29
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:18h
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha proposat als agents socials ampliar progressivament el període de còmput de la pensió a 30 anys, però descartant els dos pitjors anys cotitzats, cosa que significaria que la pensió es calcularia amb els millors 28 de cotització dins d'un període total de 30 anys, segons han informat fonts de la cartera dirigida per José Luis Escrivá. Aquest canvi ampliaria en cinc anys el període de còmput, ja que en l'actualitat es calcula amb els últims 25 anys de cotització. La Seguretat Social també ha plantejat en la taula de diàleg social una millora en el tractament de les llacunes de cotització per a les dones, així com per als homes la carrera de cotització dels quals s'hagi vist minorada després de tenir un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere. A més a més, les propostes del Ministeri contemplen un tractament especial per a les llacunes de cotització del col·lectiu d'autònoms.
Quant a la base màxima de les pensions, el govern espanyol ha proposat a sindicats i empresaris la possibilitat de vincular la seva evolució al criteri de revaloració de les pensions, és a dir, a l'IPC, a banda d'un increment addicional anual d'1,154 punts entre 2025 i 2050. Això aniria acompanyat d'un increment de la pensió màxima, segons asseguren les mateixes fonts. Així, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions vol acordar amb els agents socials abans de Cap d'Any les dues fites que queden per culminar el Component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), relatius a l'"Adequació a les noves carreres professionals del període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació" i "Adequació de la base màxima de cotització del sistema". La Seguretat Social recorda que aquest plantejament és "un punt de partida, obert a noves aportacions de la taula de diàleg social".
De moment, CCOO considera "clarament insuficients" les propostes presentades pel Ministeri d'Inclusió i també lamenta la seva "tardança" per asseure's a negociar. El sindicat ha recordat en un comunicat que les variacions en el període de càlcul no estan recollides en les Recomanacions del Pacte de Toledo, encara que admet que van ser incloses pel Govern en el marc del PRTR. Per a CCOO, encara no és necessari ampliar aquest període, ja que tot just s'ha acabat el desenvolupament de l'extensió anterior i encara no hi ha certeses que tingui el suport suficient per a la seva tramitació parlamentària.
No obstant això, el sindicat qualifica de "positiu" que el Ministeri hagi atès la seva reivindicació de garantir la revaloració de les bases màximes i de totes les pensions. D'aquesta manera, s'incorporarà a la Llei General de Seguretat Social amb caràcter normatiu que les bases màximes de cotització i totes les pensions, incloses mínimes i màximes, es revaloraran cada any, almenys, amb l'IPC real mitjana dels 12 mesos precedents. Això evitarà, segons CCOO, que les bases màximes de cotització depenguin de l'"actuació discrecional" de cada executiu en els pressupostos generals de l'Estat. Malgrat la "satisfacció" per haver aconseguit la inclusió d'aquesta proposta, el sindicat exigeix mesures "més intenses" per a l'increment d'ingressos contributius.
Entre les reclamacions de CCOO, també hi ha la necessitat d'incrementar la intensitat de les mesures relacionades amb la millora d'ingressos. Sobre aquest punt, CCOO precisa que la base màxima de cotització a l'Estat estarà en els 4.495,50 euros al mes i en els 53.946 euros anuals des de l'1 de gener de 2023, amb prop d'1,1 milions de treballadors que tenen sous superiors a aquesta xifra. Aquests concentren uns 30.000 milions d'euros de salaris cada any que, si cotitzessin íntegrament, generarien ingressos per cotitzacions de l'entorn dels 7.000 i 8.000 milions d'euros anuals. De la mateixa manera, CCOO apunta que la mesura exigeix revisar la quantia de la pensió màxima per garantir el manteniment del principi de contributivitat. Respecte a la bretxa de gènere en les pensions, el sindicat advoca per incloure més iniciatives per a la seva reducció i per millorar les prestacions vinculades, com el complement per bretxa de gènere els períodes reconeguts com cotitzats en situacions d'excedència o la reducció de jornada. Quant a la jubilació parcial, CCOO opina que ha de revisar-se aquesta modalitat per a tots els col·lectius professionals.
Encara que la taula social se centrava en la segona part de la reforma, en la reunió celebrada aquest dilluns de la qual ha sortit l'anunci d'Escrivá s'ha recordat la necessitat de concretar els desenvolupaments normatius pendents de la primera fase, com és el cas de la cotització de becaris i la modificació de l'article 248 de la Llei General de la Seguretat Social per resoldre les incidències de les prestacions d'incapacitat temporal en fixos-discontinus en el sector agrari i el registre de parelles de fet per accedir a la pensió de viduïtat.
