06
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:02h
El centre de Barcelona ha estat aquest dimarts, dia de la Constitució, l'escenari de la protesta impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) contra la reforma del codi penal, que ha concentrat unes 4.500 persones segons la Guàrdia Urbana. La manifestació, que ha arrencat a Pla de Palau i ha continuat fins a la plaça Sant Jaume, just davant del Palau de la Generalitat, ha transcorregut entre crítiques al Govern i crits d'independència, sumats al rebuig frontal a l'estratègia de diàleg amb l'Estat que lidera ERC. Alguns manifestants, de fet, han cantat proclames de suport a Carles Puigdemont. La concentració ha comptat amb una nodrida representació de Junts, encapçalada per la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull. També hi han participat dirigents com l'exconseller Josep Rull, la diputada Pilar Calvo, el senador Josep Lluís Cleries o el regidor de Barcelona Jordi Martí.
"Fem por, com va passar l'Onze de Setembre". Així ha començat el seu discurs Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, al final de la concentració. La dirigent de l'entitat independentista ha assegurat que la reforma del codi penal "busca la repressió del moviment" sobiranista. "Això, amb la connivència i el fals diàleg dels nostres representants", ha lamentat. De fet, el seu discurs ha quedat impregnat de l'esmena a la totalitat a l'estratègia negociadora del Govern de Pere Aragonès. "Cada paraula d'aquesta reforma del codi penal sobre els desordres públics agreujats és una amenaça per a l'independentisme", ha insistit la presidenta de l'Assemblea, que també ha assegurat que la marxa ha aplegat més de 10.000 persones. Una xifra que duplica la dada de manifestants que ha divulgat la Guàrdia Urbana.
En la resta del torn de parlaments, els discursos també han estat d'alt voltatge polític. Jordi Pessarrodona, vicepresident de l'ANC, ha acusat ERC de "col·laboracionisme" amb l'Estat. Ha assegurat que s'està intentant canviar el codi penal per "empresonar" els qui participen en les mobilitzacions independentistes. Per la seva banda, Albano Dante Fachin -provinent dels comuns i ara alineat discursivament amb la "confrontació" que impulsa Junts i l'Assemblea- ha criticat durament els republicans per la seva política de pactes amb el govern espanyol i ha proclamat que "amb el PSOE del GAL no es pacta". Quan ha citat ERC, s'han produït xiulades contra el partit que lidera Oriol Junqueras.
També ha intervingut el col·lectiu Meridiana Resisteix. Un membre del grup ha defensat a la plaça de Sant Jaume que la reforma del codi penal serà "barra lliure" per criminalitzar protestes pacífiques. Per la seva banda, l'actor Enric Majó ha llegit un manifest dels CDR en què s'acusa l'estat espanyol i la Generalitat de "perseguir" l'independentisme de base. La concentració ha conclòs amb crits d'"independència" i d'"Aragonés, dimissió".
La mobilització es va anunciar el 12 de novembre, només dos dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la derogació de la sedició en una entrevista a La Sexta. Es tracta del principal avenç obtingut en el procés de negociació amb l'Estat a través de la taula de diàleg, que es va posar en marxa el 2020 i fins ara només havia aconseguit enteses genèriques. La proposició de llei amb la qual s'està reformant el codi penal ha anat superant fases per la via d'urgència al Congrés amb l'oposició de Junts -amb una nodrida representació a la manifestació, començant per Laura Borràs- i també la CUP. Òmnium Cultural també ha mostrat preocupació per la reforma pels canvis en el delicte de desordres públics agreujats.
Tanmateix, el president de l'entitat, Xavier Antich, es va desmarcar ahir -en una entrevista al diari La Vanguardia- de la convocatòria de l'ANC. "No contribuirem a la confrontació", va insistir Antich. En l'úlitma gran manifestació auspiciada pel Consell de la República -a la qual l'Assemblea hi va fer costat-, el màxim dirigent d'Òmnium va ser xiulat, com va passar també amb representants d'ERC com Carme Forcadell. Es va tractar del cinquè aniversari de l'1-O, que va generar un fort enrenou en les bases independentistes. Només una setmana després, Junts va decidir sortir del Govern a través d'una consulta en la qual el 55% de la militància va apostar per abandonar-lo.
La intervenció de Puigdemont, expresident de la Generalitat i líder del Consell de la República, va ser decisiva per la sortida de l'executiu, com han admès públicament dirigents de la formació. Puigdemont ha estat especialment crític amb la reforma del codi penal avalada per ERC. La seva situació com a exiliat es podria veure afavorida per la derogació del delicte, però ara està centrat en la seva pugna amb l'Estat a la justícia europea, tant pel seu escó com per les euroordres. Sobre l'expresident també hi pesa una acusació sobre malversació, un dels delictes que s'està intentant reformar per revertir acusacions pendents sobre dirigents implicats en l'organització del referèndum.
