1 de 10
Empresaris

Les tensions en el «front d'ordre» dificulten una alternativa a la Cambra

L'establishment empresarial, de Foment del Treball a la Pimec, manté estratègies divergents davant la junta independentista de Mònica Roca a les portes del procés electoral de l'entitat

Mònica Roca, presidenta de la Cambra. | Adrià Costa Rifà
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 1 de desembre de 2022 a les 20:14 |
La Cambra de Comerç de Barcelona ja viu un clima preelectoral. El maig del 2023, previsiblement, tindran lloc les eleccions que renovaran els plens camerals. Però l'atenció estarà concentrada en la Cambra de Barcelona, on tot indica que es viurà una batalla electoral que obligarà a definir-se tots els sectors del poder econòmic de Barcelona. Molts ja s'han començat a moure. D'altres esperen el seu moment i n'hi ha que ja han decidit restar-ne completament al marge. Però, de moment, ja es pot assegurar que les fortes tensions dins del front d'ordre patronal dificulten, i molt, la formació d'una candidatura alternativa a la junta de Mònica Roca, que va agafar el relleu de Joan Canadell, el candidat que va promoure l'ANC i que va acabar en política de la mà de Junts.   

Les eleccions del 2019 van dur a la victòria a la Cambra de Barcelona la candidatura independentista d'Eines de País. Un fet que va deixar estabornit l'establishment de la ciutat. Ja aleshores, es va produir una dispersió del vot "burgès", en bona part perquè ningú, en els sectors econòmics, sospitava la força la llista impulsada per l'ANC, que va mobilitzar sectors del comerç i autònoms que habitualment restaven al marge del procés electoral. A banda de l'equip independentista liderat per Canadell i Roca, van concórrer Carles Tusquets, ben vist per la gran empresa; Enric Crous, que va acabar integrant qui era el candidat de Pimec, José María Torres; i Ramon Masià, un històric de la Cambra.  

 

Dues estratègies empresarials

Els qui s'han mogut primer de cara a les eleccions són sectors propers a la petita i mitjana empresa Pimec. Amb un president com Antoni Cañete, amb un projecte ambiciós per incidir en el debat públic -acaba de ser elegit vicepresident de la patronal europea de pimes SME United-, ningú dubta que des de l'entorn de la patronal jugaran a fons aquesta partida. Tot i que la Pimec no es pronunciarà formalment, es dona per descomptat que donarà suport als candidats al Ple cameral que sorgeixin dels seus rengles. 

Ja fa setmanes que des de l'entorn de la Pimec hi ha moviments i s'han fet reunions per preparar una estratègia. Fonts properes a l'organització admeten que Emili Rousaud, el nom que circula des de fa mesos, és ben vist a Pimec, d'on és vicepresident. Conseller delegat de Factor Energia, exvicepresident del Barça, és un perfil fort, malgrat que en cap moment ha manifestat la seva voluntat de concórrer a les eleccions. Hi ha qui assegura que el fet que hagi aparegut tan aviat el pot desgastar. Però el seu principal problema és que en aquests moments és molt difícil que un candidat sorgit de la Pimec pugui ser acceptat per les altres sensibilitats econòmiques.



Foment del Treball ha adoptat davant l'escenari electoral una estratègia completament oposada a la de la Pimec. La patronal que presideix Josep Sánchez Llibre manté una relació fluida amb la Cambra de Mònica Roca. Una dada que ha de ser tinguda molt en compte a l'hora d'analitzar el panorama cameral. Fonts properes a Foment recorden que hi ha hagut coincidències en el discurs de totes dues entitats, que s'han manifestat en aspectes de política econòmica i d'infraestructures. Roca va adherir-se a l'acte Ja n'hi ha prou impulsat per Sánchez Llibre i les coincidències s'han expressat també davant el debat sobre l'ampliació del Prat.


