De qui depèn el català?

La llengua s'ha de promoure empàticament, és clar que sí, però també s'han de fer valdre arreu i amb contundència els drets dels parlants. Avui també són notícia una mica de català al TC, l'incendi de Tetuan, la confidencialitat de les adopcions i les estrelles del Primavera Sound

30 de novembre del 2022

Actualitzat a les 11:25h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Afirmar que el català està en "emergència lingüística" té, segurament, un punt catastrofista. Però les dades són, com a mínim, per estar preocupats i per passar a l'acció des de tots els àmbits. La nostra llengua presenta bones dades quant a la transmissió, però la seva situació és preocupant quant al seu ús social als mitjans i a les plataformes, als serveis públics o també a l'escola i la universitat. La globalització, el vigor del castellà -principal llengua de contacte-, un model econòmic on els serveis i el turisme tenen molt pes, i el context polític sense estat propi o propici no li són favorables. Els catalanoparlants tenim, però, algunes eines per sortir-nos-en. Vegem-ho.

Ens tenim a nosaltres mateixos, a la nostra militància per no canviar de llengua al nostre país, per triar, transmetre i exigir el català arreu i per fomentar-ne la producció i el consum cultural. I tenim administracions a les que hem de demanar la màxima implicació. Ho hem de fer amb les institucions europees, amb el govern d'un Estat que es nega a assumir de forma plena i coherent el seu plurilingüisme, amb els ajuntaments i també amb el Govern de la Generalitat. Tant al món local com a l'administració catalana hi ha hagut en els darrers anys una certa autocomplaença que ha relaxat les polítiques lingüístiques i que explica algunes de les xifres.

Per això cal actuar. Alcaldes com Ada Colau que usen menys del que caldria el català a les seves xarxes o secretàries del govern com Gina Tost que fa uns dies optava pel bilingüisme a l'hora de comunicar-se amb la ciutadania no són anècdotes i mereixerien més cura i exigència. El passat curs, la sentència del 25% en castellà amenaçava de carregar-se el model d'immersió, que cal posar al dia per assegurar-ne l'eficàcia però que té un balanç global positiu. Es va aprovar una llei per frenar-la que ara està pendent de revisió al TC, un òrgan que ara recuperarà la majoria progovernamental. Però mentre això no passa, continua aplicant-se en algunes aules el 25% de castellà a partir d'una interpretació retorçada per part del TSJC. La Justícia està clar que no serà precisament una aliada.

El Govern es va reunir ahir a l'Institut d'Estudis Catalans i va posar damunt la taula cent mesures per dinamitzar la llengua. Algunes ja estan en marxa i altres són noves. L'executiu ha de desplegar tot el seu potencial per fer front a la situació. I això vol dir fer-ho de forma transversal. Aquest, de fet, és un dels objectius de la comissió tècnica de Política Lingüística que s'ha recuperat en aquest mandat des de la secretaria residida en la conselleria de Cultura. O bé les polítiques d'impuls i protecció del català abracen tots els departaments i els àmbits o no ens en sortirem. I això vol dir per exemple garantir -encara que la UGT s'hi oposi, com hem vist a l'Hospital del Mar- que el personal del sistema públic de salut sigui com a mínim capaç d'entendre el català, que es faci el que cal per garantir-lo en l'atenció al públic o que el departament d'Educació no es resigni a situacions com la que denunciaven uns pares aquesta setmana i que va difondre la sectorial d'Educació de la Intersindical.

El català s'ha de promoure de forma empàtica, és clar que sí. Però també s'han de fer valdre arreu i amb la contundència que calgui els drets dels catalanoparlants.