«El federalisme és una il·lusió»

L'escriptor Víctor Alexandre parla en "Cor de brau", la seva darrera novel·la, dels drets dels animals i dels pobles

per Diego Giménez/Barcelona, 21 d'abril de 2011 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'abril de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 Víctor Alexandre al seu despatx. Foto: Diego Giménez

L’abolició recent de les curses de braus aprovada pel Parlament de Catalunya és un fet d’una transcendència extraordinària. El mateix dia de l’abolició, Catalunya va aparèixer a tots els noticiaris del món i l’endemà se’n van fer ressò les portades de la premsa internacional. Seguint un esquema similar a La rebel·lió dels animals d'Orwell, Cor de brau de Víctor Alexandre parla dels drets dels animals i dels pobles.


- La novel·la narra en clau d’humor l'abolició de les curses de braus, a través d’una família ramadera catalana que es veu afectada per l’abolició, alhora que ens mostra el rerefons polític i identitari dels arguments de les dues parts enfrontades, els protaurins i els antitaurins. Per què va triar la faula per tractar el tema?

- El tema era un tant espinós. Per principi sento un fort rebuig contra el maltractament a qualsevol ésser viu, siguin braus o siguin conills. La idea del llibre, però, va ser un encàrrec del llavors director del Grup 62, Fèlix Riera. Em va demanar desenvolupar aquest tema arran de l'abolició. Vaig acceptar però no només volia parlar dels braus sinó de tots els éssers vius maltractats.

- Quan es va documentar, què va trobar?

- Quan entres en aquest tema és terrible perquè prens consciència de com viuen els animals. Per exemple, és esfereïdor veure com viuen els animals tota la vida en un espai minúscul l'un al costat de l'altre. El llibre vol ser una crida als periodistes. Les càmeres entren cada dia al Camp Nou per veure què diuen els jugadors, però tinc la sensació que no es fa prou per denunciar el que passa a les granges, a les facultats de medicina, als laboratoris. Si la societat no està informada no pot tenir opinió. Llavors hi ha una inèrcia que afavoreix la continuïtat d'aquests mecanismes cruels amb els animals.


- Ulls que no veuen...

- El progrés d'una societat es mesura segons com tracta els seus animals. Em sembla molt trist que una societat que es pretén civilitzada es vanti de maltractar animals pel sol plaer de maltractar-los amb el pretext que l'animal es diverteix tan com ells. No és veritat. En aquest sentit. El llibre pretén ser, com deia, una crida als periodistes per a que es generi certa pressió social que influeixi en la política. La classe política, s'ha vist amb els correbous, està poc interessada a fer el que ha fet amb els braus de lídia perquè podria perdre-hi vots.

- Al llibre tracta aquest tema. Per què creu que es van separar les reivindicacions?

- Estic d'acord amb que es separessin les coses. Crec que una cosa era el debat sobre l'abolició de les curses i l'altre els correbous. Ajuntar-ho hauria estat negatiu per l'abolició de les curses. Perquè llavors tots els que van votar a favor de l'abolició però en canvi estaven a favor dels correbous no haguessin votat. Estrategicament, des d'un punt de vista polític va ser bo. Ara bé, solucionat això ara cal abordar el tema dels correbous amb un altre debat. La nostra humanitat s'hauria de mostrar tractant humanament tots els éssers.

- Però al llibre no només defensa els drets dels éssers vius, també parla dels pobles...

- Encara que no es diu de forma explícita surt el tema de l'independentisme. L'abolició dels braus es va polititzar molt. Però més d'una banda que de l'altre. Mentre que en el cantó abolicionista hi havia un rerefons ideològic, no tots els que defensaven l'abolició eren independentistes. Per contra, entre els que defensaven els braus hi havia interessos ideològics i econòmics i l'argument que més feien servir era que era una festa espanyola i, per tant, cultura catalana.

- Només entenen Catalunya com una part d'Espanya...

- Sí. exacte. Però si veritablement els braus són cultura catalana no un espectacle que ha trobat adeptes, com per exemple el “rodeo”, per què el lèxic és espanyol? Per què tot el que forma part de la “festa nacional” té noms espanyols?

- Tot i així es percep en l'obra un esforç per presentar una visió imparcial de la situació...

- He hagut de fer un esforç. Ha estat bé posar-me en la pell d'alguns dels personatges pro-taurins. No els volia presentar d'una forma reduccionista entre bons i dolents.

- Va trobar arguments per defensar les curses?

- N'hi ha però no s'aguanten. Les curses són un dels espectacles més reals que existeix en que la mort és pressent de debò, no com a ficció. Aquest punt de vista pot ser cert, però en cap cas justifica l'existència de la Fiesta.

- Quin paper juga el personatge del periodista anglès en la novel·la?

- Vol ser el contrapunt neutral que investiga i que no està ni a favor ni en contra de cap posició. També em va ajudar per marcar un punt que volia ressaltar que és la manca d'autoestima dels catalans que és un fet transversal a Catalunya. Menyspreem molt les coses que són nostres. El personatge anglès sabia o volia saber més sobre la terra catalana que els propis catalans.

- En certa manera aquest punt està relacionat amb la reivindicació d'alguns personatges de l'obra per voler ser ells?

- Hi ha un moment que els braus proposen a la família ramadera un pacte de convivència. L'amo se'n en fot del pacte. És una al·legoria d'Espanya i Catalunya. El ramat vol ser respectat, tenir els seus propis noms i tenir els mateixos drets que l'amo. Clar, aquest ho troba impossible. El ramat diu que això no és just i l'amo diu que la justícia és ell. El mateix fa Espanya. L'independentisme ja no demana un pacte de convivència.

- Tot i així hi ha sectors que encara parlen de l'encaix...

- Sí. Hi ha un sector que encara parla d'un pacte de convivència. Això ho trobem, per exemple, en certs sectors de CiU. Això no va enlloc perquè el pacte de convivència era l'estatut. Que tampoc era res de l'altre món. Però era un pacte de convivència. No admeten ni això perquè ells són els amos del nostre destí. Per tant nosaltres no decidim, decideixen ells. I quan recorrem a la justícia (espanyola) ens diuen que la justícia són ells. Sempre estàs atrapat, per tant has de fugir. El federalisme és una il·lusió, ja que només es poden federar dos amos. És a dir si estan ambdues parts en igualtat de condicions. L'esclau no es federa amb l'amo. Mai cap amo planteja a l'esclau que s'hi federi.

- Perquè creu que es fa servir aquest argument?

- És una pastanaga que fa servir algun sector polític per aparentar que tenen horitzó.

- L'única solució és la independència?

- És l'única sortida. Avui dia ho reconeix el mateix Jordi Pujol. És l'única sortida que té Catalunya. Algú pot dir que ser independent no és la panacea, ser independent no significa ser ric... No clar que no. Els indis no es van independitzar dels anglesos per ser rics, es van independitzar per ser lliures. Tots els éssers humans tenen dret a ser lliures. Després cadascú segons el seu lliure albir, segueix el seu camí. Tots els pobles tenen dret a decidir per ells mateixos.

Víctor Alexandre és autor de diverses obres d’assaig –entre les quals Jo no sóc espanyol (1999) i Nosaltres, els catalans (2008)–, que alterna amb la dramatúrgia, el conte i la novel·la.

Per l'escriptor català l'independentisme ja no demana un pacte de convivència. Foto: Diego Giménez 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació