Oh, benvinguts... passeu, passeu

Rep El Despertador cada matí al teu correu 

"Oh, benvinguts, passeu, passeu", canta en Jaume Sisa a Qualsevol nit pot sortir el sol, un dels temes més mítics de la cançó catalana. I aquesta nit, a Nació, perquè ara en direm Nació, ens ha sortit el sol i ens hem llevat amb nova pell i reforçant i diversificant la nostra oferta editorial. Un rellançament, que és només el principi, i que arriba uns mesos després del canvi de propietat del diari i de la integració del diari nacional, les seves 19 edicions locals i Criar al grup propietari de Diari de Sabadell i Diari de Terrassa que lidera Marc Basté i que vol ser una referència en el mapa comunicatiu del país. Hi volem ser amb fidelitat a la nostra línia editorial, que renovem amb l'ànim de fer periodisme, fer-lo des de la proximitat i fer-lo també amb compromisos clars. Els podeu llegir aquí. 

Al diari, on ara manarà el color aiguamarina i el blau serà el secundari, hi trobareu nous canals temàtics dedicats a l'emergència climàtica (Impacte, coordinat pel periodista i ambientòleg Arnau Urgell i Vidal) i a la cultura digital (Next, coordinat pel periodista i crític de pantalles Victor Rodrigo) i també una família de newsletters que anirà creixent i a les que ja us podeu subscriure. Fa mesos que ja haureu notat canvis al nostre Twitter i al nostre Instagram, i fa poc que hem aterrat a TikTok. De novetats en vindran més, en més canals i en més formats perquè volem acompanyar la nostra llengua, la catalana, en la batalla per fer-se valer al món digital. 

Nous formats i contenidors demana també nous continguts. Avui estrenem una sèrie de documentals. És innegable que la tecnologia ens ha fet la vida més fàcil. Alhora, però, que l'accés s'hagi convertit en gairebé universal genera alguns perills. Des de la circulació infinita de notícies falses a les xarxes socials fins als comportaments delictius que s'hi acaben desenvolupant. A vegades hi ha punts de fricció amb la legalitat o el nostre benestar emocional. I d'això tracta la sèrie documental "Els límits de la tecnologia", produïda per Ben Mirat i per Nació. Sis capítols i sis temàtiques per explorar, mitjançant casos reals, diferents conflictes i escoltar els experts.Avui publiquem el primer episodi i un interessant reportatge sobre l'assetjament a les xarxes.

En els pròxims dies podreu llegir la nova sèrie en format vídeo "Converses", on escoltarem periodistes amb qui analitzarem el món de la comunicació i quina aportació pot fer en un context social, polític i econòmic convuls. Les primeres seran amb Ramon Besa i Natza Farré. L'opinió del diari, que darrerament ja ha incorporat Elisenda Carod,Elisenda Paluzie,Marc Arza, Jordi Borràsi Jordi Bonet, continua renovant-se. L'economista Marta Ribera, de l'Espaizerovuit, ens portarà també la seva mirada i ha estat l'última a arribar.

I també posem en marxa tres noves seccions: Roger Tugas Vilardell, el nostre expert en dades i transparència, ens les farà encara més dirigibles i picades; la lingüista Míriam Martín posarà en marxa la secció "Garlem!" sobre el català; i la ploma del periodista Francesc Viadel ens donarà bon material de lectura els caps de setmana amb la seva secció de relats "El grafiti del brivall". Uns continguts que ens ajudaran a obrir el focus i reforçar el nostre lideratge en la informació política i de poders, i en la local de Barcelona i dels territoris on som presents gràcies a la cinquantena de periodistes que fem el diari.

Doncs això. Hem decidit que, com cantava en Sisa, "de les tristors en farem fum" i que, peti qui peti, us continuarem explicant notícies que us agradin i altres que no, però notícies que us ajudaran a tenir una visió més crítica, fonamentada i sense apriorismes de la realitat que ens envolta. I també que aquí "només hi faltes tu". Animeu els vostres contactes a seguir-nos, a compartir-nos, a subscriure's... Gràcies per ser-hi llegint El Despertador i llegint Nació!

» En els pròxims dies veureu encara més canvis i alguns ajustaments. Si teniu comentaris, idees o suggeriments, feu-me'ls arribar contestant aquest correu o a aquesta adreça. 
 

---

Avui no et perdis

»Ja sou al nou Nació; per Albert Salord.

» ​Nació 2.0: una evolució necessària; per Marc Basté.

» El compromís editorial de Nació.

» Next: Diccionari per a «boomers»: entendre la generació Z tampoc és tan difícil; per Víctor Rodrigo i Lluís Girona.

