Troben a l'Àsia el primer dinosaure nedador

Un grup de paleontòlegs han descobert a Mongòlia (Àsia) restes fòssils del primer dinosaure no aviari que presenta adaptacions més adequades per nedar i bussejar. L'espècie recentment nomenada, analitzada aquesta mateixa setmana per Communications Biology de la prestigiosa revista Nature, no és un saure gegant com es creia. Aquest petit nedador mesurava a penes 30 centímetres de llarg i va viure a la Mongòlia de fa uns 71 milions d'anys. Malgrat ser cosí de depredadors de dents esmolades com el famós Velociraptor, el nou dinosaure tenia un aspecte aerodinàmic molt diferent i llargues mandíbules plenes de dents diminutes. Els paleontòlegs de la Universitat Nacional de Seül, Sungjin Lee, i els seus col·legues han anomenat el dinosaure Natovenator polydontus, el "caçador nedador de moltes dents".

L'animal s'ha trobat al desert de Gobi en un lloc anomenat Hermiin Tsav, famós entre els professionals del sector perquè preserva múltiples espècies de dinosaures i altres formes de vida antiga. Els paleontòleg han necessitat, però, una preparació acurada dels ossos del dinosaure abans de descobrir l'estranya naturalesa de la nova espècie. Un cop exposats els ossos, "ens hem adonat que és una cosa especial, perquè estava molt ben conservada, tenia un bonic crani i un coll extremadament llarg", ha declarat Lee, entrevistat per Smithsonian Magazine.

A mesura que els experts van mirar de més de prop, els va semblar que el fòssil compartia alguns trets amb una altra espècie, Halszkaraptor, batejat el 2017 i que inicialment es va interpretar com un dinosaure nedador. No obstant això, la hipòtesi va generar entre els palentòlegs un gran debat, per la qual cosa Lee i els seus coautors van decidir examinar amb detalls els ossos del dinosaure que haviez trobat. Al final, han determinat que el primer nedador va ser el Natovenator. "Semblava un corb marí del Cretàcic", ha assenyalat Lee.

Les mandíbules llargues i les moltes dents diminutes que té la nova espècie podrien ser una adaptació per arrabassar preses petites, relliscoses o que es retorcen de l'aigua. Lee i els coautors de la troballa han estimat que les costelles conservades de Natovenator estan orientades en forma d'escombratge cap enrere, similar a la dels pingüins. Aquest disseny sembla ser una forma d'aerodinàmica esquelètica que hauria permès el dinosaure nedar de manera més eficient als llacs i rierols del Cretàcic, cosa que encara no s'ha vist en cap altra espècie.

Hi ha proves que demostren que alguns dinosaures nedaven de tant en tant. De fet, s'han trobat arraps profunds en sediments fangosos fets per altres dinosaures en diversos llocs del món en períodes de temps separats per milions d'anys. La majoria de les vegades aquestes petjades van ser fetes per dinosaures teròpodes mentre travessaven rius o s'endinsaven en les aigües poc profundes per buscar peix, peròel Natovenator és diferent d'aquests exemples anteriors perquè sembla tenir adaptacions específiques relacionades amb el moviment a través de l'aigua. L'estreta relació d'aquesta espècie amb el Halszkaraptor fa pensar que podria haver existit una família completa de dinosaures no aviaris que nedaven com ocells aquàtics. No obstant això, encara no s'ha descobert per complet com nedaven realment aquests dinosaures.

Encara que semblava un corb de mar, que neda amb les potes, Lee i els seus col·legues han suggerit que el Natovenator nedava amb les extremitats anteriors en una versió primitiva del que fan els ocells nedadors moderns, com els pingüins. Els mateixos moviments que fan servir els ocells per volar són igualment útils sota l'aigua.