01
de desembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:01h
El 15è Fòrum de les Minories de les Nacions Unides ha constatat aquest dijous l'emergència lingüística que viu el català. Ha estat arran d'una intervenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha relatat que Catalunya és una "nació sense estat" preocupada pel futur de la llengua catalana. Una llengua que ha explicat que no és minoritària, sinó que està "minoritzada" perquè no compta amb la protecció que li pertoca: "Tret d'Andorra, ni Itàlia, ni França, ni Espanya han ofert a la llengua catalana el reconeixement i la protecció que mereix qualsevol llengua del món", ha pronunciat el cap de l'executiu, que ha mostrat el compromís del Govern català per preservar la diversitat lingüística.
La participació d'Aragonès en aquest Fòrum -que se celebra a la sala dels Drets Humans coronada per una cúpula dissenyada per Miquel Barceló- és especialment rellevant, perquè és la primera vegada que la Generalitat intervé en el programa de la sessió general d'aquest organisme, que se celebra des de 2007, i enfocat a promoure i protegir les minories nacionals lingüístiques. Aragonès ha detallat que, malgrat aquesta falta de protecció, des de les institucions catalanes -amb "sobirania limitada"- treballen per frenar la substitució del català pel castellà, una situació que també ha explicat que viuen altres territoris com el País Valencià i les Illes Balears, víctimes, ben igual que Catalunya, d'un "procés conscient de recentralització política i econòmica".
En aquest punt, el cap de l'executiu ha definit quines polítiques s'han desenvolupat a Catalunya des de la recuperació de la democràcia, unes iniciatives fetes dins del "marc constitucional espanyol" que han permès contribuir en el progrés de l'ús de la llengua, tot i que ha assenyalat que calen més mecanismes i instruments. Precisament en aquestes dues jornades que se celebren dijous i divendres a l'ONU, els ponents reflexionaran sobre la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories, amb l'objectiu d'avaluar la seva efectivitat i possibles canvis 30 anys després de la seva creació.
Segons Aragonès, instruments com la Declaració "sens dubte" han contribuït en el progrés de la llengua catalana, però ha defensat que sempre hi ha "marge de millora" i que cal que instruments com aquests s'adaptin als "nous temps". "És oportú ampliar i desenvolupar instruments com aquests per fer-los veritablement eficients en un món canviant que imposa nous desafiaments cada dia. Estic convençut que, treballant plegats, podrem fer-ho", ha afegit.
Entrant en concrecions, ha exposat el que ell considera que han estat bones polítiques per a la defensa del català: l'ús de la llengua en la toponímia, les institucions i els mitjans públics; l'acompanyament dels nouvinguts en el procés d'aprenentatge amb l'oferiment de serveis lingüístics; un sistema educatiu que promou l'ús del català; o el plurilingüisme. Ha remarcat que aquestes polítiques compten amb un "clar consens" a la societat catalana, un consens que ha reivindicat que s'ha de mantenir i renovar davant d'un descens de l'ús de la llengua. Com? Amb iniciatives com el Pacte per la Llengua "que implica a tota la societat en la preservació de la llengua catalana".
El president de la Generalitat va arribar dimecres al vespre a Ginebra. Ha estat convidat pel relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes, amb qui ha parlat abans d'intervenir. També s'ha saludat amb l'Alt Comissionat pels Drets Humans, Volker Türk; i amb el president del Consell dels Drets Humans, Federico Villegas.
El president de la Generalitat ha viatjat fins a la ciutat suïssa acompanyat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Aquest últim, també ha participat a primera hora del matí en un esdeveniment a la mateixa seu de les Nacions Unides on quatre experts internacionals han debatut sobre els reptes i les oportunitats en la implementació de polítiques destinades a protegir els drets lingüístics de les minories.
El viatge a Ginebra i la intervenció d'Aragonès s'ha produït en una setmana clau de decisions vinculades a l'emergència lingüística adoptades pel Govern català, que dimarts va anunciar 100 mesures per aturar la davallada de l'ús social de la llengua, amb una bateria d'iniciatives transversals en tots els departaments. Entre les propostes, invertir les multes per incomplir l'ús del català en formació per als empleats o "programes d'acceleració" de l'ús del català als centres educatius, inclosa la formació de nous mestres en el desplegament de la immersió.
El Fòrum s'allarga durant dos dies, però els representants del Govern tornaran a Catalunya entre aquesta tarda i divendres al matí. Aragonès, aquest dijous, ha compartit taula amb Mohammad Shahabuddin, catedràtic de dret internacional i drets humans de la Universitat de Birmingham; Anna-Mária Bíró, directora de Tom Lantos Institute; i Ojot Ojulu, representant regional d'Àfrica Oriental de l'Institut Danès dels Drets Humans.
