01
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:47h
Mentre al Congrés dels Diputatsla proposta de reforma del codi penal ha fet aquest dijous un pas més en la seva tramitació -les esmenes a la totalitat presentades per la triple dreta, Junts i la CUP no han prosperat-, als carrers els moviments socials han fet evident el seu rebuig a aquesta modificació legislativa acordada entre els governs català i espanyol per derogar la sedició i redefinir el delicte de desordres públics. És precisament aquest segon element, els canvis en els desordres públics, el que ha posat en alerta entitats pels drets humans, culturals, pel dret a l'habitatge o de l'esquerra independentista. Consideren la proposta impulsada per PSOE, Unides Podem i ERC criminalitza la protesta i el dret de manifestació.
Prop d'un centenar d'entitats -unes 200-300 persones- han participat aquest vespre d'una concentració davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona per exigir que s'aturi de la reforma del codi penal. Òmnium, l'ANC, la Intersindical, la PAH, Irídia o el Sindicat de Llogateres són només algunes de les organitzacions impulsores de l'acció. El missatge és clar: l'actual text legislatiu, que en les pròximes setmanes es debatrà al Congrés i s'hauria d'aprovar abans d'acabar l'any, suposa un risc per als activistes, perquè incrementa les penes mínimes en el cas dels desordres públics agreujats -d'un a tres anys de presó- i introdueix conceptes poc clars que permeten un marge d'interpretació als jutges que permet perseguir els moviments socials.
Els portaveus de la mobilització han estat contundents, i han avisat d'una onada de mobilitzacions en les pròximes setmanes si els partits polítics -singularment ERC i Podem- no tenen en compte les seves demandes. "Junqueras, Asens, Rufián, Colau: si no atureu la vostra intenció criminal d'aturar la nostra lluita, continuarem aquí ferms contra vosaltres i no ens tremolarà el pols", han dit els convocants. Una de les veus ha estat la d'Adrián Sas, condemnat a presó amb acusació de la Generalitat, que ha acusat els partits independentistes de pagar el preu dels indults amb una reforma del codi penal que criminalitza la protesta i l'activisme.
A través d'un manifest, els moviments socials han constatat que la reforma del codi penal "planteja un escenari de retallada de llibertats fonamentals en un moment on serà molt necessària una autoorganització i mobilització social als carrers per dur a terme una transició ecosocial sense pèrdua de drets bàsics". Al clam de les entitats i organitzacions socials s'hi ha sumat en les darrere setmanes també diversos actors polítics de l'independentisme. Junts manté que el PSOE ha "colat un gol" a ERC amb la reforma dels desordres públics mentre que la CUP ha alertat que posa en risc la llibertat de manifestació. Ambdues formacions han participat en la concentració.
Els impulsors de la nova llei, especialment ERC i els comuns, defensen que la derogació de la sedició és un èxit i que en termes generals el codi penal millora: les penes màximes per als desordres públics agreujats es redueixen -de sis anys a cinc- i també es redueixen els supòsits en els quals pot haver-hi aquest delicte (amb l'actual codi penal, el simple fet de participar d'una manifestació ja pot ser un agreujat en cas de desordre públic) i queden més delimitats, un extrem que neguen els moviments socials i advocats consultats per Nació.
Prop d'un centenar d'entitats -unes 200-300 persones- han participat aquest vespre d'una concentració davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona per exigir que s'aturi de la reforma del codi penal. Òmnium, l'ANC, la Intersindical, la PAH, Irídia o el Sindicat de Llogateres són només algunes de les organitzacions impulsores de l'acció. El missatge és clar: l'actual text legislatiu, que en les pròximes setmanes es debatrà al Congrés i s'hauria d'aprovar abans d'acabar l'any, suposa un risc per als activistes, perquè incrementa les penes mínimes en el cas dels desordres públics agreujats -d'un a tres anys de presó- i introdueix conceptes poc clars que permeten un marge d'interpretació als jutges que permet perseguir els moviments socials.
Els portaveus de la mobilització han estat contundents, i han avisat d'una onada de mobilitzacions en les pròximes setmanes si els partits polítics -singularment ERC i Podem- no tenen en compte les seves demandes. "Junqueras, Asens, Rufián, Colau: si no atureu la vostra intenció criminal d'aturar la nostra lluita, continuarem aquí ferms contra vosaltres i no ens tremolarà el pols", han dit els convocants. Una de les veus ha estat la d'Adrián Sas, condemnat a presó amb acusació de la Generalitat, que ha acusat els partits independentistes de pagar el preu dels indults amb una reforma del codi penal que criminalitza la protesta i l'activisme.
Avís dels moviments socials a ERC i Podem: "Si no retireu la intenció criminal d'aturar la nostra lluita, continuarem aquí ferms contra vosaltres i no ens tremolarà el pols"
— NacióDigital (@naciodigital) December 1, 2022
✍ @bernatsurrocahttps://t.co/MSp5dqcso9pic.twitter.com/jCFviTiSw0
Adrián Sas acusa els partits independentistes de pagar el preu dels indults amb una reforma del codi penal que criminalitza l’activisme https://t.co/MSp5dqcso9pic.twitter.com/psHX1qfo9i
— NacióDigital (@naciodigital) December 1, 2022
Elements poc clars i marge per als jutges
Els elements més controvertits de la proposta són, entre d'altres, el de la "intimidació", que és subjectiu. També inclou penes de presó en conductes sense violència ni intimidació, cosa que obre la porta a criminalitzar la protesta pacífica, encara que sigui amb penes baixes. Un altre element que inquieta els activistes és que hi pot haver delicte greu en aquells casos en què "una multitud el nombre de la qual, l'organització i el propòsit siguin idonis per afectar greument l'ordre públic". És a dir, com denuncien els impulsors en el manifest de la concentració, es poden perseguir actuacions "a partir de la hipòtesi que podrien arribar a posar en perill l'ordre públic". També s'introdueixen penes d'inhabilitació de fins a vuit anys.A través d'un manifest, els moviments socials han constatat que la reforma del codi penal "planteja un escenari de retallada de llibertats fonamentals en un moment on serà molt necessària una autoorganització i mobilització social als carrers per dur a terme una transició ecosocial sense pèrdua de drets bàsics". Al clam de les entitats i organitzacions socials s'hi ha sumat en les darrere setmanes també diversos actors polítics de l'independentisme. Junts manté que el PSOE ha "colat un gol" a ERC amb la reforma dels desordres públics mentre que la CUP ha alertat que posa en risc la llibertat de manifestació. Ambdues formacions han participat en la concentració.
Els impulsors de la nova llei, especialment ERC i els comuns, defensen que la derogació de la sedició és un èxit i que en termes generals el codi penal millora: les penes màximes per als desordres públics agreujats es redueixen -de sis anys a cinc- i també es redueixen els supòsits en els quals pot haver-hi aquest delicte (amb l'actual codi penal, el simple fet de participar d'una manifestació ja pot ser un agreujat en cas de desordre públic) i queden més delimitats, un extrem que neguen els moviments socials i advocats consultats per Nació.