03
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
05
de desembre
a les
9:03h
La proposta del ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, d'ampliar de 25 a 30 anys el període de còmput per calcular les pensions ha obert un nou torcebraç amb els agents socials. La proposta es va formular dilluns, precisament durant una reunió de la taula de diàleg social sobre pensions. Des dels sindicats s'ha expressat oposició a la proposta, tot i que amb cautela. També des del mateix govern espanyol de coalició, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha declarat que ampliar els terminis de còmput suposaria "una pèrdua de drets". La discrepància s'ha afegit a les tensions entre tots dos socis de coalició sobre bona part de l'agenda social.
Escrivá ha amanit la iniciativa amb algunes compensacions. El ministre ha plantejat la possibilitat que els futurs pensionistes puguin descartar els dos pitjors anys de la seva carrera laboral per calcular la pensió i ha refermat la voluntat de revaloritzar totes les pensions. També un aterratge suau de la modificació, que s'introduiria a partir del 2027. Pugnen en aquest tema la preservació de les conquestes socials i la necessitat de garantir la sostenibilitat del mateix sistema de pensions, un equilibri difícil en què coincideixen molts experts. Però quin seria el còmput més just?
Just i sostenible
Hi ha un cert consens a l'hora de defensar la combinació dels criteris de justícia i de sostenibilitat. Ricard Bellera, responsable de Treball i Economia de CCOO, situa l'estat migrat de les pensions com un dels fets diferencials de l'estat espanyol: "El sistema ha de ser just i sostenible. A Espanya encara hi ha unes pensions molt baixes que ara, en plena crisi inflacionària, es veuen colpejades per l'increment de l'IPC. I hi ha llacunes importants de cotització, sobretot pel que fa a la dona".
Més anys, però eliminant els pitjors
Escrivá ha insistit aquests dies en què l'executiu vol afrontar aquestes llacunes de cotització, que afecten també a persones que han estat a l'atur o fora del mercat laboral. Precisament, Bellera assenyala els canvis produïts en el mercat laboral per qüestionar l'increment del període de còmput: "Abans, una carrera laboral clàssica implicava un increment gradual de salari. Però els darrers anys els salaris han baixat. Hi ha gent que acumula una carrera disruptiva, amb períodes d'atur. El dirigent de CCOO creu que "el millor és poder tenir un marge per triar els anys que vols que es computin".
En això hi coincideix Concepció Patxot, professora de la UB i investigadora del Barcelona Economic Analysis Team (BEAT). Patxot, reticent a parlar en termes de "justícia", considera que el sistema que protegeix més les carreres laborals no lineals "el que combina l'ampliació del període de còmput amb la possibilitat que es pugui elegir els anys en què s'ha cobrat un millor salari". En aquest sentit, el plantejament d'Escrivá "va en la bona direcció", segons la professora, tot i que no millora la sostenibilitat del sistema.
Com s'ha arribat aquí: paradoxes dels 'baby boomers'
El repte demogràfic és una de les claus del problema que afronta el sistema de pensions, plantejat com un mecanisme d'equitat intergeneracional. La generació dels baby boomers ha aguantat el sistema, ha treballat molts anys, però ara inicia el camí cap a la jubilació sense deixar enrere una massa prou robusta per assegurar la sostenibilitat del sistema. Això explica les diverses reformes de les pensions.
El govern de Rodríguez Zapatero, pressionat per la UE, va fer una primera reforma de gruix el 2011, ampliant el temps de còmput de 15 a 25 anys. Poc després, el 2013, Mariano Rajoy va fer una reforma molt regressiva, establint l'anomenat factor de sostenibilitat i produint-se una pèrdua del valor de les pensions, que s'havien d'adequar a la millora de l'esperança de vida.
Sánchez, entre el PP i Brussel·les
Amb l'arribada de Pedro Sánchez, es va revertir part de la reforma de Rajoy. L'actual govern de coalició ha revaloritzat les pensions en proporció a l'increment de l'IPC per no perdre valor adquisitiu. Josep Lladós, expert del Col·legi d'Economistes i professor de la UOC, assenyala a Nació que "abans de la reforma del PP, un pensionista guanyava un 80% del seu sou, una xifra que es va reduir a un 55% després del 2013". Ara, s'ha recuperat poder adquisitiu, però amb l'ampliació del període de còmput, sobretot si fos de 35 anys -com inicialment volia Escrivá-, una pensió mitjana podria baixar un 8-9%.
Lladós explica com les successives modificacions són fruit de la pressió de Brussel·les: "La UE exigeix que el sistema no es desequilibri. Es va signar un compromís que també afectava les pensions per poder accedir als fons de recuperació, com penalitzar fiscalment les prejubilacions i allargar l'edat oficial de jubilació als 67 anys a partir del 2027. Però Europa ha dit que no n'hi ha prou". D'aquí la iniciativa d'Escrivá d'ampliar el temps de còmput.
