Els costos del pacte: què implicarà per a Aragonès la tria del soci pressupostari?

L'elaboració dels pressupostos de la Generalitat encara la recta final encara sense un soci definit. Els comptes sortiran del forn del Govern en la primera quinzena de desembre, moment en què ja estarà madura qualsevol entesa -si és que s'acaba concretant de manera definitiva- amb els comuns, el PSC i Junts. Amb els primers, la sintonia és evident i ja s'ha entrat al detall, circumstància que també està vinculada al fet que els pressupostos d'aquest 2022 van ser validats pels de Jéssica Albiach. Amb els segons, aquesta setmana se'ls ha desprecintat oficialment com a aliats, i s'hi abordaran sis temàtiques en successives reunions. I, amb els últims, socis de coalició fins a principis d'octubre, la relació és freda: el que es va trencar fa dos mesos no s'ha restaurat, i la proximitat -política, però també ideològica- s'ha anat desfent.

Davant d'aquest escenari, quins costos té per al president de la Generalitat, Pere Aragonès, triar soci de cara a la llei més important de l'any? Quin missatge es donaria amb cada hipotètic acord? És possible sumar-los a tots tres? Existeix la possibilitat de sumar al mateix vaixell els comuns i Junts sense la presència del PSC? Aquestes són les conseqüències que es deriven de la decisió que es prengui a Palau i de quin sigui l'aliat -o aliats- definitius per aprovar els pressupostos a principis del 2023.

Els comuns, els més ben situats

El fet d'haver-se entès pels comptes de l'any passat fa partir els comuns amb avantatge. Hi ha una base per treballar, mesures per acabar de posar en marxa i partides que tenen un passat compartit. La principal demanda dels negociadors d'En Comú Podem és un pla de xoc de 1.000 milions d'euros, que ha de sumar-se a un "rescat" de la sanitat pública amb un augment del pressupost destinat a l'atenció primària que la faci arribar al 25% del total. De llarg, és el pacte menys costós en termes polítics: Aragonès sempre els ha volgut incorporar a l'equació -també ho va fer durant la investidura- i, en matèria fiscal, hi ha proximitat. De fet, fonts governamentals insisteixen que serà el primer pacte que es rubricarà en els propers dies.

El PSC, un soci que enterra els blocs

Els dirigents socialistes asseguren en públic i en privat que aposten per una "negociació clàssica", sense contrapartides polítiques. El cert, però, és que la principal contrapartida d'un acord és arribar, precisament, a una entesa d'aquesta envergadura amb el PSC. Les principals formacions independentistes van aixecar el veto als socialistes després de les municipals del 2019 i en aquesta legislatura han pactat amb ells la renovació dels càrrecs institucionals caducats, però pactar-hi els comptes és passar al següent nivell. Salvador Illa remarca que no vol donar "estabilitat" ni "falcar" el Govern, sinó simplement aprovar els comptes amb l'argument de la "responsabilitat".
 
Al mateix temps, però, un acord amb el PSC -amb el comuns incorporats- donaria vida al discurs de Junts sobre la reedició del tripartit, sobre la qual ja van advertir en la campanya electoral de les últimes eleccions catalanes. Pactar els comptes amb Illa també implicaria passar a una altra fase en la relació amb Pedro Sánchez, sòlida al Congrés, perquè passaria a tenir traducció immediata al Parlament. Pressupostàriament pot ser l'aliança menys costosa, però políticament suposaria enterrar els blocs de la tardor del 2017. I, també, fer entrar en contradicció tot l'argumentari exhibit per ERC contra el PSC al llarg dels últims anys quan queden mesos per a les municipals.

Junts, una reconciliació amb cost ideològic

La relació amb el partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull és complexa. Tot just acaben de trencar una relació que durava des de fa una dècada i hi ha dinàmiques difícils de recuperar. Aquest divendres, el Govern va fer retorn a Junts de les propostes traslladades dos dies abans, i fonts de l'executiu sostenen que s'està "avançant". Les diferències se centren en matèria fiscal -deflactació de l'IRPF, eliminació progressiva de l'impost de successions- i ideològica -la formació de Borràs i Turull defensa crear una unitat específica dels Mossos per pal·liar les ocupacions delinqüencials-.
 
"Han de decidir què volen", ressalten a Palau. Hi ha sectors de Junts més favorables que d'altres a negociar, i ho argumenten amb dues raons: per projectar imatge de responsabilitat -"ens ho prenem seriosament", argumenten els negociadors del partit- i, si arriba el cas, per evidenciar que ERC acaba escollint el PSC per davant seu. Aragonès insisteix que Junts continua sent un soci prioritari, però en cada sessió de control s'evidencia la distància amb els antics socis. Un to -mutu- enverinat per les discrepàncies sobre l'estratègia a Madrid i que dificulta les aliances de llarg abast.