El català i el pacte generacional

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La situació d'emergència lingüística que viu el català ha marcat l'agenda política de la setmana. El Govern va presentar dimarts, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i després d'un consell executiu extraordinari, un centenar de mesures per combatre la davallada en l'ús social de la llengua, que tantes estadístiques -dins i fora de l'escola- han constatat. Només cal recordar com un sondeig liderat pel Departament d'Educació detectava que menys de la meitat dels mestres es dirigeix en la llengua del país als alumnes a quart d'ESO. I també eren significatives les dades recollides en el pla municipal per revertir l'ús minvant del català a Barcelona, com a part del Pacte Nacional per la Llengua, en què se certificava que el català no arriba a ser la llengua predominant a cap districte de la ciutat -només un de cada quatre joves de la ciutat tenia el 2020 el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos.

El paquet amb un centenar d'iniciatives indica la preocupació de la Generalitat per la salut lingüística del país: es planteja formar els futurs mestres en l'aplicació de la immersió, implantar programes d'acceleració per promoure el català a les aules -a un ritme de 700 centres cada any-, desplegar referents lingüístics als centres de salut o una xarxa d'autoescoles amb cura per la llengua pròpia. Però la bateria de mesures, també en el món audiovisual i el teixit empresarial, no tindrà un impacte satisfactori prolongat sense un compromís de fons de la comunitat de parlants.

Perquè aquesta és la qüestió: com s'aferma que el català sigui llengua d'ús preferent en els espais col·loquials i laborals, com es blinda la preferència a l'escola i la salut, i com se'n promou el consum cultural i el tracte amb l'administració. Tot plegat no serà viable sense un pacte generacional, que ha de tenir dues potes: les llars i les escoles. Sense una acció compromesa de les famílies i el professorat en favor del català, a partir d'un diagnòstic conscient dels perills actuals i futurs, no es crearan les condicions que impulsin la llengua de forma decidida. 

És indiscutible que també calen recursos i un pla ben traçat perquè, als centres educatius i al carrer, el català guanyi presència. Però el més essencial és l'acció voluntariosa dels parlants. El pas que van fer els pares i les mares castellanoparlants que van confiar en el model d'immersió perquè els seus fills s'incorporessin a la comunitat catalanoparlant ha de tenir un recorregut extra en la nova generació. Aquells fills han de mostrar el mateix vincle amb la llengua que els seus progenitors. Un compromís que també s'hauria de reclamar al conjunt dels docents, de qui depèn l'altra gran bossa de responsabilitat. I és l'administració qui els ha d'oferir les condicions adequades a les aules per fer-ho possible. Unes condicions que ara mateix no existeixen. Perquè només cal tenir antenes col·locades en els centres educatius dels barris més humils de l'àrea metropolitana de Barcelona per constatar que el català és avui un protagonista tangencial en la vida de molts escolars.

» Si ens seguiu puntualment, ja sabeu que a Nació -aquesta és la nostra nova marca-hem estrenat nou disseny i també hem diversificat l'oferta de continguts informatius. Teniu al vostre abans fins a cinc newsletters d'informació general i temàtiques -us hi podeu subscriure aquí-, així com canals de nova creació, com Impacte i Next, dedicats a l'emergència climàtica i la sostenibilitat, i la cultura digital. També hem encetat una sèrie de sis documentals amb la productora Ben mirat, acompanyats de reportatges propis, sobre Els límits de la tecnologia, del qual la primera entrega versa sobre el ciberassetjament. Els que sou lectors fidels, feu-nos confiança en aquesta nova etapa, i els que us hi sumeu, sentiu-vos benvinguts. Intentarem no defraudar-vos. 
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès completa amb el flanc internacional l'ofensiva per pal·liar l'emergència del català; per Carme Rocamora.

»Les tensions en el «front d'ordre» dificulten una alternativa a la Cambra; per Pep Martí.

»El 80% de les dones ha patit violència masclista durant la seva vida; per Bernat Surroca.

»Quan el telèfon es converteix en un malson; per Irene Montagut i Roger Tugas Vilardell.

»Què sabem i què no de les cartes bomba que han arribat a l'Estat?; per Lluís Girona.

»El Congrés tomba les esmenes a la totalitat contra la reforma del codi penal.

»Diccionari per a «boomers»: entendre la generació Z tampoc és tan difícil; per Victor Rodrigo i Lluís Girona.

» La Veu de Nació: «La redacció»; per Oriol March.

» Opinió: «Omnium contra omnes?»; per Marc Sanjaume.

» Opinió: «Compadim, una mica, els polítics»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»Cartell del Sónar 2023: tots els artistes confirmats.

»Els raiers, declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat; per Tomàs Garcia Espot.
 

---

 El passadís

Pere Aragonès va ser aquest dijous a Ginebra per participar en el 15è Fòrum de les Minories de les Nacions Unides. Des de la sessió general, el president de la Generalitat va descriure la situació d'emergència lingüística del català i va denunciar que Espanya mai ha fet els esforços adequats per "reconèixer" i "protegir" la llengua pròpia de Catalunya. Curiosament, quan va començar la intervenció d'Aragonès, l'ambaixadora espanyola davant l'ONU, Aurora Díaz-Rato Revuelta, es va aixecar i va abandonar la sala. Fonts de Palau van evitar fer interpretacions negatives de l'escena, perquè l'ambaixadora havia saludat el president de manera cordial abans de la sessió. La diplomàtica espanyola fins i tot havia comentat al president català que, si l'haguessin avisada amb antelació, hauria rebut la comitiva del Govern a l'aeroport.

Vist i llegit

Ara que el Mundial de Qatar entrarà en la seva fase decisiva -amb Messi i la seva Argentina classificada per als vuitens de final-, val la pena recuperar una sèrie documental sobre la història de la FIFA, que relata la influència creixent de l'organisme que governa el futbol internacional i el seu model de negoci amb un bon treball d'investigació i les veus adequades. A Los entresijos de la FIFA, una producció nord-americana que es pot veure en castellà a Netflix, es radiografien -en quatre capítols d'una hora cadascun- els joc d'interessos econòmics vinculats a la pilota i com la corrupció va corcar la institució amb seu a Zuric quan va adornar-se que podia esdevenir un poder global. Valen la pena els detalls foscos sobre la presidència de Joao Havelange, les ànsies de poder de Joseph Blatter, els suborns que van aflorar després de les designacions dels Mundials de Rússia i Qatar, i els intents de la FIFA per netejar la seva imatge un cop publicitats els casos de corrupció.  

 El nom propi

Alcarràs, de Carla Simón, va ocupar aquest dijous el podi de nominacions als premis Goya del 2023. El film de la cineasta catalana, premiat a la Berlinale, va encapçalar -amb 16 candidatures- el llistat de treballs que aspiren a més guardons, al costat de As Bestas, de Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, amb 17 nominacions. Simón aspira al premi de millora directora i també de millor pel·lícula, distincions estrella. En la 37a edició dels Goya hi haurà una forta presència d'intèrprets, productors, directors, guionistes i altres creadors catalans. Si en voleu saber tots els detalls, llegiu el que us explica Victor Rodrigo.

 Els imperdibles

A Barcelona, els llums de Nadal ja fa dies que han transformat el paisatge nocturn de la ciutat. Si us agrada gaudir-ne i, a més a més, us interessa la història marítima de la capital, heu de passar pel Museu Marítim i veure l'espectacle lumínic que s'ha activat aquest desembre. Cada dia, de les sis a les deu del vespre i fins a principis de gener, el Mar de Llums de Nadal combina la plasticitat visual del muntatge i la música amb el coneixement del patrimoni cultural, una iniciativa dirigida també al públic familiar. No us ho perdeu. Bon cap de setmana!   

 ​