1 de 10
entrevista

Dolors Feliu: «Agreujar el delicte de desordres públics no és desjudicialitzar»

La presidenta de l'ANC defensa la mobilització d'aquest dimarts contra la revisió del codi penal perquè entén que condiciona els moviments de protesta: "La reforma hauria de caure sencera"

Dolors Feliu, en una imatge d'arxiu | Víctor Arias
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 5 de desembre de 2022 a les 17:40 |
L'ANC ha convocat una manifestació aquest dimarts per intentar frenar, des del carrer, la proposta de reforma del codi penal pactada entre els governs català i espanyol. L'entitat considera, com també els moviments socials i molts col·lectius d'advocats, que la proposició de llei impulsada per PSOE, Unides Podem i ERC suposa un risc per a l'activisme i, en concret, per a l'independentisme de base, perquè augmenta les penes mínimes de presó en el cas dels desordres públics agreujats. Per ara, la proposta s'està tramitant al Congrés, amb l'objectiu que s'aprovi abans d'acabar l'any. Des de l'entitat es mostren optimistes amb la resposta que tindrà la manifestació, en la qual no participarà Òmnium per no contribuir a la confrontació i que acabarà davant del Palau de la Generalitat. Una cinquantena d'entitats sí que els fan costat.

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, té clar que la nova redacció del codi penal "hauria de caure sencera", perquè, si s'aprova, els activistes ho tindran pitjor. Si bé reconeix que la derogació de la sedició és positiva, també té clar que aquest delicte "ja està amortitzat", perquè els presos polítics han estat indultats i els jutges europeus ja han dit que no hi haurà extradicions per sedició. "Han venut com un èxit de la negociació una cosa que l'estat espanyol ja ha dit que és una nova forma de repressió a l'independentisme", exposa en aquesta conversa amb Nació, on es mostra molt crítica amb l'estratègia de "la cúpula d'ERC".


- Els ha sorprès la decisió d'Òmnium de no donar suport a la manifestació? 

- En el seu moment es va oferir a Òmnium la possibilitat de participar-hi, i aquesta oferta la continuem mantenint. Tenim la porta oberta a qualsevol col·laboració o manfiestació compartida.


- Òmnium no hi serà, però comparteix els dubtes de fons sobre la modificació dels desordresp públics, i els moviments socials també han alçat la veu contra aquests canvis. ERC s'ha quedat sola en la defensa de la reforma del codi penal

- La cúpula d'ERC fa una aposta per un diàleg que no va enlloc, perquè el govern de l'Estat no té voluntat de negociar res en clau d'independència, de referèndum o de desjudicialització. Agreujar el delicte de desordres públics no és desjudicialitzar. Si només haguessin derogat la sedició, estarien en la línia del que demana el Consell d'Europa, però no és així. Estem en contra d'aquesta maniobra de la cúpula d'ERC, però veiem també que hi ha molta base al partit que també és crítica amb tot això. Hi ha una base republicana, de lluita, com el col·lectiu 1 d'octubre, que també dona suport a la manifestació... No és ERC com un tot, sinó l'estratègia que està duent a terme des de la cúpula del partit i el Govern.


- El nou codi penal que s'hauria d'aprovar és pitjor que l'actual?

- És una bona notícia que es derogui la sedició, però també hem de tenir en compte que la sedició ja està bastant amortitzada per part del govern espanyol. Els condemnats per sedició el 2019 estan indultats i Europa ja ha dit que no pensen extradir els exiliats per sedició, perquè no és un delicte comparable als estats europeus. És una bona notícia que es derogui un delicte d'aquestes característiques, pensat per reprimir moviments populars descontents amb els règims, però també veiem que aquest delicte ja no els feia massa servei. En tot cas, per l'altra banda, i ho expliquen clarament des del govern espanyol, ens diuen que només és un canvi de nom i que continuaran perseguint els fets d'octubre de 2017 amb el delicte de desordres públics agreujats. És una operació molt barroera que mostra el tarannà repressiu de l'estat espanyol.

"La cúpula d'ERC fa una aposta per un diàleg que no va enlloc"

- Junts, la CUP, Òmnium, l'ANC, els moviments socials... Hi ha hagut crítiques, amb matisos, però ERC continua ferm amb la reforma. Com ho interpreta? Creu que és per afavorir el retorn de Marta Rovira? 

- Això els ho hauria de preguntar a ells. No sabem per què ho fan. De vegades fan interpretacions que el mateix text de la proposició de llei desmenteix. Si m'ho pregunta deu ser perquè no s'ha entès el motiu pel qual volen tirar endavant aquesta reforma. Ells han dit que és per afavorir la situació dels represaliats i reduir la desjudicialització, però no es veu gaire bé quina és la tàctica i sembla més aviat un gol de l'Estat, fent veure que negocia per acabar aconseguint els pressupostos. I, des d'aquí, si em permet, anem amb el lliri a la mà, i venent com un gran èxit de la negociació el que l'estat espanyol ja ha dit clarament que és una nova forma de repressió a l'independentisme. Històricament, els governs catalans han intentat treure coses de l'estat espanyol, i no se'n treu res. L'Estat no vol negociar, vol acabar amb el moviment independentista.

