29
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:38h
El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 ha denunciat que el PSOE ha tornat a ajornar l'aprovació de la llei de famílies prevista per a aquest dimarts en el Consell de Ministres i ha mostrat la seva preocupació per aquesta nova demora perquè "és molt urgent per a les famílies espanyoles", han informat Europa Press fonts del departament que lidera Ione Belarra.
El text que es pretenia aprovar inclou un permís de cinc dies l'any per a cura de fills, pares i convivents, enfront dels set que havien proposat inicialment. En aquest sentit, Drets Socials ha recordat que la legislació "ha passat ja per tots els tràmits formals previs al Consell de Ministres" i que "és una fita del pla de recuperació", a banda de formar part de l'acord de pressupostos per a l'any 2023.
Destaca, també, l'ampliació de la renda criança de 100 euros al mes per cada menor de tres anys o la consideració de família nombrosa per a les famílies amb dos fills on un ascendent o descendent tingui diversitat funcional. Així mateix, les famílies amb dos fills encapçalades per una supervivent de violència de gènere o per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments també podran quedar recollides sota aquesta nomenclatura.
L'acord pressupostari entre PSOE i Unides Podem contemplava que la llei de famílies aterrés al Consell de Ministres en tràmit d'urgència, la qual cosa implicava que arribés en primera volta a l'òrgan de govern abans que acabés el mes d'octubre. No obstant això, Podem ja va alertar a finals del mes passat que l'aprovació de la legislació semblava estar "bloquejada" i van apreciar en el PSOE algun intent de "rebaixar" l'abast de la normativa en els termes pactats. Per part seva, tant les associacions de mares solteres com les famílies nombroses han mostrat el seu descontentament amb la informació que ha transcendit de la llei.
La ministra d'Igualtat, Irene Montero ha avançat aquest dilluns en una entrevista a TVE que "el PSOE no vol l'acord i anirà amb les seves esmenes a la ponència". Montero ha admès estar "preocupada" per la possibilitat que "PSOE i PP puguin sumar (vots) per fer retallades de drets en la infància trans". No obstant això, ha assegurat que "encara queden hores" per reconduir la situació. En aquesta línia, des de l'ala socialista de la coalició han subratllat que no donen per tancada la negociació i han argumentat que mantenen les esmenes com a part del treball parlamentari que es fa en qualsevol projecte legal. Així i tot, han insistit en la necessitat de dotar la legislació de "seguretat jurídica" per "blindar-la" respecte als "més que previsibles" recursos al Tribunal Constitucional (TC) del PP i VOX.
D'altra banda, el segon flanc obert entre PSOE i Podem és el que ha obert en les últimes hores el ministre José Luís Escrivá. El titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha proposat ampliar progressivament el període de còmput de la pensió a 30 anys, però descartant els dos pitjors anys cotitzats, cosa que significaria que la pensió es calcularia amb els millors 28 de cotització dins d'un període total de 30 anys. El canvi ampliaria en cinc anys el període de còmput, ja que en l'actualitat es calcula amb els últims 25 anys de cotització.
El Ministeri de Treball liderat per Yolanda Díaz no ha trigat a rebutjar la proposta. Fonts de Podem han assenyalat a Europa Press que no comparteixen "res que pugui suposar un descens en la protecció de les pensions" i han recordat que les solucions "no haurien d'implicar retallades". Així, han reiterat que "un increment del període de càlcul constitueix una retallada que dificulta accedir a la jubilació". Per la part de CCOO, han descrit com "clarament insuficients" les propostes presentades per Inclusió i també han lamentat la "tardança" d'Escrivá per asseure's a negociar.
De la taula de debat social també han sortit altres propostes, com ara una millora en el tractament de les llacunes de cotització per a les dones, així com per als homes la carrera de cotització dels quals s'hagi vist minorada després de tenir un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere. A més a més, les propostes del Ministeri contemplen un tractament especial per a les llacunes de cotització del col·lectiu d'autònoms.
El text que es pretenia aprovar inclou un permís de cinc dies l'any per a cura de fills, pares i convivents, enfront dels set que havien proposat inicialment. En aquest sentit, Drets Socials ha recordat que la legislació "ha passat ja per tots els tràmits formals previs al Consell de Ministres" i que "és una fita del pla de recuperació", a banda de formar part de l'acord de pressupostos per a l'any 2023.
Què suposa exactament la norma?
