28
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
9:27h
"No tenim els papers que hem demanat", es queixen des del PSC quan aborden el detall de les converses que estan mantenint amb el Govern per aprovar els pressupostos de la Generalitat. "Sembla que vagin sobrats", remarquen interlocutors de l'executiu al llarg de les últimes setmanes. "I si realment no saben negociar?", es pregunta un tercer consultat, en aquest cas referint-se a l'actitud de l'equip de Pere Aragonès i del d'Economia, liderat ara per la consellera Natàlia Mas. Aquest és l'ambient que s'ha anat generant en els últims dies a l'entorn de les negociacions pels comptes del 2023, que encara no compten amb socis suficients per ser aprovats al Parlament. També la data és una incògnita: no s'ha concretat quan seran aprovats al consell executiu -la data del 6 de desembre, en ple pont, circula entre passadissos-, i per tant es desconeix l'horitzó de la tramitació. L'escenari més probable, en cas d'obtenir la majoria necessària, és que els pressupostos entrin en vigor al març.
Sí que, al llarg d'aquest dilluns, s'ha propagat una certesa: els possibles socis -PSC, Junts i comuns- reclamen al Govern -i molt especialment a Aragonès- que accelerin. Que presentin els números concrets, que s'arromanguin i que es passi de les converses a les negociacions. Amb qui hi ha més afinitat és amb el comuns, amb qui al llarg de la jornada d'avui s'han abordat aspectes relacionats amb la mobilitat i les infraestructures. La setmana passada es va parlar d'habitatge i d'energia. Però, per més que al llarg dels propers dies s'arribi a una entesa amb el grup que comanda Jéssica Albiach -i que té en Joan Carles Gallego el principal negociador-, al Govern encara li faltarien 27 escons per arribar a la majoria absoluta a la cambra catalana.
Una xifra que només pot sortir de Junts o del PSC. Els primers, des que van sortir del Govern, marquen més perfil ideològic que mai i són reticents a facilitar l'estabilitat a l'executiu un cop van decidir -voluntàriament- quedar-se'n fora. El portaveu de la formació, Josep Rius, ja ha alertat que no faran de "comparsa" en cas que Aragonès s'acosti al PSC. L'executiva ampliada del partit s'ha reunit aquest dilluns per abordar les propostes que s'inclouran en el decàleg que es presentarà al llarg dels propers dies. La setmana passada, l'exconseller Jaume Giró ja va indicar que la situació d'emergència del català i la defensa de l'escola concertada apareixeran en el document de Junts, on recelen del fet que ERC ja hagi aprovat els pressupostos de Pedro Sánchez a Madrid perquè això podria suposar una contrapartida al Parlament. Especialment si s'acaba culminant la reforma del codi penal també amb el delicte de malversació. "Que deixin d'embolicar la troca", ha ressaltat Rius, que ha demanat "arromangar-se" al president.
El PSC, però, es resisteix a qualificar de negociació el procés de converses que està mantenint amb el Govern. Èlia Tortolero, portaveu de la formació, ha exigit a Aragonès que "clarifiqui" si estan disposats a pactar amb ells els pressupostos. En aquest cas, la versió difereix en funció de l'interlocutor: al PSC estan convençuts que ERC està dubtant entre si pactar amb ell o bé anar cap a una pròrroga pressupostària, calibrant d'aquesta manera quina via té més cost; mentre que els republicans assenyalen que als socialistes els estan "tremolant les cames" quan han vist que el president agafava la mà estesa que Salvador Illa, primer secretari del PSC, porta mesos exhibint. No tenir comptes en vigor l'1 de gener, segons els socialistes, és una "irresponsabilitat total".
En cas que el PSC s'hi acabi posant bé -en privat circulen propostes i contrapropostes amb el Govern pensades perquè es facin propostes encaminades a acostar posicions-, això no voldria dir que la relació anés més enllà. "No falcarem un Govern dèbil", insisteixen aquest dies des de les files socialistes. En aquest sentit, ERC es limita a reclamar "responsabilitat" als possibles socis per tal que el país disposi de pressupostos. Una afirmació que, des de les files de Junts, del PSC i dels comuns es rebat amb aquest argument: "Han de saber que tenen 33 diputats". Una minoria parlamentària que fa suar cada votació. I, en privat, els socialistes adverteixen que per al Govern pot ser pitjor haver de negociar cada ampliació de crèdit en pròrroga pressupostària que no pas uns comptes sencers en bloc, com desitgen ara.
L'escenari ideal per als possibles aliats, en tot cas, és que s'arribi a un acord abans que el Govern aprovi els pressupostos al consell executiu. Al PSC, de fet, temen que Aragonès els porti al Parlament sense entesa prèvia i que es vegin en la tessitura d'haver-los de validar -o de rebutjar- davant la insistència de la Generalitat. A ERC -ho deia aquest migdia la portaveu Marta Vilalta- remarquen que no hi ha "calendari" ni "dates", però esperen tenir un principi d'acord a finals d'aquesta setmana. Els comuns i Junts continuen apareixent en els discursos com a socis prioritaris -la CUP, com l'any passat, ja no forma part de l'equació-, però ningú s'oblida del PSC.