Quant a la base màxima de les pensions, el govern espanyol ha proposat a sindicats i empresaris la possibilitat de vincular la seva evolució al criteri de revaloració de les pensions, és a dir, a l'IPC, a banda d'un increment addicional anual d'1,154 punts entre 2025 i 2050. Això aniria acompanyat d'un increment de la pensió màxima, segons asseguren les mateixes fonts. Així, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions vol acordar amb els agents socials abans de Cap d'Any les dues fites que queden per culminar el Component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), relatius a l'"Adequació a les noves carreres professionals del període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació" i "Adequació de la base màxima de cotització del sistema". La Seguretat Social recorda que aquest plantejament és "un punt de partida, obert a noves aportacions de la taula de diàleg social".
Podem s'oposa frontalment a la proposta del PSOE
El Ministeri de Treball liderat per Yolanda Díaz no ha trigat a rebutjar la proposta d'Escrivá. Fonts de Podem han assenyalat a Europa Press que no comparteixen "res que pugui suposar un descens en la protecció de les pensions" i han recordat que les solucions "no impliquen retallar". D'aquesta manera, han reiterat que "un increment del període de càlcul constitueix una retallada que dificulta accedir a la jubilació".De moment, CCOO considera "clarament insuficients" les propostes presentades pel Ministeri d'Inclusió i també lamenta la seva "tardança" per asseure's a negociar. El sindicat ha recordat en un comunicat que les variacions en el període de càlcul no estan recollides en les Recomanacions del Pacte de Toledo, encara que admet que van ser incloses pel Govern en el marc del PRTR. Per a CCOO, encara no és necessari ampliar aquest període, ja que tot just s'ha acabat el desenvolupament de l'extensió anterior i encara no hi ha certeses que tingui el suport suficient per a la seva tramitació parlamentària.
No obstant això, el sindicat qualifica de "positiu" que el Ministeri hagi atès la seva reivindicació de garantir la revaloració de les bases màximes i de totes les pensions. D'aquesta manera, s'incorporarà a la Llei General de Seguretat Social amb caràcter normatiu que les bases màximes de cotització i totes les pensions, incloses mínimes i màximes, es revaloraran cada any, almenys, amb l'IPC real mitjana dels 12 mesos precedents. Això evitarà, segons CCOO, que les bases màximes de cotització depenguin de l'"actuació discrecional" de cada executiu en els pressupostos generals de l'Estat. Malgrat la "satisfacció" per haver aconseguit la inclusió d'aquesta proposta, el sindicat exigeix mesures "més intenses" per a l'increment d'ingressos contributius.
Entre les reclamacions de CCOO, també hi ha la necessitat d'incrementar la intensitat de les mesures relacionades amb la millora d'ingressos. Sobre aquest punt, CCOO precisa que la base màxima de cotització a l'Estat estarà en els 4.495,50 euros al mes i en els 53.946 euros anuals des de l'1 de gener de 2023, amb prop d'1,1 milions de treballadors que tenen sous superiors a aquesta xifra. Aquests concentren uns 30.000 milions d'euros de salaris cada any que, si cotitzessin íntegrament, generarien ingressos per cotitzacions de l'entorn dels 7.000 i 8.000 milions d'euros anuals. De la mateixa manera, CCOO apunta que la mesura exigeix revisar la quantia de la pensió màxima per garantir el manteniment del principi de contributivitat. Respecte a la bretxa de gènere en les pensions, el sindicat advoca per incloure més iniciatives per a la seva reducció i per millorar les prestacions vinculades, com el complement per bretxa de gènere els períodes reconeguts com cotitzats en situacions d'excedència o la reducció de jornada. Quant a la jubilació parcial, CCOO opina que ha de revisar-se aquesta modalitat per a tots els col·lectius professionals.
Encara que la taula social se centrava en la segona part de la reforma, en la reunió celebrada aquest dilluns de la qual ha sortit l'anunci d'Escrivá s'ha recordat la necessitat de concretar els desenvolupaments normatius pendents de la primera fase, com és el cas de la cotització de becaris i la modificació de l'article 248 de la Llei General de la Seguretat Social per resoldre les incidències de les prestacions d'incapacitat temporal en fixos-discontinus en el sector agrari i el registre de parelles de fet per accedir a la pensió de viduïtat.