El Ministeri de Belarra ha expressat la seva preocupació "pels constants retards en aquesta norma per part de l'ala socialista" de la coalició, subratllant alhora que la llei "és molt urgent" per als nuclis familiars que actualment no reben tot el suport que necessiten "ni en la conciliació, ni en la criança". En aquest punt, han destacat que la llei de famílies "crea nous permisos per facilitar la cura de nens i familiars, amplia les ajudes a famílies monoparentals femenines que seran reconegudes com a nombroses quan tinguin dos fills i avançarà en l'equiparació de drets de tots els tipus de famílies". A banda d'aquest permís, a la llei s'inclou un altre de vuit setmanes fins que el menor tingui vuit anys, que es podrà gaudir de manera contínua o discontínua.Destaca, també, l'ampliació de la renda criança de 100 euros al mes per cada menor de tres anys o la consideració de família nombrosa per a les famílies amb dos fills on un ascendent o descendent tingui diversitat funcional. Així mateix, les famílies amb dos fills encapçalades per una supervivent de violència de gènere o per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments també podran quedar recollides sota aquesta nomenclatura.
L'acord pressupostari entre PSOE i Unides Podem contemplava que la llei de famílies aterrés al Consell de Ministres en tràmit d'urgència, la qual cosa implicava que arribés en primera volta a l'òrgan de govern abans que acabés el mes d'octubre. No obstant això, Podem ja va alertar a finals del mes passat que l'aprovació de la legislació semblava estar "bloquejada" i van apreciar en el PSOE algun intent de "rebaixar" l'abast de la normativa en els termes pactats. Per part seva, tant les associacions de mares solteres com les famílies nombroses han mostrat el seu descontentament amb la informació que ha transcendit de la llei.
El xoc entre socis té dos flancs més
El desacord entre la coalició de PSOE i Podem va més enllà de la llei de famílies. També es trasllada a la llei trans i al nou càlcul de les pensions a 30 anys que proposa el ministre socialista José Luís Escrivá. Pel que fa al primer flanc, la tramitació de la legislació sobre el col·lectiu LGTBIQ+ es tornarà a activar aquest dimecres després d'un mes congelada en què els partits han pogut registrar-ne esmenes parcials. Un dels punts on xoquen més els socis de la Moncloa és en l'autodeterminació de gènere dels menors d'edat. El grup parlamentari socialista va registrar el 31 d'octubre les seves esmenes parcials a la normativa amb les quals pretén que els menors de 12 a 16 anys necessitin un aval judicial per poder canviar-se de nom i sexe al Registre Civil, una exigència que el text actual contempla únicament per als menors de 12 a 14 anys.La ministra d'Igualtat, Irene Montero ha avançat aquest dilluns en una entrevista a TVE que "el PSOE no vol l'acord i anirà amb les seves esmenes a la ponència". Montero ha admès estar "preocupada" per la possibilitat que "PSOE i PP puguin sumar (vots) per fer retallades de drets en la infància trans". No obstant això, ha assegurat que "encara queden hores" per reconduir la situació. En aquesta línia, des de l'ala socialista de la coalició han subratllat que no donen per tancada la negociació i han argumentat que mantenen les esmenes com a part del treball parlamentari que es fa en qualsevol projecte legal. Així i tot, han insistit en la necessitat de dotar la legislació de "seguretat jurídica" per "blindar-la" respecte als "més que previsibles" recursos al Tribunal Constitucional (TC) del PP i VOX.
D'altra banda, el segon flanc obert entre PSOE i Podem és el que ha obert en les últimes hores el ministre José Luís Escrivá. El titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha proposat ampliar progressivament el període de còmput de la pensió a 30 anys, però descartant els dos pitjors anys cotitzats, cosa que significaria que la pensió es calcularia amb els millors 28 de cotització dins d'un període total de 30 anys. El canvi ampliaria en cinc anys el període de còmput, ja que en l'actualitat es calcula amb els últims 25 anys de cotització.
El Ministeri de Treball liderat per Yolanda Díaz no ha trigat a rebutjar la proposta. Fonts de Podem han assenyalat a Europa Press que no comparteixen "res que pugui suposar un descens en la protecció de les pensions" i han recordat que les solucions "no haurien d'implicar retallades". Així, han reiterat que "un increment del període de càlcul constitueix una retallada que dificulta accedir a la jubilació". Per la part de CCOO, han descrit com "clarament insuficients" les propostes presentades per Inclusió i també han lamentat la "tardança" d'Escrivá per asseure's a negociar.
De la taula de debat social també han sortit altres propostes, com ara una millora en el tractament de les llacunes de cotització per a les dones, així com per als homes la carrera de cotització dels quals s'hagi vist minorada després de tenir un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere. A més a més, les propostes del Ministeri contemplen un tractament especial per a les llacunes de cotització del col·lectiu d'autònoms.