15
de desembre
del
2022
Un dels grans reptes actuals és la reducció de la desigualtat. Una desigualtat que en un territori com l'àrea metropolitana de Barcelona apareix en forma de vulnerabilitat urbana. O cosa que és el mateix, barris que pateixen processos d'exclusió social i residencial intensos que, a més, es poden retroalimentar.
En aquest context, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha engegat un pla de barris que pretén ser un rescat per aquestes perifèries vulnerables. Un pla que es concreta amb la subvenció de 20 projectes per valor de 9,8 milions d'euros en un total de 14 municipis.
Un estudi de l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona va identificar en el mapa els barris més vulnerables. El treball, que va dissenyar un indicador específic, constava que aquestes zones es concentraven als eixos del Besòs i del Llobregat i que pràcticament no hi havia variacions al llarg del temps. De fet, un dels elements crítics d'aquesta vulnerabilitat és que es retroalimenta i s'aguditza al llarg dels anys.
.jpg)
Aquestes àrees estan afectades estructuralment per la desigualtat i estan molt exposades a les crisis econòmiques, però també a les socials, sanitàries i ambientals, com s'ha pogut veure amb la pandèmia i amb les conseqüències de l'emergència climàtica.
L'estudi de l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans va servir de base per a la definició d'aquest pla de rescat metropolità contra la pobresa i la desigualtat. El programa integral de barris per a la millora de rendes –més conegut com el pla de barris de l'AMB- no tenia cap limitació formal a l'hora d'acceptar propostes, però estava expressament destinat a aquests entorns identificats com a més vulnerables.
L'AMB ja havia desenvolupat diversos programes de l'àmbit social –especialment vinculats a pal·liar l'impacte de la pandèmia-, però aquesta vegada ha anat més enllà. “Estem obrint una nova orientació per a les nostres polítiques socials”, destaca Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB.
“És la primera vegada que es formula amb un enfocament integral i a partir dels projectes presentats pels mateixos municipis”, afegeix Antoni Farrero, coordinador general de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'administració metropolitana.
El pla, amb l'horitzó temporal 2022-2024, té una dotació total de quasi 9,9 milions d'euros. L'AMB podia finançar un 80% de cada projecte amb un topall d'1 milió d'euros, mentre que la resta havia d'anar a càrrec dels municipis, fos amb fons propis o altres subvencions.
A diferència d'altres plans de barris o d'actuacions de la mateixa AMB, no es tracta de rehabilitar. “Aquí parlem de persones, no de transformacions físiques dels barris”, assenyala Balmón que afegeix que el gran objectiu és la reducció de les desigualtats.
A finals de novembre es va resoldre la convocatòria que havia tingut 20 sol·licituds de 14 ajuntaments, per un volum total d'inversió de poc més de 14 milions d'euros. Tots els projectes rebran finançament per part de l'AMB –una mitjana del 70% de la quantitat de les sol·licituds- i s'esgotarà la partida prevista.
Barberà del Vallès i Gavà tiraran endavant tres projectes en el marc del pla de barris; Cornellà de Llobregat dos i un la resta d'onze municipis: Badalona, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gramenet.
L'AMB és conscient de les dicotomies centre-perifèria presents a l'espai metropolità. “El pla de barris vol treballar per superar les desigualtats socials i les diferències entre territoris”, destaca Antoni Farrero.
En aquest sentit, els projectes presentats i que rebran el finançament de l'administració supramunicipal intenten actuar en les diverses formes de la desigualtat i la pobresa. “Millorar les rendes vol dir incentivar formació i la inserció laboral, però també que persones amb pocs recursos puguin accedir a educació, cultura i integració”, assenyala Antonio Balmón.
Aquests són els quatre eixos del programa:
1.Educació, fractura social, bretxa digital i adaptació social.
2. Millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de treball i l'oferta d'ocupació.
3. Mesures de cohesió social.
4.Habitatge digne per atendre situacions singulars, rehabilitació d'espais i transició ecològica.
Els projectes presenten una notable diversitat. Destaca, per exemple, el pla de regeneració urbana integral de les Planes-Blocs Florida de l'Hospitalet de Llobregat o l'actuació integral per a la millora de la convivència i el desenvolupament social a Montcada i Reixac.
Sant Joan Despí, per la seva banda, ha apostat per tirar endavant nous espais de socialització al barri de les Planes mentre que Santa Coloma de Gramenet impulsa un espai d'oportunitats. Sant Adrià de Besòs aposta per l'educació al barri de la Mina mentre que Gavà, que tirarà endavant tres projectes, vol conjuntar cohesió social i un refugi climàtic a ca n'Espinós.
En aquest context, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha engegat un pla de barris que pretén ser un rescat per aquestes perifèries vulnerables. Un pla que es concreta amb la subvenció de 20 projectes per valor de 9,8 milions d'euros en un total de 14 municipis.
Els barris més vulnerables
Un estudi de l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona va identificar en el mapa els barris més vulnerables. El treball, que va dissenyar un indicador específic, constava que aquestes zones es concentraven als eixos del Besòs i del Llobregat i que pràcticament no hi havia variacions al llarg del temps. De fet, un dels elements crítics d'aquesta vulnerabilitat és que es retroalimenta i s'aguditza al llarg dels anys.
Font: IERMB
Aquestes àrees estan afectades estructuralment per la desigualtat i estan molt exposades a les crisis econòmiques, però també a les socials, sanitàries i ambientals, com s'ha pogut veure amb la pandèmia i amb les conseqüències de l'emergència climàtica.
L'estudi de l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans va servir de base per a la definició d'aquest pla de rescat metropolità contra la pobresa i la desigualtat. El programa integral de barris per a la millora de rendes –més conegut com el pla de barris de l'AMB- no tenia cap limitació formal a l'hora d'acceptar propostes, però estava expressament destinat a aquests entorns identificats com a més vulnerables.
Un pla inèdit i amb subvencions de fins al 80%
L'AMB ja havia desenvolupat diversos programes de l'àmbit social –especialment vinculats a pal·liar l'impacte de la pandèmia-, però aquesta vegada ha anat més enllà. “Estem obrint una nova orientació per a les nostres polítiques socials”, destaca Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB.
Millorar les rendes vol dir incentivar formació i la inserció laboral, però també que persones amb pocs recursos puguin accedir a educació, cultura i integració.
“És la primera vegada que es formula amb un enfocament integral i a partir dels projectes presentats pels mateixos municipis”, afegeix Antoni Farrero, coordinador general de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'administració metropolitana.
El pla, amb l'horitzó temporal 2022-2024, té una dotació total de quasi 9,9 milions d'euros. L'AMB podia finançar un 80% de cada projecte amb un topall d'1 milió d'euros, mentre que la resta havia d'anar a càrrec dels municipis, fos amb fons propis o altres subvencions.
A diferència d'altres plans de barris o d'actuacions de la mateixa AMB, no es tracta de rehabilitar. “Aquí parlem de persones, no de transformacions físiques dels barris”, assenyala Balmón que afegeix que el gran objectiu és la reducció de les desigualtats.
El pla de barris vol treballar per superar les desigualtats socials i les diferències entre territoris.
A finals de novembre es va resoldre la convocatòria que havia tingut 20 sol·licituds de 14 ajuntaments, per un volum total d'inversió de poc més de 14 milions d'euros. Tots els projectes rebran finançament per part de l'AMB –una mitjana del 70% de la quantitat de les sol·licituds- i s'esgotarà la partida prevista.
Barberà del Vallès i Gavà tiraran endavant tres projectes en el marc del pla de barris; Cornellà de Llobregat dos i un la resta d'onze municipis: Badalona, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gramenet.
Actuar en les diverses formes de la desigualtat
L'AMB és conscient de les dicotomies centre-perifèria presents a l'espai metropolità. “El pla de barris vol treballar per superar les desigualtats socials i les diferències entre territoris”, destaca Antoni Farrero.
En aquest sentit, els projectes presentats i que rebran el finançament de l'administració supramunicipal intenten actuar en les diverses formes de la desigualtat i la pobresa. “Millorar les rendes vol dir incentivar formació i la inserció laboral, però també que persones amb pocs recursos puguin accedir a educació, cultura i integració”, assenyala Antonio Balmón.
Aquests són els quatre eixos del programa:
1.Educació, fractura social, bretxa digital i adaptació social.
2. Millora de la relació entre les necessitats de formació, la demanda de treball i l'oferta d'ocupació.
3. Mesures de cohesió social.
4.Habitatge digne per atendre situacions singulars, rehabilitació d'espais i transició ecològica.
Els projectes presenten una notable diversitat. Destaca, per exemple, el pla de regeneració urbana integral de les Planes-Blocs Florida de l'Hospitalet de Llobregat o l'actuació integral per a la millora de la convivència i el desenvolupament social a Montcada i Reixac.
Sant Joan Despí, per la seva banda, ha apostat per tirar endavant nous espais de socialització al barri de les Planes mentre que Santa Coloma de Gramenet impulsa un espai d'oportunitats. Sant Adrià de Besòs aposta per l'educació al barri de la Mina mentre que Gavà, que tirarà endavant tres projectes, vol conjuntar cohesió social i un refugi climàtic a ca n'Espinós.