Les notícies ja no interessen?

Reunió d'una desena d'amics i amigues de la universitat en un restaurant de l'Eixample de Barcelona. Es van graduar després de l'any 2000, tenen poc més de 40 anys, treballen en professions liberals i la seva llengua és, preferentment, el català. Fa temps que no es veuen i han quedat per sopar i posar-se al dia. Hi ha perfils laborals alts, amb responsabilitat en direcció d'equips i bons sous, i d'altres que són assalariats amb feines estables. La majoria tenen fills i tots viuen a l'àrea metropolitana. Dels deu comensals, només un és subscriptor d'un diari de paper -té contractada una oferta de cap de setmana que li dona dret al consum de continguts digitals de la capçalera- i tan sols quatre consumeixen informació diàriament, via xarxes socials, sigui Twitter o Instagram, sense accedir als portals web. La resta no tenen un contacte permanent amb l'actualitat. No llegeixen la premsa.

La fotografia del sopar de l'Eixample, que és extrapolable, condueix a diverses conclusions. La primera, que el temps i els recursos dedicats a consumir mitjans de comunicacióescrits s'ha desplomat. Les dades són especialment sagnants en la premsa de paper: el percentatge de persones que s'informen amb la compra de diaris a l'Estat ha caigut del 62% al 26% des del 2013, segons estadístiques de l'Institut Reuters. Conscients d'aquesta realitat, les capçaleres han adaptat les ofertes de subscripcions i han promogut la gestació de comunitats, un trànsit que també han fet els diaris exclusivament digitals. La segona conclusió és que les notícies han perdut atractiu en el seu format clàssic. L'interès per les notícies ha caigut fins a 30 punts entre el 2015 i el 2022 a l'Estat, segons la mateixa font acadèmica. Els continguts durs, des de la política fins a l'agenda social, generen rebuig. Almenys així ho transmeten les xifres.

La transformació del consum informatiu -marcada forçosament per l'aparició d'altres plataformes de continguts i el mòbil com a centre de gravetat- ha impactat en el model de negoci dels mitjans i, en conseqüència, s'ha modificat el model de producció a les redaccions. Els mitjans continuen perseguint notícies mentre es preocupen per definir quines temàtiques poden captivar el lector que s'ha allunyat dels diaris, equilibri no exempt de perill, perquè l'interès informatiu ja no és l'únic vector d'anàlisi per triar què i com es produeix. S'exploren continguts complementaris que es propaguen a les xarxes socials, i s'assagen nous formats per fidelitzar audiències i diversificar ingressos, un pastís més petit en el cas del català. I els periodistes han hagut d'entendre que la seva feina té declinacions multiplataforma, per ser consumida en diferents canals, amb atenció especial al gir audiovisual.

L'actualització dels mitjans per explicar i connectar amb una societat que digereix canvis a passos accelerats convida a reflexionar sobre el moment que viu la comunicació. És el que persegueix el cicle Converses, entrevistes reposades que Nació posa en marxa aquest dijous, i en el qual participaran noms propis del periodisme i del sector comunicatiu del país en les pròximes setmanes i mesos. La primera protagonista del cicle és Natza Farré, periodista, guionista i comunicadora, que dissecciona la relació entre informació i activisme, referencial com és en el desplegament del discurs feminista als mitjans. En la segona entrega del cicle hi participarà Ramon Besa, periodista i un dels cronistes esportius amb més ascendent del país, amb discurs propi sobre el present i el futur de l'ofici.