1 de 10
MODEL POLICIAL

El PSC, al centre... també en la revisió del model policial

Els socialistes aconsegueixen frenar els principals canvis als Mossos, sobre els projectils de foam i el control extern de la policia, amb aliances amb ERC i Junts

Salvador Illa observa Pere Aragonès durant un ple del Parlament | ACN
per Bernat Surroca / Carme Rocamora, Barcelona | 2 de desembre de 2022 a les 20:30 |
Quan es va fer efectiu l'acord per crear la comissió d'estudi del model policial, la presidenta i diputada de la CUP, Dolors Sabater, manllevant les paraules de Miquel Buch, va dir que aquesta sí que seria l'auditoria més gran de la història dels Mossos. Un centenar de compareixences després -ha desfilat pel Parlament la cúpula dels Mossos, acadèmics, experts i representants d'entitats pels drets fonamentals-, els grups parlamentaris han aprovat aquest divendres les conclusions que ara es traslladaran al ple i que el Departament d'Interior haurà d'aplicar. Havia de ser un dels principals moments de la legislatura -la comissió era fruit de l'acord entre ERC i CUP-, però el resultat ha estat de mínims i elements clau com les bales de foam, la Brigada Mòbil i el control dels Mossos pràcticament no s'han modificat

En clau política, el PSC surt reforçat de la comissió, en detriment d'ERC, la CUP i els comuns. Els socialistes, que ja són al centre de la negociació dels pressupostos, han estat capaços també d'articular pactes a banda i banda, amb els republicans i amb Junts, per aconseguir que es moguin poques coses en el model policial. Els projectils de foam es revisaran, però de moment no es prohibiran -més enllà dels de tipus SIR-X-, gràcies als vots de PSC i ERC. No hi haurà mecanisme de control extern dels Mossos, gràcies als vots del PSC i Junts. Tampoc hi haurà rotacions a la Brimo, com demanaven els republicans. Ramon Espadaler sortia satisfet de la darrera sessió de la comissió i considerava que s'havia evidenciat que ERC, amb comuns i cupaires, no en té prou.

 

Unes expectatives altes que no s'han complert

La comissió tenia grans expectatives per davant i diverses organitzacions de defensa dels drets humans l'havien situada com l'eina per marcar un abans i un després al cos de Mossos. Hi havia opcions per acabar prohibint els projectils de foam, arma controvertida que va substituir les pilotes de goma arran del cas d'Ester Quintana, però que amb el pas dels anys s'ha demostrat lesiva i poc controlable. També l'ordre públic tenia el focus a sobre i les posicions més de màxims -capitalitzades per la CUP- plantejaven fins i tot la seva supressió o alguna refundació profunda. La proposta estrella, que aglutinava ERC, comuns, CUP i entitats de defensa dels drets humans, era la creació d'un mecanisme de control extern dels Mossos, al marge del Departament d'Interior i del mateix cos. Les expectatives no s'han complert.
 

Què demana el Parlament?

La comissió ha acordat retirar urgentment els projectils de foam més lesius i estudiar la substitució d'aquest projectil per altres mitjans (qüestió que ja s'havia d'abordar durant aquesta comissió). També s'ha prohibit la tècnica del carrusel de furgonetes policials (conduir ràpidament fent voltes per dispersar manifestacions). Aquesta qüestió ha tirat endavant amb els vots dels Junts, els comuns i la CUP, i l'abstenció d'ERC, que sosté que retirar el foam sense alternatives és "irresponsable". 


També s'ha acordat crear una oficina especialitzada en la reparació i l'atenció emocional i psicològica de les persones que hagin estat víctimes de vulneracions de drets humans comeses en el marc de l'ús de la força dels cossos policials. El text ha quedat aprovat amb el suport dels grups parlamentaris d'ERC, la CUP i els comuns, malgrat l’abstenció de Junts i els vots en contra dels socialistes, Ciutadans i l'extrema dreta. També instar la comissaria general d'Informació dels Mossos -molt criticada pels cupaires- a retre comptes davant la comissió de Matèries Secretes i Reservades del Parlament i a proporcionar-li tota la informació que demana.

Un punt que ha generat controvèrsia ha estat el de les identificacions per perfil ètnic o racial. La comissió ha acordat -no sense suspens- crear un mecanisme efectiu per evitar que els Mossos facin aquest tipus d'identificacions per raó d'origen o raça. Ha tirat endavant amb els vots d'ERC, comuns i CUP, i gràcies a l'abstenció del PSC. Junts hi ha votat en contra, perquè el partit "nega que existeixi aquesta pràctica al cos policial". Aquest posicionament ha aixecat crítiques. 

Què no demana el Parlament?

Totes les propostes encaminades a crear un mecanisme de control extern han estat rebutjades. No ha prosperat cap de les opcions: ni la creació per llei, ni a través d'una comissió parlamentària, ni amb una unitat específica a la Sindicatura de Greuges. Això ha estat fortament criticat per part d'ERC i la CUP, i també per entitats com Irídia o Amnistia Internacionals, que consideren que s'ha perdut una oportunitat. 


Una de les propostes estrella d'ERC, verbalitzada fa uns mesos per l'excomissari en cap dels Mossos Josep Maria Estela en una entrevista a Nació, era promoure més rotació entre els agents de les unitats d'ordre públic. Això no ha tirat endavant. El PSC, Vox i Ciutadans hi ha votat en contra, i Junts i la CUP s'han abstingut. Tampoc ha tirat endavant la petició de la CUP de dissoldre les unitats d'ordre públic, ni tampoc la dels comuns de substituir-les per noves unitats territorials amb formació especialitzada relativa als drets humans. 

Malgrat que era voluntat del PSC, tampoc s'ha revertit la decisió de centralitzar la defensa jurídica dels Mossos al Departament de la Presidència, i no pas al d'Interior, i de no exercir l'acusació particular en aquells casos en què no es puguin acreditar les lesions patides pels agents, o bé no se'n pugui identificar l'autor. Aquest punt formava part de l'acord entre ERC i CUP, i ha d'evitar que la Generalitat exerceixi com a acusació contra manifestants. 
 

Amb quines aliances?

El PSC ha pilotat el bloqueig dels canvis més substancials proposats pels grups per transformar el model policial, i ho ha fet amb dos socis diferents. Primer s'ha aliat amb ERC per aturar l'eliminació del foam, tot just una setmana després que els socialistes reprovessin al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Els de Salvador Illa envien així un missatge a ERC recordant-los que els necessita, perquè amb la CUP i els comuns no poden sumar prou per tirar endavant iniciatives.

El PSC també s'ha aliat amb Junts per bloquejar l'elaboració d'una llei per a la creació del mecanisme de control extern. Amb aquest moviment, Junts també fa veure a ERC, el grup que ha sortit més malparat d'aquesta comissió, que estan sols després de la sortida del Govern. Dos missatges que arriben en plena negociació dels pressupostos, que monopolitzarà l'agenda política durant les properes setmanes.

ERC no s'esperava que tantes de les seves iniciatives fossin tombades. Però és la CUP, partit que més havia batallat per la creació de la comissió, el partit que més decepcions s'ha endut pel poc suport a les seves propostes. Una CUP distanciada del Govern des de fa mesos, que no està participant de la negociació dels pressupostos i que ara no té capacitat negociadora amb ERC per aconseguir suport dels republicans en segons quines carpetes. Els comuns, en canvi, surten ben parats després d'aconseguir impulsar la conclusió més notòria de la comissió, la que urgeix a retirar els projectils de foam del tipus SIR-X.

Quin serà el pròxim pas?

Després d'aquestes conclusions, ara al Parlament se sotmetrà a debat i votació l'informe final. La conselleria d'Interior preveu "analitzar" totes les conclusions aprovades i prendre les decisions que pertoquin. L'oposició, que ha permès l'aprovació de la substitució del foam malgrat les reticències d'ERC i la negativa del PSC, serà persistent per vigilar que s'implementen, i el debat versarà ara sobre quina pot ser l'alternativa al foam que no sigui més lesiva i permeti mantenir el model dels Mossos en matèria d'ordre públic pel que fa a mantenir la distància amb els manifestants.

També vigilaran de prop les entitats dels drets humans que més pendents han estat de la comissió, Irídia i Amnistia, que han sortit del Parlament amb cares d'incredulitat i tristesa després del bloqueig del mecanisme de control extern. Era un dels seus cavalls de batalla i l'han perdut, de moment: "Continuarem treballant", han promès.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació