29
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:22h
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització criminal que aprofitava els marges de la legalitat per fer diners a càrrec de famílies vulnerables: ocupaven pisos buits, hi resistien inicialment implicant menors d'edat per evitar que els desallotgessin automàticament i després venien les claus dels pisos on havien entrat a famílies desesperades per aconseguir un sostre. Amb tot, ingressaven uns 24.000 euros mensuals, calcula la policia catalana. Entre els nou detinguts, a més, hi ha les cinc persones més buscades pels Mossos pel que fa a ocupacions amb finalitats criminals.
Segons ha informat el cos català, la banda funcionava amb un modus operandi clar: aprofitar els immobles buits d'entitats bancàries com a base de les seves operacions. Així, treien suc del fet que a Catalunya hi ha uns 37.500 pisos buits de grans propietaris, bancs i fons d'inversió.
Pel que fa a la investigació de la policia, aquest grup enxampat hauria estat implicat almenys amb dotze ocupacions i dotze intents més durant els darrers quatre mesos. És a dir, que tenien una activitat d'unes sis accions a pisos buits cada mes.
Aquesta realitat fa temps que, tal com ha exposat NacióDigital, forma part del dia a dia de les assemblees d'habitatge que fan seguiment a famílies vulnerables. En molts casos, quan s'acaben els recursos econòmics per optar a un lloguer amb preus disparats, persones amb pocs recursos i poc coneixement del funcionament habitual del mercat de l'habitatge acaben comprant les claus que s'ofereixen a portals d'Internet o a a través de contactes als quals s'arriba pel boca-orella. Normalment, es paguen quantitats d'entre 500 i 1.500 euros per accedir al pis. Després, a vegades se segueix pagant un lloguer informal a qui es fa passar pel priopietari del pis, i d'altres es tracta d'un únic pagament. En alguns casos, els habitants del pis són conscients dels riscos que això suposa, i que poden acabar desnonats en qualsevol moment, i en altres situacions són totalment enganyats. En qualsevol cas, les famílies que viuen a l'immoble s'acaben enduent la pitjor part.
Una situació de manca d'accés a l'habitatge influïda pel col·lapse de les Meses d'Emergència, l'instrument de les administracions públiques per donar resposta a les famílies pobres que han patit un desnonament i no tenen cap alternativa. Moltes d'elles fa anys que tenen acceptat l'expedient que confirma la seva vulnerabilitat econòmica i no els arriba la proposta d'un pis social. A Catalunya, són unes 2.500 famílies en situació d'espera. A Barcelona, unes 640. Un greuge que a la capital catalana s'explica especialment pels deures pendents de la Generalitat, com detalla aquest diari.
Segons ha informat el cos català, la banda funcionava amb un modus operandi clar: aprofitar els immobles buits d'entitats bancàries com a base de les seves operacions. Així, treien suc del fet que a Catalunya hi ha uns 37.500 pisos buits de grans propietaris, bancs i fons d'inversió.
Pel que fa a la investigació de la policia, aquest grup enxampat hauria estat implicat almenys amb dotze ocupacions i dotze intents més durant els darrers quatre mesos. És a dir, que tenien una activitat d'unes sis accions a pisos buits cada mes.
Aquesta realitat fa temps que, tal com ha exposat NacióDigital, forma part del dia a dia de les assemblees d'habitatge que fan seguiment a famílies vulnerables. En molts casos, quan s'acaben els recursos econòmics per optar a un lloguer amb preus disparats, persones amb pocs recursos i poc coneixement del funcionament habitual del mercat de l'habitatge acaben comprant les claus que s'ofereixen a portals d'Internet o a a través de contactes als quals s'arriba pel boca-orella. Normalment, es paguen quantitats d'entre 500 i 1.500 euros per accedir al pis. Després, a vegades se segueix pagant un lloguer informal a qui es fa passar pel priopietari del pis, i d'altres es tracta d'un únic pagament. En alguns casos, els habitants del pis són conscients dels riscos que això suposa, i que poden acabar desnonats en qualsevol moment, i en altres situacions són totalment enganyats. En qualsevol cas, les famílies que viuen a l'immoble s'acaben enduent la pitjor part.
Una situació de manca d'accés a l'habitatge influïda pel col·lapse de les Meses d'Emergència, l'instrument de les administracions públiques per donar resposta a les famílies pobres que han patit un desnonament i no tenen cap alternativa. Moltes d'elles fa anys que tenen acceptat l'expedient que confirma la seva vulnerabilitat econòmica i no els arriba la proposta d'un pis social. A Catalunya, són unes 2.500 famílies en situació d'espera. A Barcelona, unes 640. Un greuge que a la capital catalana s'explica especialment pels deures pendents de la Generalitat, com detalla aquest diari.