Què deia la nova magistrada del TC Laura Díez sobre la llei catalana contra el 25% de castellà?

La catedràtica de Dret Constitucional Laura Díez no és coneguda per al gran públic, malgrat la seva llarga trajectòria acadèmica i en càrrecs de responsabilitat política. En els darrers dies, el seu nom ha passat desapercebut, però serà una de les magistrades designades pel govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC). L'atenció mediàtica se l'ha enduta l'exministre Juan Carlos Campo, responsable de Justícia quan es van tramitar els indults als presos, i que també s'integrarà al TC a proposta de la Moncloa. Amb aquests nomenaments, i a l'espera del que faci un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que continua bloquejat, la majoria de l'alt tribunal canviarà i passarà a estar dominat per una majoria considerada progressista.

El moviment -que l'oposició ja ha definit com un "assalt a les institucions"- és rellevant. Quan encara el tram final de la legislatura i amb els pressupostos al sarró, Pedro Sánchez sap que es jugarà bona part de l'obra de govern al TC. Els recursos de la triple dreta contra lleis impulsades pel govern espanyol són a l'ordre del dia i, en última instància, els resoldran els 12 jutges de l'alt tribunal espanyol. A tall d'exemple, i lligat a la carpeta catalana, PP, Vox i Ciutadans ja han avisat que portaran els indults al TC, i fa pocs dies Alberto Núñez Feijóo qüestionava la constitucionalitat de la reforma del codi penal. La composició del TC pot ser decisiva a l'hora d'avaluar aquestes qüestions.

Sobre la taula de l'alt tribunal també hi ha el mecanisme de la Generalitat per esquivar el 25% de castellà a l'escola, que ha aconseguit frenar l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a tot el sistema educatiu, si bé encara es manté en algunes aules. Tant la llei del Parlament com el decret del Govern compten amb un dictamen per unanimitat del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que conclou que s'adapta al marc constitucional i estatutari. La vicepresidenta de l'organisme era, precisament, Laura Díez, que ara farà el salt al Constitucional, tribunal que haurà de dictar sentència sobre els recursos contra "l'escut legal" en defensa de la immersió.

Què deia, fa tot just sis mesos, el dictamen subscrit per Díez, fonamentat en la doctrina del Tribunal Constitucional i que avalava la llei sobre el català a l'escola? 
 

El castellà, llengua d'ús docent

L'informe del CGE va dir al juny que la llei pel català a l'escola és plenament constitucional, encara que no parli del castellà com a llengua vehicular. De fet, la llei orgànica d'educació tampoc no ho fa. Per què? Perquè això no vol dir que el castellà no sigui una llengua "d'ús curricular i docent" i, a la pràctica, "la previsió d'ús curricular d'una llengua suposa reconèixer la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu". El CGE, i ho subscriu Díez, argumenta que en la nova llei el castellà no queda exclòs del sistema educatiu i se li reconeix un ús "que és obvi que va més enllà de la seva utilització" a la classe de Llengua Castellana. En altres paraules, es podrien fer més hores de castellà. Això, doncs, s'emmarca dins de la Constitució i l'Estatut. 
 

L'ús diferenciat del català i el castellà no és discriminatori

La llei també estableix que el català i el castellà tenen un tracte diferenciat en el sistema educatiu de Catalunya, i això, com deia l'informe signat per Díez, també és plenament constitucional. "La igualtat de llengües en l'ensenyament tampoc no ha estat mai exigida ni per la Constitució ni per l'Estatut ni en la interpretació que n'ha fet el TC", apuntava el CGE. L'objectiu del sistema és garantir que l'alumnat domini oralment i escrita les dues llengües oficials i això no és incompatible, diu el CGE, amb la llengua catalana com a "centre de gravetat" a l'escola catalana. L'ús diferenciat del català i el castellà ha estat avalat pel TC i això, argumenta el CGE, "no genera cap discriminació", sinó que serveix precisament per evitar diferències per raó de llengua.
 

El 25% és un invent del TSJC

L'informe del CGE elaborat, entre d'altres, per Díez, també deixava clar que el 25% de castellà a l'escola és un invent del TSJC, perquè ni la Constitució, ni l'Estatut, ni la legislació estatal o catalana han fixat mai percentatges. I, en tot cas, organitzar el sistema educatiu amb percentatges és "legítim", però és una decisió que correspon al legislador, no pas als tribunals. "Entendre que la decisió no correspon al legislador conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució", deia el CGE. Díez, doncs, va subscriure fa pocs mesos que el 25% de castellà no deriva de la Constitució ni de cap interpretació del TC, i que definir percentatges de llengües a l'escola és una decisió del Parlament.
 

Les escoles poden definir el projecte lingüístic

Un quart element és la capacitat de les escoles per definir el seu projecte lingüístic d'acord amb la seva realitat concreta, seguint criteris pedagògics, i validat en darrera instància pel Departament d'Educació. "No sembla que es pugui fer cap retret a aquests criteris des del punt de vista de la seva adequació al bloc constitucional", sosté el dictamen, que defensa també l'autonomia de centre per determinar el projecte lingüístic, reconeguda a la Constitució. El CGE, i també la futura magistrada del TC, van concloure que l'elaboració dels projectes per part dels centres tal com s'estableix a la llei són conformes a la Constitució i l'Estatut. La finalitat, això sí, ha de ser que els alumnes surtin de l'educació obligatòria amb el domini oral i escrit de les dues llengües oficials, català i castellà.

 

Dictamen CGE Llei Del Català by edicio naciodigital