» ​Impacte: Benvinguts a la «nova normalitat» dels incendis extrems; per Arnau Urgell i Vidal.

» Documental: Ciberassetjament. Cap lloc segur.

» Dades: On estan pitjor la primària i les llistes d'espera? Catalunya, Madrid i l'Estat, en deu claus; per Roger Tugas Vilardell.

» Per què es posen més malalts a l'hivern? Com ho podem evitar?; per Alba Carreres.

» La bronquiolitis satura pediatria: «No puc anar a l'hospital cada vegada que té tos»; per Marina Torras.

» Revolta veïnal a Barcelona contra l'obertura d'un supermercat: «Necessitem el local per ampliar el CAP»; per David Cobo.

» Fil directe: «Colau, llàgrimes i dards»; per Joan Serra Carné.

» Pere Aragonès porta la situació d'emergència del català a l'ONU; per Carme Rocamora. 

» Opinió: «Piqué, Alcarràs, Rosalia i el Súper 3»; per Marina Fernàndez.

» Opinió: «El país de Fuster»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «Escòcia»; per Montserrat Nebrera.

»Sexe quan tens fills: mites i veritats; per Irene Ramentol.

» Futbolítica: Argentina 1978, el Mundial de Videla; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Francisco García Prieto, expresident de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), és més a prop de la justícia. En un gir inesperat del procediment que se segueix contra ell i un grup d'exdirigents de l'entitat -entre els quals dos fills seus, Francisco García Astorga i Manuel García Astorga- per suposadament haver-se apoderat de més de 400.000 euros de l'entitat, ara el jutge ha donat a les parts acusatòries i a la Fiscalia que es pronunciïn en deu dies sobre l'obertura de judici oral i el sobreseïment de la causa. El fet és que la notícia del canvi de situació ha agafat el teixit associatiu amb el pas canviat. L'any passat, un altre jutge instructor havia decidit l'arxivament provisional de la causa. De fet, estava en marxa una campanya de rehabilitació del controvertit personatge, que durant anys va controlar amb mà de ferro la Fira d'Abril. La Casa d'Andalusia va organitzar el mes de setembre un acte d'homenatge a García Prieto. Però pel que es veu, la rehabilitació haurà d'esperar.

Vist i llegit

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es nega a dimitir i no vol donar explicacions sobre què va passar el passat 24 de juny a la tanca de Melilla, on van morir almenys 23 persones. No s'ha mogut de la versió que va donar en el primer moment, que desvinculava Espanya i els seus cossos i forces de seguretat de la brutalitat de la gendarmeria marroquina. La realitat, però, és que en els incidents Espanya, que just aquells dies havia reconegut la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, tal com volia Rabat, hi va tenir molt a veure. Una investigació conjunta d'El País i Lighthouse reports, ben documentada gràficament i amb una reconstrucció en 3D, ho certifica. Però com si res...  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1994 els Mossos d'Esquadra començaven a assumir les competències de seguretat ciutadana a Catalunya. Després d'uns primers anys dedicats a preparar la seva expansió pel territori i a tasques d'escorta i vigilància d'edificis, la policia catalana es convertia en integral malgrat que en alguns assumptes, com ara el terrorisme o el control d'infraestructures crítiques, ha de conviure encara amb els cossos estatals. El desplegament va començar a la comarca d'Osona. Tres anys després, i fruit del pacte del Majestic entre el PP i CiU, assumirien també les competències de trànsit. Els Mossos, un cos de 18.000 agents, van acabar de cobrir el territori l'any 2008 amb les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Aquí podeu recuperar la història dels Mossos, que ara dirigeix Eduard Sallent. 

 L'aniversari

L'1 de desembre de 1935, avui fa 87 anys, va néixer a Nova York el director de cine Woody Allen. És un mestre de la comèdia i un dels cineastes més respectats i influents. Ha intentat fer una pel·lícula cada any, una gesta que ha aconseguit durant la majoria de la seva carrera. Ha obtingut quatre Oscar, un com a director i tres al guió original. També ha actuat com a clarinetista. Es va consagrar amb la pel·lícula Manhattan i Nova York ha estat la seva ciutat icònica. Si em deixeu aconsellar-vos-en una, trio Match Point encara que passés a Londres. El 2008 va estrenar Vicky Cristina Barcelona després de rodar a la nostra capital. La seva autobiografia ha estat molt polèmica per les acusacions d'abusos sexuals, on ell mateix explica la seva versió. Us deixo amb l'inici de Manhattan.

 ​Fes clic aquí per rebre'l