.jpeg)
Aquests ponents, juntament amb Aragonès, debaten fins a les 13:00 sobre els seus territoris i lluites, però també sobre la funcionalitat de la Declaració i les seves limitacions. També aprofitaran per analitzar conjuntament maneres per impulsar que el seu abast normatiu pugui ser més rellevant i efectiu. La Declaració, adoptada l'any 1992, continua a hores d'ara sent l'únic instrument global per la protecció dels drets de les minories.
La participació d'Aragonès en aquest Fòrum -que se celebra a la sala dels Drets Humans coronada per una cúpula dissenyada per Miquel Barceló- és especialment rellevant, perquè és la primera vegada que la Generalitat intervé en el programa de la sessió general d'aquest organisme, que se celebra des de 2007, i enfocat a promoure i protegir les minories nacionals lingüístiques. Aragonès ha detallat que, malgrat aquesta falta de protecció, des de les institucions catalanes -amb "sobirania limitada"- treballen per frenar la substitució del català pel castellà, una situació que també ha explicat que viuen altres territoris com el País Valencià i les Illes Balears, víctimes, ben igual que Catalunya, d'un "procés conscient de recentralització política i econòmica".
En aquest punt, el cap de l'executiu ha definit quines polítiques s'han desenvolupat a Catalunya des de la recuperació de la democràcia, unes iniciatives fetes dins del "marc constitucional espanyol" que han permès contribuir en el progrés de l'ús de la llengua, tot i que ha assenyalat que calen més mecanismes i instruments. Precisament en aquestes dues jornades que se celebren dijous i divendres a l'ONU, els ponents reflexionaran sobre la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories, amb l'objectiu d'avaluar la seva efectivitat i possibles canvis 30 anys després de la seva creació.
Pere Aragonès, aquest dijous a Ginebra. Foto: Govern
Segons Aragonès, instruments com la Declaració "sens dubte" han contribuït en el progrés de la llengua catalana, però ha defensat que sempre hi ha "marge de millora" i que cal que instruments com aquests s'adaptin als "nous temps". "És oportú ampliar i desenvolupar instruments com aquests per fer-los veritablement eficients en un món canviant que imposa nous desafiaments cada dia. Estic convençut que, treballant plegats, podrem fer-ho", ha afegit.
Entrant en concrecions, ha exposat el que ell considera que han estat bones polítiques per a la defensa del català: l'ús de la llengua en la toponímia, les institucions i els mitjans públics; l'acompanyament dels nouvinguts en el procés d'aprenentatge amb l'oferiment de serveis lingüístics; un sistema educatiu que promou l'ús del català; o el plurilingüisme. Ha remarcat que aquestes polítiques compten amb un "clar consens" a la societat catalana, un consens que ha reivindicat que s'ha de mantenir i renovar davant d'un descens de l'ús de la llengua. Com? Amb iniciatives com el Pacte per la Llengua "que implica a tota la societat en la preservació de la llengua catalana".
Contactes amb alts càrrecs
El president de la Generalitat va arribar dimecres al vespre a Ginebra. Ha estat convidat pel relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes, amb qui ha parlat abans d'intervenir. També s'ha saludat amb l'Alt Comissionat pels Drets Humans, Volker Türk; i amb el president del Consell dels Drets Humans, Federico Villegas.
El president de la Generalitat ha viatjat fins a la ciutat suïssa acompanyat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Aquest últim, també ha participat a primera hora del matí en un esdeveniment a la mateixa seu de les Nacions Unides on quatre experts internacionals han debatut sobre els reptes i les oportunitats en la implementació de polítiques destinades a protegir els drets lingüístics de les minories.
Setmana clau pel català
El viatge a Ginebra i la intervenció d'Aragonès s'ha produït en una setmana clau de decisions vinculades a l'emergència lingüística adoptades pel Govern català, que dimarts va anunciar 100 mesures per aturar la davallada de l'ús social de la llengua, amb una bateria d'iniciatives transversals en tots els departaments. Entre les propostes, invertir les multes per incomplir l'ús del català en formació per als empleats o "programes d'acceleració" de l'ús del català als centres educatius, inclosa la formació de nous mestres en el desplegament de la immersió.
El Fòrum s'allarga durant dos dies, però els representants del Govern tornaran a Catalunya entre aquesta tarda i divendres al matí. Aragonès, aquest dijous, ha compartit taula amb Mohammad Shahabuddin, catedràtic de dret internacional i drets humans de la Universitat de Birmingham; Anna-Mária Bíró, directora de Tom Lantos Institute; i Ojot Ojulu, representant regional d'Àfrica Oriental de l'Institut Danès dels Drets Humans.
15è Fòrum de les Minories a les Nacions Unides. Foto: Govern
Aquests ponents, juntament amb Aragonès, debaten fins a les 13:00 sobre els seus territoris i lluites, però també sobre la funcionalitat de la Declaració i les seves limitacions. També aprofitaran per analitzar conjuntament maneres per impulsar que el seu abast normatiu pugui ser més rellevant i efectiu. La Declaració, adoptada l'any 1992, continua a hores d'ara sent l'únic instrument global per la protecció dels drets de les minories.