04
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
05
de desembre
a les
15:57h
Els partits ja escalfen motors per a unes eleccions municipals del maig vinent que seran claus. Especialment aquells que governen, esgotaran fins al límit legal per complir amb el programa i seduir potencials votants, però molts d'ells ja tenen una valoració formada de l'acció del seu ajuntament. I la Diputació de Barcelona l'ha volgut recollir en una enquesta massiva als municipis de més de 10.000 habitants de la demarcació -excepte la capital-, el Dibaròmetre. Als següents mapa i gràfic es pot consultar algunes de les seves principals dades sobre la percepció de l'acció global de cada govern local i en temàtiques concretes.
Com valoren els veïns l'actuació del seu ajuntament en diferents àmbits?
Apareixen en verd aquells municipis on el govern local obté una nota superior a la mitjana i, en color vermell, aquells que s'hi situen per sota (les puntuacions concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
El treball de camp d'aquesta gran enquesta ha tingut lloc entre el gener i l'octubre d'aquest any, amb més de 30.000 enquestats en total, uns 400 a cadascun dels 80 municipis de més de 10.000 habitants i 2.000 més als pobles més petits. La mostra per a cadascun d'aquests darrers, però, és massa reduïda i no permet individualitzar-hi resultats. Pel que fa als més grans, la nota mitjana de la gestió global dels consistoris frega el 6, tot i que n'hi ha alguns que la superen clarament, com els de Martorell (7,3), Palau-solità i Plegamans (7,2) i Sant Joan Despí (7,1). I n'hi ha quatre que suspendrien: la Roca del Vallès (4), Vilanova i la Geltrú (4,6), Corbera de Llobregat (4,7) i Sant Adrià de Besòs (4,8).
Malgrat tot, aquestes diferències de dècimes entre uns i altres municipis probablement queden dins el marge d'error propi de l'enquesta, la qual serviria per calibrar la percepció aproximada de la ciutadania i no tant una nota precisa. En aquest sentit, pel que fa a polítiques concretes, apunta a que els veïns de Vilanova i la Geltrú no estan massa contents amb l'aparcament (3), la circulació (4,1) i la recollida d'escombraries (4,4), els de la Roca del Vallès no ho estan amb la conservació de carrers i places (3,8), la neteja (4,3) i l'enllumenat (4,9), a Badia del Vallès preocupen les polítiques de creació de treball (3,2), a Manlleu són crítics amb les polítiques de seguretat (3,4) i a Vilassar de Mar, amb les d'accés a l'habitatge (2,8).
L'enquesta també pregunta pels problemes més importants a cada municipi. El més citat com a primera opció és la seguretat ciutadana (a 29 municipis), seguit de prop per la neteja (25). I ja més lluny, el que més amoïna a algunes localitats és el manteniment de carrers (5), el trànsit i la circulació (4), el transport públic (3) o, fins i tot, en una ocasió s'imposa l'atenció als joves i, en una altra, l'oferta comercial. En alguns casos, a més, la problemàtica principal genera força consens, fins al punt que quasi la meitat dels enquestats de Mataró i Manlleu citen la seguretat ciutadana i el 40% dels d'Arenys de Mar coincideixen en la neteja.
Quina és la problemàtica principal a cada municipi?
El pes concret d'aquelles problemàtiques amb un 5% de cites a cada municipi apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic
De la mateixa manera, el sondeig permet conèixer la percepció dels veïns respecte el compromís dels respectius consistoris amb tres polítiques concretes que els últims anys han guanyat protagonisme. En el cas de la lluita contra el canvi climàtic, els ajuntaments més implicats serien els de Palau-solità i Plegamans i Castellbisbal, i a la cua quedarien els de Sant Adrià de Besòs i Badalona. Palau-solità i Plegamans també destaca en participació ciutadana i transparència, en aquest cas junt amb la Llagosta. Els pitjors en aquest camp serien Badalona i la Roca del Vallès.
Com valoren els veïns la implicació del seu ajuntament en tres àmbits?
Apareixen en verd aquells municipis on el govern local obté un reconeixement superior a la mitjana i, en color vermell, aquells que s'hi situen per sota (les opinions concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
Ara bé, més enllà d'aquestes valoracions, els veïns perceben que el municipi ha anat a millor o a pitjor, durant l'últim any? En general, 43 localitats haurien empitjorat i 37 haurien millorat, situant-se la de Martorell com la ciutat amb la població més satisfeta, ja que un 80% la veu ara millor, en contrast amb un 75% dels mataronins que creuen el contrari del seu municipi. En general, però, els veïns estan força contents de viure on ho fan, però aquesta satisfacció és més matisada a Sant Adrià de Besòs, Canovelles, Manlleu, Rubí o l'Hospitalet de Llobregat.
El municipi ha millorat o empitjorat l'últim any? I on genera més satisfacció viure-hi?
Apareixen en verd aquells municipis on hi ha una percepció de millora o una satisfacció de viure-hi superiors a la mitjana, i en color vermell, aquells on aquestes opinions s'hi situen per sota (les dades concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
Una altra problemàtica actual copsada a nivell local és la forma amb què es desplacen els veïns per moure's dins del municipi. En la immensa majoria de casos, els mitjans sostenibles són hegemònics, però en alguns la via més habitual són els cotxes i motos particulars. A Lliçà d'Amunt, de fet, només un 19% dels trajectes interns es fan a peu, en bicicleta, en patinet o en transport públic, així com també en són pocs a Corbera de Llobregat (34%), Vallirana (37%), Palau-solità i Plegamans (47%) i Piera (49%).
Quant s'utilitza cada forma de desplaçament per als trajectes interns al municipi?
Apareixen en verd aquells municipis on la via seleccionada és més habitual que la mitjana (no té a veure en si és sostenible o no) i en color vermell, aquells on hi és menys comuna (les dades concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
Com valoren els veïns l'actuació del seu ajuntament en diferents àmbits?
Apareixen en verd aquells municipis on el govern local obté una nota superior a la mitjana i, en color vermell, aquells que s'hi situen per sota (les puntuacions concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
El treball de camp d'aquesta gran enquesta ha tingut lloc entre el gener i l'octubre d'aquest any, amb més de 30.000 enquestats en total, uns 400 a cadascun dels 80 municipis de més de 10.000 habitants i 2.000 més als pobles més petits. La mostra per a cadascun d'aquests darrers, però, és massa reduïda i no permet individualitzar-hi resultats. Pel que fa als més grans, la nota mitjana de la gestió global dels consistoris frega el 6, tot i que n'hi ha alguns que la superen clarament, com els de Martorell (7,3), Palau-solità i Plegamans (7,2) i Sant Joan Despí (7,1). I n'hi ha quatre que suspendrien: la Roca del Vallès (4), Vilanova i la Geltrú (4,6), Corbera de Llobregat (4,7) i Sant Adrià de Besòs (4,8).
Malgrat tot, aquestes diferències de dècimes entre uns i altres municipis probablement queden dins el marge d'error propi de l'enquesta, la qual serviria per calibrar la percepció aproximada de la ciutadania i no tant una nota precisa. En aquest sentit, pel que fa a polítiques concretes, apunta a que els veïns de Vilanova i la Geltrú no estan massa contents amb l'aparcament (3), la circulació (4,1) i la recollida d'escombraries (4,4), els de la Roca del Vallès no ho estan amb la conservació de carrers i places (3,8), la neteja (4,3) i l'enllumenat (4,9), a Badia del Vallès preocupen les polítiques de creació de treball (3,2), a Manlleu són crítics amb les polítiques de seguretat (3,4) i a Vilassar de Mar, amb les d'accés a l'habitatge (2,8).
L'enquesta també pregunta pels problemes més importants a cada municipi. El més citat com a primera opció és la seguretat ciutadana (a 29 municipis), seguit de prop per la neteja (25). I ja més lluny, el que més amoïna a algunes localitats és el manteniment de carrers (5), el trànsit i la circulació (4), el transport públic (3) o, fins i tot, en una ocasió s'imposa l'atenció als joves i, en una altra, l'oferta comercial. En alguns casos, a més, la problemàtica principal genera força consens, fins al punt que quasi la meitat dels enquestats de Mataró i Manlleu citen la seguretat ciutadana i el 40% dels d'Arenys de Mar coincideixen en la neteja.
Quina és la problemàtica principal a cada municipi?
El pes concret d'aquelles problemàtiques amb un 5% de cites a cada municipi apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic
De la mateixa manera, el sondeig permet conèixer la percepció dels veïns respecte el compromís dels respectius consistoris amb tres polítiques concretes que els últims anys han guanyat protagonisme. En el cas de la lluita contra el canvi climàtic, els ajuntaments més implicats serien els de Palau-solità i Plegamans i Castellbisbal, i a la cua quedarien els de Sant Adrià de Besòs i Badalona. Palau-solità i Plegamans també destaca en participació ciutadana i transparència, en aquest cas junt amb la Llagosta. Els pitjors en aquest camp serien Badalona i la Roca del Vallès.
Com valoren els veïns la implicació del seu ajuntament en tres àmbits?
Apareixen en verd aquells municipis on el govern local obté un reconeixement superior a la mitjana i, en color vermell, aquells que s'hi situen per sota (les opinions concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
Ara bé, més enllà d'aquestes valoracions, els veïns perceben que el municipi ha anat a millor o a pitjor, durant l'últim any? En general, 43 localitats haurien empitjorat i 37 haurien millorat, situant-se la de Martorell com la ciutat amb la població més satisfeta, ja que un 80% la veu ara millor, en contrast amb un 75% dels mataronins que creuen el contrari del seu municipi. En general, però, els veïns estan força contents de viure on ho fan, però aquesta satisfacció és més matisada a Sant Adrià de Besòs, Canovelles, Manlleu, Rubí o l'Hospitalet de Llobregat.
El municipi ha millorat o empitjorat l'últim any? I on genera més satisfacció viure-hi?
Apareixen en verd aquells municipis on hi ha una percepció de millora o una satisfacció de viure-hi superiors a la mitjana, i en color vermell, aquells on aquestes opinions s'hi situen per sota (les dades concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)
Una altra problemàtica actual copsada a nivell local és la forma amb què es desplacen els veïns per moure's dins del municipi. En la immensa majoria de casos, els mitjans sostenibles són hegemònics, però en alguns la via més habitual són els cotxes i motos particulars. A Lliçà d'Amunt, de fet, només un 19% dels trajectes interns es fan a peu, en bicicleta, en patinet o en transport públic, així com també en són pocs a Corbera de Llobregat (34%), Vallirana (37%), Palau-solità i Plegamans (47%) i Piera (49%).
Quant s'utilitza cada forma de desplaçament per als trajectes interns al municipi?
Apareixen en verd aquells municipis on la via seleccionada és més habitual que la mitjana (no té a veure en si és sostenible o no) i en color vermell, aquells on hi és menys comuna (les dades concretes apareixen clicant-hi o passant-hi el cursor per sobre o mirant-ho el gràfic)