Tots tres, Bellera, Lladós i Patxot coincideixen en què eixamplar el període de càlcul suposarà una pèrdua de poder adquisitiu. Una inflexió d'aquesta tendència només arribarà -segons Lladós- amb un canvi qualitatiu del mercat de treball. "La clau està en un canvi de model i la capacitat de generar llocs de treball més qualitatius. És el que permetrà un sistema més just".
Escrivá ha amanit la iniciativa amb algunes compensacions. El ministre ha plantejat la possibilitat que els futurs pensionistes puguin descartar els dos pitjors anys de la seva carrera laboral per calcular la pensió i ha refermat la voluntat de revaloritzar totes les pensions. També un aterratge suau de la modificació, que s'introduiria a partir del 2027. Pugnen en aquest tema la preservació de les conquestes socials i la necessitat de garantir la sostenibilitat del mateix sistema de pensions, un equilibri difícil en què coincideixen molts experts. Però quin seria el còmput més just?
Just i sostenible
Hi ha un cert consens a l'hora de defensar la combinació dels criteris de justícia i de sostenibilitat. Ricard Bellera, responsable de Treball i Economia de CCOO, situa l'estat migrat de les pensions com un dels fets diferencials de l'estat espanyol: "El sistema ha de ser just i sostenible. A Espanya encara hi ha unes pensions molt baixes que ara, en plena crisi inflacionària, es veuen colpejades per l'increment de l'IPC. I hi ha llacunes importants de cotització, sobretot pel que fa a la dona".
Més anys, però eliminant els pitjors
Escrivá ha insistit aquests dies en què l'executiu vol afrontar aquestes llacunes de cotització, que afecten també a persones que han estat a l'atur o fora del mercat laboral. Precisament, Bellera assenyala els canvis produïts en el mercat laboral per qüestionar l'increment del període de còmput: "Abans, una carrera laboral clàssica implicava un increment gradual de salari. Però els darrers anys els salaris han baixat. Hi ha gent que acumula una carrera disruptiva, amb períodes d'atur. El dirigent de CCOO creu que "el millor és poder tenir un marge per triar els anys que vols que es computin".
En això hi coincideix Concepció Patxot, professora de la UB i investigadora del Barcelona Economic Analysis Team (BEAT). Patxot, reticent a parlar en termes de "justícia", considera que el sistema que protegeix més les carreres laborals no lineals "el que combina l'ampliació del període de còmput amb la possibilitat que es pugui elegir els anys en què s'ha cobrat un millor salari". En aquest sentit, el plantejament d'Escrivá "va en la bona direcció", segons la professora, tot i que no millora la sostenibilitat del sistema.
Com s'ha arribat aquí: paradoxes dels 'baby boomers'
El repte demogràfic és una de les claus del problema que afronta el sistema de pensions, plantejat com un mecanisme d'equitat intergeneracional. La generació dels baby boomers ha aguantat el sistema, ha treballat molts anys, però ara inicia el camí cap a la jubilació sense deixar enrere una massa prou robusta per assegurar la sostenibilitat del sistema. Això explica les diverses reformes de les pensions.
El govern de Rodríguez Zapatero, pressionat per la UE, va fer una primera reforma de gruix el 2011, ampliant el temps de còmput de 15 a 25 anys. Poc després, el 2013, Mariano Rajoy va fer una reforma molt regressiva, establint l'anomenat factor de sostenibilitat i produint-se una pèrdua del valor de les pensions, que s'havien d'adequar a la millora de l'esperança de vida.
Sánchez, entre el PP i Brussel·les
Amb l'arribada de Pedro Sánchez, es va revertir part de la reforma de Rajoy. L'actual govern de coalició ha revaloritzat les pensions en proporció a l'increment de l'IPC per no perdre valor adquisitiu. Josep Lladós, expert del Col·legi d'Economistes i professor de la UOC, assenyala a Nació que "abans de la reforma del PP, un pensionista guanyava un 80% del seu sou, una xifra que es va reduir a un 55% després del 2013". Ara, s'ha recuperat poder adquisitiu, però amb l'ampliació del període de còmput, sobretot si fos de 35 anys -com inicialment volia Escrivá-, una pensió mitjana podria baixar un 8-9%.
Lladós explica com les successives modificacions són fruit de la pressió de Brussel·les: "La UE exigeix que el sistema no es desequilibri. Es va signar un compromís que també afectava les pensions per poder accedir als fons de recuperació, com penalitzar fiscalment les prejubilacions i allargar l'edat oficial de jubilació als 67 anys a partir del 2027. Però Europa ha dit que no n'hi ha prou". D'aquí la iniciativa d'Escrivá d'ampliar el temps de còmput.
Tots tres, Bellera, Lladós i Patxot coincideixen en què eixamplar el període de càlcul suposarà una pèrdua de poder adquisitiu. Una inflexió d'aquesta tendència només arribarà -segons Lladós- amb un canvi qualitatiu del mercat de treball. "La clau està en un canvi de model i la capacitat de generar llocs de treball més qualitatius. És el que permetrà un sistema més just".