També hi ha discrepàncies davant els posicionaments independentistes que fa la Cambra, el darrer el seu suport explícit al president Carles Puigdemont i al Consell per la República. Mentre encara s'escolten veus, en el món empresarial, que s'indignen davant aquesta definició sobiranista, predomina l'opinió que la relativitza completament. Pel gran empresariat, és més important que la Cambra s'alineï en favor de l'ampliació de l'aeroport que no pas que "faci alguna proclama de tant en tant", en paraules d'un empresari.  
 

"Abans Roca que Pimec"

Descarta això la possibilitat que gent de l'entorn de Foment es postuli a la Cambra? No necessàriament, però sí que els moviments que es facin des d'aquest àmbit no tindran un aire d'hostilitat envers la junta de la Cambra. Un empresari que es mou per Foment repetia aquest dies: "Abans ens entendrem amb Mònica Roca que amb Pimec". La vella pugna entre les dues patronals es manté i segurament el perfil dels seus dos presidents, ambiciosos i carismàtics, hi contribueix.

Mentre des de la Pimec estan oberts a una "candidatura transversal", Foment espera i calcula. I no té gens de pressa. Ara la seva prioritat és saber com quedaran les seves relacions amb la CEOE després d'unes eleccions en què s'han enfrontat a Antonio Garamendi, reelegit àmpliament i deixant en dubte la força de la patronal catalana. A més, encara s'ha d'aprovar la llei de cambres de Catalunya, que ja fa mesos que no avança al Parlament. No sembla que el seu contingut compliqui les relacions entre la Cambra i Foment, que porten temps parlant-ne. Una situació diferent respecte a la Pimec, on veuen amb recança que la Cambra pugui intervenir en el diàleg social quan no és una patronal sinó una corporació de dret públic. A la Pimec sempre han vist amb neguit la possible competència deslleial de la Cambra i estan atents en els canvis que es puguin introduir en el finançament de les cambres.  

Per noms de possibles candidats no serà. De moment, a més de Rousaud, en alguns grans despatxos ha estat citada Helena Guardans Cambó. També Pau Relat, però es fa difícil de pensar que l'actual president de Fira de Barcelona l'abandoni -amb el que va costar consensuar un perfil per a la institució- per competir en una elecció incerta. Pel que fa a l'actual junta de Roca, en cas que l'actual presidenta no optés a la reelecció, qui té més números per liderar la candidatura continuista és Toni Fitó.
 

Al marge: Cercle d'Economia 

Hi ha més actors l'opinió dels quals té molt de pes en el món del poder econòmic. El Cercle d'Economia és un d'ells. Però la junta presidida per Jaume Guardiola té clar que la de la Cambra no és la seva batalla. Guardiola està iniciant la seva presidència i ha comentat a socis de la casa que es vol concentrar en la seva gestió, mantenint distància envers els processos electorals que viuran altres entitats. El Cercle no participarà en reunions conspiratives respecte a la Cambra.


Un procés electoral complex

Les eleccions de la Cambra són un procés complex. No s'elegeix directament un president o una llista, sinó 52 membres del ple, elegits per igual nombre d'epígrafs (sectors econòmics), el que fa difícil teixir i pactar aliances per evitar perdre aquestes batalles. Després, és el ple el que elegeix el president. Un ple en què hi ha dos llocs per a representants d'empreses i sis membres a elegir d'entre candidats de Foment i Pimec. Per acabar-ho de fer complex, el TSJC va anul·lar el decret electoral que va regir les eleccions anteriors i ha considerat manca de "transparència" en el procés electoral, bàsicament per garanties insuficients en el vot electrònic. 

El context postprocés i el tarannà suau de la presidenta de la Cambra han desmotivat segurament la mobilització d'un front d'ordre per "recuperar" la Cambra. Però el que hagi de passar encara és aviat per saber-ho. De moment, les contradiccions internes dins del bloc empresarial torpedina qualsevol "operació reconquesta". Però com diu una de les persones que millor coneix la Cambra, "això encara no ha començat". 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació