1 de 10
Crònica

Aragonès completa amb el flanc internacional l'ofensiva per pal·liar l'emergència del català

El Govern en minoria reforça l'estratègia a l'exterior per projectar un president i una Catalunya "oberts al món" a la recerca d'aliances més enllà de les fronteres del país

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'ONU. | Arnau Carbonell / Govern
per Carme Rocamora, Enviada especial a Ginebra | 1 de desembre de 2022 a les 18:00 |
Des del primer moment en què Natàlia Garriga es va posar al capdavant de la conselleria de Cultura va situar-ho com a prioritat. Calia que tots els departaments de la Generalitat fossin conscients de l'emergència lingüística que pateix el català i integrar-la de manera transversal en les seves polítiques. De manera transversal però també amb mesures concretes, com les anunciades aquesta setmana després d'un consell executiu extraordinari per part del Govern: 100 iniciatives per accelerar la llengua a l'escola, la salut, i les empreses. Aquest anunci s'ha completat aquest dijous amb la intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, davant l'ONU, a Ginebra. Per primera vegada, el Govern ha participat en la sessió general del Fòrum de les Minories, i ho ha fet per visibilitzar la situació de desigualtat que pateix la llengua pròpia dels Països Catalans en comparació amb el castellà.

S'ha fet coincidir la intervenció a les Nacions Unides amb l'aprovació de les mesures el dimarts per enfortir el català? Fonts de l'executiu asseguren a Nació que ha estat coincidència. Garriga portava treballant durant mesos aquestes iniciatives concretes, que pensava presentar sectorialment amb cada conselleria, però finalment Aragonès va considerar que era pertinent fer una reunió extraordinària i anunciar-les amb una  posada en escena específica i amb la compareixença de tots dos. Coincidència o no, el cert és que aquesta setmana, més que mai, com a mínim en el front institucional, l'emergència lingüística ha estat al centre del debat. I ho ha fet en plena tempesta pels pressupostos, una de les carpetes més importants en el calendari de la tardor política.


Mentre les negociacions entre Palau i PSC, Junts i comuns estan en marxa, dimecres Aragonès i Garriga van enlairar-se cap a Suïssa. El discurs pronunciat aquest dijous pel president, que ha versat sobre les dificultats que afronta una "nació sense estat" com Catalunya per protegir la seva llengua, ha estat treballat entre el president i la màxima responsable de Cultura. El president republicà, sota una cúpula dissenyada per Miquel Barceló a la sala dels Drets Humans de l'ONU, ha relatat davant representants de minories nacionals que el català no és una llengua "minoritària", sinó que està "minoritzada" perquè no compta amb la protecció que li pertoca: "Tret d'Andorra, ni Itàlia, ni França, ni Espanya han ofert a la llengua catalana el reconeixement i la protecció que mereix qualsevol llengua del món", ha pronunciat.
 

Gabriel Boichat, Pere Aragonès i Natàlia Garriga a l'ONU. Foto: Arnau Carbonell


L'executiu està molt satisfet amb el fet d'haver estat convidat en aquesta sessió. És una gestió que s'estava allargant des de fa mesos per part de l'entorn del president, que s'ha acabat de gestar a través de la delegació del Govern a Ginebra, que va rebre la invitació per Aragonès. Això no ha agradat a instàncies estatals, asseguren fonts governamentals. Una "victòria", llegeixen des de Palau, que també acompanya i reforça la voluntat d'ERC d'intensificar l'agenda internacional per guanyar complicitats, com remarca sovint el president del partit, Oriol Junqueras. Des de passat l'estiu, Aragonès s'ha mogut per diversos espais internacionals, l'últim a Brussel·les, en un intent de buscar lloc a Europa en aquesta nova etapa: a finals d'octubre, Aragonès es va reunir amb el comissari de Justícia, Didier Reynders. La trobada simbolitzava el primer membre de la Comissió Europea que rebia un president de la Generalitat des del 2015. 


Aragonès encapçala amb aquests moviments "primeres vegades" o pràctiques que es feien abans del referèndum i d'etapes com la de l'expresident Quim Torra, en què l'equip de l'actual president considera que es va perdre la institucionalitat. En un moment de debilitat parlamentària, el Govern en minoria reforça la figura presidencialista i la imatge exterior, amb un Aragonès que fa bandera de ser el dirigent d'una societat catalana i d'un moviment sobiranista que aposta pels "grans consensos". Així és que davant l'ONU, Aragonès ha projectat el país com una nació "moderna, avançada i pròspera", però també com una nació "europea i oberta al món".

La intervenció d'Aragonès a les Nacions Unides tenia un temps màxim de set minuts. S'havia de centrar en situacions que viuen les minories lingüístiques i en propostes per millorar els mecanismes internacionals per protegir-les, com és la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories, que enguany fa 30 anys i que l'ONU ha portat a debat en el Fòrum celebrat entre dijous i divendres per consensuar millores col·lectives. El president català ha defensat que instruments com aquest s'adaptin als nous temps, també per fer-los "eficients en un món canviant que imposa nous desafiaments cada dia", i ha mostrat la seva predisposició de treballar-ho plegats per aconseguir-ho. Abans d'intervenir, s'ha saludat amb l'Alt Comissionat pels Drets Humans, Volker Türk, i amb el president del Consell dels Drets Humans, Federico Villegas.
 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'ONU Foto: Arnau Carbonell

Trobada discreta amb Marta Rovira


Set minuts no han donat temps per a més. Però l'agenda del president sí que ha guardat un espai per trobar-se amb la secretària general del seu partit, Marta Rovira. Ginebra ha estat des de l'inici la casa de la dirigent independentista que va participar en l'organització del referèndum de l'1-O. Aragonès i Rovira han mantingut una trobada discreta. També han aprofitat per traslladar-se fins a la ciutat el president d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la vicesecretària de lluita antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret. Les trobades de dirigents republicans amb Rovira a Suïssa són més que habituals. Una manera de combatre així un exili forçós, mentre que la dirigent republicana continua des del cor de les Nacions Unides intentant activar vies internacionals per castigar l'actuació de l'estat espanyol durant el procés.

El flanc internacional és i continuarà sent una aposta estratègica dels republicans, més ara que governen en minoria. Amb aquest front, intentaran demostrar que l'estratègia a favor dels consensos i el 80% és l'encertada.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació