30
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:42h
Representants de 40 entitats pels drets socials s'han aplegat aquest matí davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb un clam unànime: "Dret a protesta". Era la resposta contra la proposta de reforma del codi penal, que alerten que amb el nou redactat que regula els desordres públics es posarien en risc pràctiques habituals de la protesta ciutadana i obriria la porta a penes més grans, fins i tot de presó. Davant d'això, s'ha convocat una concentració davant la delegació del govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca, aquest dijous 1 de desembre a les 19:30h. Per arribar-hi, a més, s'han anunciat dues columnes que sortiran de les parades de metro d'Entença i Marina.
Entre les organitzacions que s'han aplegat per defensar el dret a protesta i reclamar la nul·litat de l'actual projecte hi ha entitats com Òmnium, Irídia, el Sindicat de Llogateres, Ecologistes en Acció o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Amb un manifest conjunt, es denuncien canvis com la introducció del supòsit d'"intimidació" per cometre desordres públics. "Aquest concepte comporta un alt grau de subjectivitat i, previsiblement, una major incriminació", ha defensat la portaveu de la comissió jurídica del Moviment per l'Habitatge, Paula Cardona.
L'anunci de manifestació arriba després que diversos juristes reconeguessin a NacióDigital que hi havia aspectes de l'actual redactat de canvi de llei, com l'article 557 bis que regula els supòsits en què el delicte de desordres públics és agreujat, que podia desincentivar el dret a protesta. També s'ha fet saber després que ja hi hagi prevista una mobilització convocada per l'Assemblea Nacional Catalana contra la reforma pactada entre PSOE, Unides Podem i ERC. Una marxa que està prevista per al pròxim dimarts 6 de desembre.
El posicionament conjunt de les entitats socials inclou un "cicle de mobilitzacions" que preveuen "actiu", si no hi ha nous posicionaments polítics que facin marxa enrere al voltant dels desordres públics. En aquest sentit, la portaveu nacional del SEPC, Marta Daviu, ha lamentat que es puguin exposar a penes més grans "per ocupar un rectorat, tallar un carrer o fer un piquet a una vaga". També s'han mencionat altres accions com entrar a una seu d'un banc per protestar o fer barricades contra un desnonament.
En definitiva, el text acordat entre la quarantena d'organitzacions exposa que s'incorporen conceptes "genèrics, subjectius i indeterminats" que "permetrien l'arbitrarietat" contra "actuacions freqüents a la nostra societat". Especialment, pel que fa a l'exposició d'un malestar social, defensen. També s'exposa que "el dret a protesta és el drets de drets", ja que engloba la possibilitat de tensar el poder representatiu des de la ciutadania.
Amb tot, s'assenyalen diversos elements que preocupen els col·lectius, des de la referència a la intimidació ,que fins ara no existia, fins a la inclusió de les penes d'inhabilitació per a càrrecs públics. També la tipificació de l'ocupació temporal i pacífica d'espais, el manteniment de la pau pública o la tipificació de la mera possibilitat d'atemptar contra l'ordre públic. Tot plegat "incrementa greument la tendència repressiva dels darrers anys" i suposa "retallar llibertats fonamentals", denuncia Cardona. Una situació que encara alerta més els moviments socials en ple escenari de crisi social i econòmica.
Així doncs, es compliquen els plans del govern estatal i el relat de defensa aferrissada del nou text que s'ha fet des d'Esquerra Republicana. De fons, la lectura que es fa és que "s'intenta vendre com una victòria" un pacte "acordat per als beneficis d'uns pocs" que acabaria suposant un greuge per al gruix de "la població", ha rematat Daviu.
Entre les organitzacions que s'han aplegat per defensar el dret a protesta i reclamar la nul·litat de l'actual projecte hi ha entitats com Òmnium, Irídia, el Sindicat de Llogateres, Ecologistes en Acció o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Amb un manifest conjunt, es denuncien canvis com la introducció del supòsit d'"intimidació" per cometre desordres públics. "Aquest concepte comporta un alt grau de subjectivitat i, previsiblement, una major incriminació", ha defensat la portaveu de la comissió jurídica del Moviment per l'Habitatge, Paula Cardona.
L'anunci de manifestació arriba després que diversos juristes reconeguessin a NacióDigital que hi havia aspectes de l'actual redactat de canvi de llei, com l'article 557 bis que regula els supòsits en què el delicte de desordres públics és agreujat, que podia desincentivar el dret a protesta. També s'ha fet saber després que ja hi hagi prevista una mobilització convocada per l'Assemblea Nacional Catalana contra la reforma pactada entre PSOE, Unides Podem i ERC. Una marxa que està prevista per al pròxim dimarts 6 de desembre.
Mobilització per defensar les mobilitzacions
El posicionament conjunt de les entitats socials inclou un "cicle de mobilitzacions" que preveuen "actiu", si no hi ha nous posicionaments polítics que facin marxa enrere al voltant dels desordres públics. En aquest sentit, la portaveu nacional del SEPC, Marta Daviu, ha lamentat que es puguin exposar a penes més grans "per ocupar un rectorat, tallar un carrer o fer un piquet a una vaga". També s'han mencionat altres accions com entrar a una seu d'un banc per protestar o fer barricades contra un desnonament.
En definitiva, el text acordat entre la quarantena d'organitzacions exposa que s'incorporen conceptes "genèrics, subjectius i indeterminats" que "permetrien l'arbitrarietat" contra "actuacions freqüents a la nostra societat". Especialment, pel que fa a l'exposició d'un malestar social, defensen. També s'exposa que "el dret a protesta és el drets de drets", ja que engloba la possibilitat de tensar el poder representatiu des de la ciutadania.
Amb tot, s'assenyalen diversos elements que preocupen els col·lectius, des de la referència a la intimidació ,que fins ara no existia, fins a la inclusió de les penes d'inhabilitació per a càrrecs públics. També la tipificació de l'ocupació temporal i pacífica d'espais, el manteniment de la pau pública o la tipificació de la mera possibilitat d'atemptar contra l'ordre públic. Tot plegat "incrementa greument la tendència repressiva dels darrers anys" i suposa "retallar llibertats fonamentals", denuncia Cardona. Una situació que encara alerta més els moviments socials en ple escenari de crisi social i econòmica.
Així doncs, es compliquen els plans del govern estatal i el relat de defensa aferrissada del nou text que s'ha fet des d'Esquerra Republicana. De fons, la lectura que es fa és que "s'intenta vendre com una victòria" un pacte "acordat per als beneficis d'uns pocs" que acabaria suposant un greuge per al gruix de "la població", ha rematat Daviu.