"Fem por, com va passar l'Onze de Setembre". Així ha començat el seu discurs Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, al final de la concentració. La dirigent de l'entitat independentista ha assegurat que la reforma del codi penal "busca la repressió del moviment" sobiranista. "Això, amb la connivència i el fals diàleg dels nostres representants", ha lamentat. De fet, el seu discurs ha quedat impregnat de l'esmena a la totalitat a l'estratègia negociadora del Govern de Pere Aragonès. "Cada paraula d'aquesta reforma del codi penal sobre els desordres públics agreujats és una amenaça per a l'independentisme", ha insistit la presidenta de l'Assemblea, que també ha assegurat que la marxa ha aplegat més de 10.000 persones. Una xifra que duplica la dada de manifestants que ha divulgat la Guàrdia Urbana.
En la resta del torn de parlaments, els discursos també han estat d'alt voltatge polític. Jordi Pessarrodona, vicepresident de l'ANC, ha acusat ERC de "col·laboracionisme" amb l'Estat. Ha assegurat que s'està intentant canviar el codi penal per "empresonar" els qui participen en les mobilitzacions independentistes. Per la seva banda, Albano Dante Fachin -provinent dels comuns i ara alineat discursivament amb la "confrontació" que impulsa Junts i l'Assemblea- ha criticat durament els republicans per la seva política de pactes amb el govern espanyol i ha proclamat que "amb el PSOE del GAL no es pacta". Quan ha citat ERC, s'han produït xiulades contra el partit que lidera Oriol Junqueras.
També ha intervingut el col·lectiu Meridiana Resisteix. Un membre del grup ha defensat a la plaça de Sant Jaume que la reforma del codi penal serà "barra lliure" per criminalitzar protestes pacífiques. Per la seva banda, l'actor Enric Majó ha llegit un manifest dels CDR en què s'acusa l'estat espanyol i la Generalitat de "perseguir" l'independentisme de base. La concentració ha conclòs amb crits d'"independència" i d'"Aragonés, dimissió".
Divisió independentista
La marxa entronca amb l'oposició frontal que està duent a terme l'ANC al Govern, com va quedar acreditat, especialment, en la Diada d'enguany. Feliu va reclamar a l'executiu que promogués la independència o convoqués eleccions, i va abonar l'opció d'una llista cívica impulsada per l'Assemblea. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser el gran absent de l'últim Onze de Setembre i, amb el pas dels mesos, ha anat notant la creixent oposició per part d'un grup rellevant de l'independentisme civil.La mobilització es va anunciar el 12 de novembre, només dos dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la derogació de la sedició en una entrevista a La Sexta. Es tracta del principal avenç obtingut en el procés de negociació amb l'Estat a través de la taula de diàleg, que es va posar en marxa el 2020 i fins ara només havia aconseguit enteses genèriques. La proposició de llei amb la qual s'està reformant el codi penal ha anat superant fases per la via d'urgència al Congrés amb l'oposició de Junts -amb una nodrida representació a la manifestació, començant per Laura Borràs- i també la CUP. Òmnium Cultural també ha mostrat preocupació per la reforma pels canvis en el delicte de desordres públics agreujats.
Tanmateix, el president de l'entitat, Xavier Antich, es va desmarcar ahir -en una entrevista al diari La Vanguardia- de la convocatòria de l'ANC. "No contribuirem a la confrontació", va insistir Antich. En l'úlitma gran manifestació auspiciada pel Consell de la República -a la qual l'Assemblea hi va fer costat-, el màxim dirigent d'Òmnium va ser xiulat, com va passar també amb representants d'ERC com Carme Forcadell. Es va tractar del cinquè aniversari de l'1-O, que va generar un fort enrenou en les bases independentistes. Només una setmana després, Junts va decidir sortir del Govern a través d'una consulta en la qual el 55% de la militància va apostar per abandonar-lo.
La intervenció de Puigdemont, expresident de la Generalitat i líder del Consell de la República, va ser decisiva per la sortida de l'executiu, com han admès públicament dirigents de la formació. Puigdemont ha estat especialment crític amb la reforma del codi penal avalada per ERC. La seva situació com a exiliat es podria veure afavorida per la derogació del delicte, però ara està centrat en la seva pugna amb l'Estat a la justícia europea, tant pel seu escó com per les euroordres. Sobre l'expresident també hi pesa una acusació sobre malversació, un dels delictes que s'està intentant reformar per revertir acusacions pendents sobre dirigents implicats en l'organització del referèndum.