"Posar la pena mínima a tres anys vol dir que tota la gent encausada per manifestacions o protestes ho tindran molt pitjor"

- Un dels arguments és que les penes màximes són més baixes.

- Però també sabem que les mínimes són més altes. Això és una diferència abismal, perquè si la pena és de dos anys es pot suspendre l'ingrés a presó. Posar la mínima a tres anys vol dir que tota la gent encausada per manifestacions o protestes ho tindran molt pitjor. Per això, tots als col·lectius d'advocats han posat el crit al cel. La nostra idea és fer manifestacions durant la tramitació de la reforma per evitar que s'aprovi. Tothom n'ha de prendre consciència, també el Govern.

- De moment, la reforma ja s'està tramitant i s'han tombat les esmenes a la totalitat. Què faran si s'aprova?

- Continuarem sortint al carrer. Estem convençuts del nostre tarannà pacífic i dels drets fonamentals. La mobilització és la nostra eina principal. Europa ha reconegut que s'ha de permetre la ideologia independentista i dels moviments que siguin per canviar les estructures existents. Estem en un marc de llibertat ideològica i podem exercir els nostres drets fonamentals. No tenim por, però no som innocents i sabem que van contra nosaltres.

"Sabem que van contra nosaltres"

- ERC ha dit que intentarà millorar el text durant la tramitació. Hi confien? 

- La reforma no s'ha d'aprovar. Tots els elements que s'introdueixen es remeten a la jurisprudència en matèria de sedició, que és la de la sentència del procés. La intimidació ambiental, l'obstrucció de la via pública, la multitud idònia per pertorbar l'ordre públic... La nova redacció del codi penal hauria de caure sencera.

- Els jutges continuen tenint marge per interpretar el nou codi penal?

- Sí, però el més preocupant és que el nou text és posar negre sobre blanc la interpretació que ja han fet en la sentència del procés. Hi ha elements que ja han estat utilitzats en la jurisprudència per la sedició. El Consell d'Europa o el Comitè de Drets Humans de l'ONU ja han dit que els fets de l'octubre de 2017 no van ser violència ni eren punibles amb el codi penal. Si ara posem les expressions de la sentència del procés al nou codi dient que estan bé, després no podem sorprendre'ns de segons quines interpretacions. A l'exposició de motius i a micròfon obert diuen que la reforma s'ha d'interpretar per als fets de 2017 i que servirà per extradir els exiliats. Queda clar què s'està intentant fer.

"Tots els elements que s'introdueixen al nou codi penal es remeten a la sentència del procés"

- És blanquejar la sentència del procés? 

- És per fer-ho més fàcil, per facilitar l'extradició. I, de pas, també, que quedi molt clar que els fets del 20 de setembre són desordres públics agreujats, amb un mínim de tres anys de presó, que impedeix suspendre la pena. És molt preocupant pel que diu, pel que diuen que diu, i pel que tothom interpreta que ha de dir. I perquè també coneixem els jutges que hauran d'aplicar aquest codi penal.

- N'han parlat amb ERC, de tot això? 

- Se'ns han acostat molts partits i grups. Se'ns ha acostat el col·lectiu Primer d'Octubre, que ha donat suport a la manifestació, per tant sí que hi ha una part d'ERC...

- No seria majoritària...

- No, però també és una part d'ERC. També altres partits o grups, aprofitant converses per altres coses... En tot cas, es tracta de mobilitzar-nos. Quan va aparèixer la notícia, al principi semblava com si fos positiva, el Govern de la Generalitat ho va vendre com a favorable per a la independència. I es va passar per sobre de la reforma dels desordres públics; es va vendre la reforma sencera com a bona. Si ho separem, no tenim la foto de l'impacte total. Ho treuen d'un lloc i ho posen en un altre, com va dir Josep Borrell. Nosaltres ho vam dir des del principi i després tothom se n'ha anat adonant. La reforma afecta dos àmbits, d'una banda, la mobilització -entitats i organitzacions-, i de l'altra, l'independentisme. Cal sortir al carrer perquè aquesta reforma afecta molta part de la societat.

- Fa uns mesos van plantejar fer la independència el segon semestre de 2023, proposta que no va generar consens. Va ser un error tàctic? 

- No, partim de la base que proposar coses per a la independència no és un error. Ho proposem per avançar, però tampoc ens hi encallem. El plantejament des de l'Onze de Setembre és el d'independència o eleccions. Si durant aquesta legislatura hi ha un pla per fer la independència, magnífic. Si no, quan acabi aquest període, a les eleccions al Parlament ens plantejarem si els partits que es diuen independentistes i han estat immobilistes no mereixen la confiança i cal una nova opció per provocar un embat. En aquest marc, algunes veus van preguntar "com es fa la independència en aquesta legislatura?". 

- Precisament, li ho anava a preguntar. Com es fa la independència aquesta legislatura?

- Nosaltres, cada any, l'Onze de Setembre, posàvem mesures sobre la taula per fer la independència, i vam voler anar una mica enllà. Per això, vam proposar una cosa diferent, treballar per fer un pla per fer la independència el segon semestre de 2023. Hi ha la presidència de l'estat espanyol de la Unió Europea, i pensàvem que era un moment que es podia aprofitar. A més, hi havia l'11-S i l'1-O. Una vegada més es va comprovar l'immobilisme dels partits, que no ho van voler ni estudiar. 

"Percebem interès en la llista cívica; no hem parlat de noms, però l'hauria d'encapçalar gent activista"

- Ha quedat superada aquesta proposta? 

- Falta molta encara per al segon semestre de 2023 i poden passar moltes coses. Si en algun moment es vol recuperar, és aquí. 

- S'està preparant la llista cívica? 

- Estem fent la conferència nacional per la independència per tot el país, i fem xerrades per tot el territori que es diuen Horitzó 2023-2025. En aquestes xerrades hi ve gent diversa: Vicent Partal, Lluís Llach, Pilar Rahola, Antoni Castellà, Albano Dante Fachin, gent de República en Marxa, gent també de l'ANC, com Elisenda Paluzie, grups de juristes... Ho fem per tenir gruix i saber què pensa la gent, treure dubtes, veure si hi estan d'acord, i per preparar la conferència nacional del mes de març. Estem percebent que la gent respon i que agrada la idea de la llista cívica. Estem esperançats, perquè la gent ens diu que és una bona idea. Estem en ple debat, però es percep interès. 

- La conferència nacional del març podria ser la presentació en societat de la llista cívica? 

- És per trobar-nos i posar-nos totes les entitats del món independentista en debat i fixar uns quants punts per bastir acords. Paral·lelament, des de l'ANC treballarem més intensament per la llista cívica. De moment el que hem fet és parlar amb el territori i la gent. Està pendent fer més treballs. 

- Qui ho podria encapçalar? Podria ser, per exemple, Josep Costa o Albano Dante Fachin? Són noms que no militen formalment en cap partit i que podrien sintonitzar amb aquesta idea que els partits no estan fent la feina. 

- No hem parlat de noms. Com més ens expliquem pel territori, més reconeixem els noms i les persones més rellevants també es posicionen. Ha de ser gent activista i que siguin referents en aquest àmbit. No directament vinculades a partits. Portem deu anys de gran activisme i creiem que un bon moment per fer aquesta operació.

- No hi ha eleccions previstes, ara mateix, però ERC està en minoria, tot i que treballa per aprovar els pressupostos. Després de les municipals hi poden haver moviments.

- El Govern té força avançada l'aprovació dels pressupostos. Si els aproven, tenen aire per aguantar l'any que ve. No ens volem precipitar, volem que sigui una operació de fons. Si tenim la base de consens, serà més fàcil accelerar-ho i implementar-ho si s'ha de fer ràpidament.

"Dir que la llista cívica és populista és un mantra dels partits per desqualificar-la"

- Els preocupa que aquest quart espai tingui una deriva populista o antipartits? O fins i tot que hi tinguin veu alguns sectors d'extrema dreta?

- No, no. Això no ha de ser de cap manera. Entenem que aquí hi ha un prejudici, que per exemple no existeix en eleccions municipals. A les eleccions municipals hi ha moltes agrupacions d'electors, i ningú pensa que això sigui contra la política. En canvi, a l'àmbit del Parlament es contraposa, i es diu que és antipolítica i no és així. Si vols fer una candidatura per presentar-te a les eleccions, això no és antipolítica, sinó utilitzar les possibilitats democràtiques de presentar candidatura. Això es pot fer a través d'un partit o a través d'una agrupació d'electors. Totes dues són igual de legítimes. Tinc la sensació que parlar de populisme amb la llista cívica és un mantra que es fa servir des dels partits per desqualificar, però no té cap raó de ser. 

- Sí que és cert que la llista cívica que plantegen va contra els actuals partits...

- No és que hi vagi en contra, sinó que vol cobrir un espai que no cobreixen els actuals partits. Ara tenim uns partits independentistes que sembla que pensin que no han de fer la independència. Hi va haver 700.000 vots d'abstenció en les darreres eleccions i en anteriors CEO hi ha un increment de la voluntat de fer la independència, però baixa el vot als partits independentistes. Pensem que això lliga amb aquest sentir que ens trobem en el món independentista, que no sap a qui votar perquè ningú té un pla per a la independència. No anem contra els partits, sinó a favor de fer la independència.

"El cas de Laura Borràs? No ens refiem de la justícia espanyola"

- Per acabar. Laura Borràs serà jutjada l'any que ve. El seu cas és repressió contra l'independentisme o una presumpta mala praxi? 

- Com que no ens podem refiar de la justícia espanyola, no ho sabem. Som víctimes de la no confiança en la justícia espanyola, especialment quan els acusats són independentistes. No sabem si l'estan utilitzant, si hi ha alguna cosa al darrere... No ho sabem. Sabem que no ens refiem de la justícia espanyola, i tenim una ombra de dubte que tingui un judici just. 


 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació