El PSC treu el cap al Consell de la República

Malgrat la “confrontació”, el 60% de l'Assemblea de Representants no hauria vetat els pactes amb Illa, que és al mig del ball. Avui també són notícia la pressió a Aragonès pels pressupostos, els metges que van a la vaga i a l'avió sense mode avió

29 de novembre del 2022
Actualitzat a les 9:38h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

És un fet que el PSC recupera a marxes forçades un espai central a la política catalana del qual el procés l'havia apartat. No només perquè va guanyar les eleccions al Parlament en vots i perquè presideix la Diputació de Barcelona i governa grans ajuntaments del país. S'explica també perquè Salvador Illa ha estat hàbil a l'hora de projectar un partit moderat, de gestió i endreçat també per l'efecte positiu que, per a ell, té ser el braç a Catalunya de qui governa a Madrid. Les baralles entre independentistes li acaben de donar el vent de cua necessari. ERC presideix la Generalitat, però no s'enlaira als sondejos. Veurem si fent-ho sola -tot i les estretors parlamentàries- i amb els primers tangibles de la taula de diàleg la tendència canvia. Junts és a l'oposició, ha fet evidents les seves diferències internes i ara ha d'intentar aparèixer com un partit útil que concreti l'aposta per la confrontació, que fa cinc anys que és verbal i prou.   

Així, el PSC sura i s'acomoda a una centralitat que espera traduir en poder institucional. D'entrada, després de les municipals de maig. ERC ha votat els pressupostos espanyols i, com a contrapartida, segurament Illa votarà els de la Generalitat per més inquietud i reserves que mostri ara davant la fredor de Pere Aragonès. Lògicament, Junts no els votarà ara que és a l'oposició. Amb la sedició derogada i els pactes a Madrid, Aragonès tindria difícil explicar que no aprova els comptes catalans en un context d'urgència social per evitar una foto amb el PSC. 

ERC és sòcia dels socialistes a Madrid perquè és l'única forma que contempla per avançar en la resolució del conflicte i per facilitar la gestió al seu Govern, però es prepara per batallar amb el PSC a les municipals, especialment a Barcelona i el seu cinturó. D'aquí, maniobres com la de presentar Gabriel Rufián per Santa Coloma. Quan passin, però, uns i altres seran determinants als grans ajuntaments i és difícil que no tanquin acords. Diferent és la situació de Junts. Amb quatre escons al Congrés enfront dels tretze d'ERC, el partit de Laura Borràs opta per fer oposició a ultrança a Sánchez, però a Catalunya modera ja ara la posició amb relació als socialistes i s'albiren pactes.

No fer-ho seria posar-se la soga al coll, segons que opinen la majoria de dirigents juntaires. Una altra cosa és que ho diguin públicament. Qui sí que ho va fer, en una entrevista a aquest diari, va ser l'aleshores consellera Lourdes Ciuró. Borràs va fer que el partit la desautoritzés, però els fets li poden acabar donant la raó. La necessitat d'ocupar espais de poder institucional -més encara ara- i de no facilitar-los a ERC, el principal adversari, explicarà la política d'aliances a ajuntaments, diputacions i consells. Xavier Trias serà cap de llista a Barcelona i ha mostrat predisposició a entendre's amb Jaume Collboni. Una actitud recíproca fins al punt que la socialista Alícia Romero deia aquest cap de setmana que Trias és "una bona notícia", presentava Junts com a socis "lleials" i "fiables" i advocava per repetir l'acord de ferro de la Diputació. "Tenim una cultura política similar", resumia.

Que Trias, històric de la CDC pujolista i que aposta per situar Junts en posicions més institucionals i moderades -va advocar per seguir al Govern-, no es tanqui al PSC té cert sentit i forma part d'una estratègia de manual per treure el cap en unes eleccions que Elsa Artadi tenia perdudíssimes. I que el PSC, que té en ERC el principal rival electoral, hi jugui també és previsible. Sorprèn, però, que el PSC deixi de ser tabú en àmbits que es presenten com "octubristes" i unilateralistes. El Consell de la República que lidera Carles Puigdemont va reunir dissabte la seva Assemblea de Representants. En va transcendir un contundent discurs del president a l'exili contra ERC per "no treballar per la independència". Va carregar contra Aragonès per renunciar, va dir, a la majoria del 52% que el va investir. 

Puigdemont va explicar que el Consell sí que aposta per la "confrontació permanent", tal com es desprèn dels seus discursos o dels de Toni Comín o de Clara Ponsatí. L'entitat va difondre una nota de premsa centrada en una resolució votada per àmplia majoria a favor de la "sobirania energètica". Però se'n van aprovar quatre més. Una d'elles la promovia el Consell Local de Sant Cugat del Vallès. Lamentava els pactes municipals amb els partits "del 155" el 2019, just després del judici de l'1-O, a ajuntaments, consells i diputacions. De fet, a la seva ciutat ERC va desallotjar Junts de l'alcaldia gràcies a atreure's al PSC i a la CUP. La moció demanava que els membres del Consell un compromís per "no signar cap acord o pacte" després de les municipals de l'any que ve "amb partits que van impulsar o donar suport a l'aplicació del 155". Si això passa, deien, qui ho faci "haurà de dimitir com a representant a l’Assemblea de Representants del Consell". És a dir, es vetaven pactes amb el PSC.

D'acord amb els discursos dels líders de l'entitat de la "confrontació", la resolució s'hauria d'haver aprovat gairebé per unanimitat deixant en anècdota, per exemple, que la cap de l'oposició per Junts a Sant Cugat, Carmela Fortuny, compagini formar part de l'Assemblea en qüestió amb la vicepresidència de la Diputació de Barcelona. Ella mateixa va presentar-ne la setmana passada el pressupost de 1.200 milions d'euros per 2023 de bracet amb Núria Marín. Però no. Només el 40% dels membres de l'Assemblea, amb una forta presència de membres de Junts, entre ells Borràs, va avalar per un estret marge de vots el veto als pactes amb els partits "del 155". Es va aprovar amb majoria simple de 37 vots, només quatre més que els 33 en contra (el 36,26%), i 21 abstencions, que eren el 23%. Sumats el no i les abstencions feien evident que els dirigents del Consell, un 60% en concret, no posa mala cara als socialistes. No hi ha cap dubte que el PSC és al mig del ball.   
 

Avui no et perdis

»El trio de socis eleva la pressió sobre Aragonès per accelerar els pressupostos; per Oriol March i Carme Rocamora.

»Junqueras exigeix a l'oposició que no sigui «egoista» per aprovar els pressupostos; per Carme Rocamora.

»Els metges anuncien una vaga al gener contra la pèrdua de professionals i les llistes d'espera; per David Cobo.

» Fil directe: «La sanitat, més enllà dels metges»; per Pep Martí.

» Crònica: Feijóo i l'intent de deixar Sánchez fora de la Constitució; per Pep Martí.

»
 Opinió: «Vivaspaña»; per Jordi Borràs.

» Antonio Espinosa, ànima dels crítics a Arrimadas, també abandona Ciutadans; per Pep Martí.

» Opinió: «La violència de no garantir l’habitatge»; per Jordi Mir.

» El mode avió deixarà de ser obligatori en els vols de la Unió Europea.

» Opinió: «Joves: malestar emocional i el sentit de la vida»; per Marina Geli.

»El volcà més gran del món entra en erupció.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l