28
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:18h
El Partit Popular treballa amb intensitat per traçar una línia vermella entre Pedro Sánchez i una Constitució espanyola que ja fa anys que està interpretant cap a la dreta. El PP escalfa motors de cara al Dia de la Constitució del 6 de desembre amb un objectiu nítid: llançar la Carta Magna contra el govern de coalició i els seus pactes amb el sobiranisme català i basc. Això explica el contingut de la jornada sobre "Els valors constitucionals a l'Espanya del segle XXI", organitzada conjuntament amb la Universitat Catòlica de Múrcia, i que ha conclòs Alberto Núñez Feijóo.
La dreta espanyola vol conquerir el futur i, per això, la batalla per explicar el passat és essencial. Feijóo, amb dificultats per consolidar la seva posició després de set mesos al capdavant del partit, s'ha preguntat si l'esperit que va fer possible la Constitució seria possible ara i l'ha comparat amb el "xoc constant i la fricció" actuals. Ha criticat "la política entesa com a confrontació", obviant la contribució del seu partit al clima de crispació existent, i ha afirmat que hi ha molts projectes legislatius pensats "en contra d'algú".
"Estan intentant erosionar les bases constitucionals de la democràcia", ha assegurat, tot apuntant cap a Pedro Sánchez, que "obre al radicalisme les portes del govern", a diferència del PSOE de la Transició, "que es va oposar al radicalisme". Ha titllat el codi penal de ser "el codi penal de Junqueras i Sánchez". El líder popular s'ha preguntat quins avantatges es treuen de la política de pactes de Sánchez, que fan que l'Estat quedi "en mans dels qui no creuen en ell". Ha assegurat que "Espanya està en aquests moments en mans de les minories", quan la Constitució va establir el govern de les majories.
L'acte ha vist un col·loqui amb l'exministre d'UCD i del PP Rafael Arias-Salgado, l'exsecretari general del PSE Nicolás Redondo Terreros i la periodista Natalia Escalada, que va ser col·laboradora d'Adolfo Suárez. Arias-Salgado ha destacat el component de "reconciliació" de la Transició i tres grans fets: la llei d'Amnistia, els Pactes de la Moncloa i el mateix pacte constitucional.
El dirigent conservador ha subratllat la rellevància que va tenir en els seus inicis la llei d'Amnistia del 1977, "que no va tenir límits: van sortir etarres amb delictes de sang". Ha acusat la nova llei de Memòria democràtica de "deslegitimar" les bases de la Transició per allargar fins al 1983 els terminis cronològics en què es poden exigir responsabilitats per actuacions repressives.
Teloners de Feijóo
Redondo Terreros ha invocat a "superar les trinxeres que hi ha actualment en la política espanyola" i ha advocat per la "concòrdia", el que ha provocat l'aplaudiment dels presents a la Sala Constitucional del Congrés, majoritàriament membres del PP. S'ha referit al Regne Unit com un país en què s'està d'acord en el que és fonamental, mentre que l'estat espanyol "no té un consens històric. "El consens de la Transició és artificial, basat en la voluntat dels protagonistes", ha afirmat abans de citar el conservador francès Raymond Aron quan deia que és tan important recordar com oblidar.
Tant Redondo com Arias-Salgado han atacat durament el canvi al codi penal per acabar amb el delicte de sedició. Han fet, en aquest sentit, de teloners del cap del PP. Tots dos són exponents de dos productes polítics molt apreciats ara al PP. Redondo és un militant del PSOE contrari a Sánchez. Arias-Salgado prové de la UCD, però dels seus sectors més reaccionaris i fill d'un ministre de Franco. Qui no ha intervingut finalment ha estat qui va ser un dels ponents de la Constitució, Miquel Roca Junyent.
Amb anterioritat, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha obert la jornada i ha aprofitat per escometre contra la llei de Memòria Democràtica, que ha assegurat que "va contra els valors constitucionals". Ha acusat l'executiu de Pedro Sánchez de "colonitzar les institucions".
Però totes les apel·lacions a recuperar l'esperit de la Transició han obviat un fet cabdal: la correlació de forces a l'estat espanyol és ara molt diferent al del 1977. En el moment dels debats constitucionals (1977-78), l'extrema dreta era residual i ara té més de cinquanta escons al Congrés. Manuel Fraga, líder de la molt conservadora AP i fundador del PP, tenia un grapat de diputats. Les dues forces majoritàries eren la UCD, de centre dreta, i el PSOE. I, a diferència d'ara, els dos grans partits van entendre que no es podia tirar endavant sense Catalunya.
La dreta espanyola vol conquerir el futur i, per això, la batalla per explicar el passat és essencial. Feijóo, amb dificultats per consolidar la seva posició després de set mesos al capdavant del partit, s'ha preguntat si l'esperit que va fer possible la Constitució seria possible ara i l'ha comparat amb el "xoc constant i la fricció" actuals. Ha criticat "la política entesa com a confrontació", obviant la contribució del seu partit al clima de crispació existent, i ha afirmat que hi ha molts projectes legislatius pensats "en contra d'algú".
"Estan intentant erosionar les bases constitucionals de la democràcia", ha assegurat, tot apuntant cap a Pedro Sánchez, que "obre al radicalisme les portes del govern", a diferència del PSOE de la Transició, "que es va oposar al radicalisme". Ha titllat el codi penal de ser "el codi penal de Junqueras i Sánchez". El líder popular s'ha preguntat quins avantatges es treuen de la política de pactes de Sánchez, que fan que l'Estat quedi "en mans dels qui no creuen en ell". Ha assegurat que "Espanya està en aquests moments en mans de les minories", quan la Constitució va establir el govern de les majories.
L'acte ha vist un col·loqui amb l'exministre d'UCD i del PP Rafael Arias-Salgado, l'exsecretari general del PSE Nicolás Redondo Terreros i la periodista Natalia Escalada, que va ser col·laboradora d'Adolfo Suárez. Arias-Salgado ha destacat el component de "reconciliació" de la Transició i tres grans fets: la llei d'Amnistia, els Pactes de la Moncloa i el mateix pacte constitucional.
El dirigent conservador ha subratllat la rellevància que va tenir en els seus inicis la llei d'Amnistia del 1977, "que no va tenir límits: van sortir etarres amb delictes de sang". Ha acusat la nova llei de Memòria democràtica de "deslegitimar" les bases de la Transició per allargar fins al 1983 els terminis cronològics en què es poden exigir responsabilitats per actuacions repressives.
Teloners de Feijóo
Redondo Terreros ha invocat a "superar les trinxeres que hi ha actualment en la política espanyola" i ha advocat per la "concòrdia", el que ha provocat l'aplaudiment dels presents a la Sala Constitucional del Congrés, majoritàriament membres del PP. S'ha referit al Regne Unit com un país en què s'està d'acord en el que és fonamental, mentre que l'estat espanyol "no té un consens històric. "El consens de la Transició és artificial, basat en la voluntat dels protagonistes", ha afirmat abans de citar el conservador francès Raymond Aron quan deia que és tan important recordar com oblidar.
Tant Redondo com Arias-Salgado han atacat durament el canvi al codi penal per acabar amb el delicte de sedició. Han fet, en aquest sentit, de teloners del cap del PP. Tots dos són exponents de dos productes polítics molt apreciats ara al PP. Redondo és un militant del PSOE contrari a Sánchez. Arias-Salgado prové de la UCD, però dels seus sectors més reaccionaris i fill d'un ministre de Franco. Qui no ha intervingut finalment ha estat qui va ser un dels ponents de la Constitució, Miquel Roca Junyent.
Amb anterioritat, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha obert la jornada i ha aprofitat per escometre contra la llei de Memòria Democràtica, que ha assegurat que "va contra els valors constitucionals". Ha acusat l'executiu de Pedro Sánchez de "colonitzar les institucions".
Però totes les apel·lacions a recuperar l'esperit de la Transició han obviat un fet cabdal: la correlació de forces a l'estat espanyol és ara molt diferent al del 1977. En el moment dels debats constitucionals (1977-78), l'extrema dreta era residual i ara té més de cinquanta escons al Congrés. Manuel Fraga, líder de la molt conservadora AP i fundador del PP, tenia un grapat de diputats. Les dues forces majoritàries eren la UCD, de centre dreta, i el PSOE. I, a diferència d'ara, els dos grans partits van entendre que no es podia tirar endavant sense Catalunya.