ERC tampoc ha volgut vincular la negociació dels comptes catalans a la reforma del codi penal, amb la qual Junts ha estat especialment crítica. Sí que Vilalta ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la "feina feta" al front de Madrid, en referència al traspàs acordat entre els republicans i el PSOE de 900 milions al Govern per executar infraestructures pendents. També ha assegurat que encara no hi ha "novetats" pel que fa a la modificació del delicte de malversació. "Intentem, en les tramitacions obertes, ser prudents. De moment no tenim novetats en aquest sentit", ha sostingut. "Res del que es va fer la tardor del 2017 és delicte", ha insistit Josep Rius. A Junts, aquest dies, estan més pendents del futur judicial de Carles Puigdemont a Europa que del Congrés, on han registrat una esmena a la totalitat per la derogació de la sedició.
Aragonès, des que es va quedar en solitari a Palau, ha intentat tenir el calendari a favor -com ha passat amb la reforma del codi penal i els pressupostos a Madrid- per anar col·leccionant algun fruit. Però al Parlament no depèn d'ell i el trio de socis que té al davant li demanen que acceleri els comptes de la Generalitat. Tenir-los suposaria disposar de gasolina per avançar cap al final de la legislatura, però segons quines aliances -sobretot amb el PSC- suposarien un cost camí de les municipals. Perquè, en el fons, les negociacions de pressupostos no sempre tenen a veure amb les partides.
Sí que, al llarg d'aquest dilluns, s'ha propagat una certesa: els possibles socis -PSC, Junts i comuns- reclamen al Govern -i molt especialment a Aragonès- que accelerin. Que presentin els números concrets, que s'arromanguin i que es passi de les converses a les negociacions. Amb qui hi ha més afinitat és amb el comuns, amb qui al llarg de la jornada d'avui s'han abordat aspectes relacionats amb la mobilitat i les infraestructures. La setmana passada es va parlar d'habitatge i d'energia. Però, per més que al llarg dels propers dies s'arribi a una entesa amb el grup que comanda Jéssica Albiach -i que té en Joan Carles Gallego el principal negociador-, al Govern encara li faltarien 27 escons per arribar a la majoria absoluta a la cambra catalana.
Una xifra que només pot sortir de Junts o del PSC. Els primers, des que van sortir del Govern, marquen més perfil ideològic que mai i són reticents a facilitar l'estabilitat a l'executiu un cop van decidir -voluntàriament- quedar-se'n fora. El portaveu de la formació, Josep Rius, ja ha alertat que no faran de "comparsa" en cas que Aragonès s'acosti al PSC. L'executiva ampliada del partit s'ha reunit aquest dilluns per abordar les propostes que s'inclouran en el decàleg que es presentarà al llarg dels propers dies. La setmana passada, l'exconseller Jaume Giró ja va indicar que la situació d'emergència del català i la defensa de l'escola concertada apareixeran en el document de Junts, on recelen del fet que ERC ja hagi aprovat els pressupostos de Pedro Sánchez a Madrid perquè això podria suposar una contrapartida al Parlament. Especialment si s'acaba culminant la reforma del codi penal també amb el delicte de malversació. "Que deixin d'embolicar la troca", ha ressaltat Rius, que ha demanat "arromangar-se" al president.
El PSC, però, es resisteix a qualificar de negociació el procés de converses que està mantenint amb el Govern. Èlia Tortolero, portaveu de la formació, ha exigit a Aragonès que "clarifiqui" si estan disposats a pactar amb ells els pressupostos. En aquest cas, la versió difereix en funció de l'interlocutor: al PSC estan convençuts que ERC està dubtant entre si pactar amb ell o bé anar cap a una pròrroga pressupostària, calibrant d'aquesta manera quina via té més cost; mentre que els republicans assenyalen que als socialistes els estan "tremolant les cames" quan han vist que el president agafava la mà estesa que Salvador Illa, primer secretari del PSC, porta mesos exhibint. No tenir comptes en vigor l'1 de gener, segons els socialistes, és una "irresponsabilitat total".
En cas que el PSC s'hi acabi posant bé -en privat circulen propostes i contrapropostes amb el Govern pensades perquè es facin propostes encaminades a acostar posicions-, això no voldria dir que la relació anés més enllà. "No falcarem un Govern dèbil", insisteixen aquest dies des de les files socialistes. En aquest sentit, ERC es limita a reclamar "responsabilitat" als possibles socis per tal que el país disposi de pressupostos. Una afirmació que, des de les files de Junts, del PSC i dels comuns es rebat amb aquest argument: "Han de saber que tenen 33 diputats". Una minoria parlamentària que fa suar cada votació. I, en privat, els socialistes adverteixen que per al Govern pot ser pitjor haver de negociar cada ampliació de crèdit en pròrroga pressupostària que no pas uns comptes sencers en bloc, com desitgen ara.
Pere Aragonès, Joan Ignasi Elena i Salvador Illa
L'escenari ideal per als possibles aliats, en tot cas, és que s'arribi a un acord abans que el Govern aprovi els pressupostos al consell executiu. Al PSC, de fet, temen que Aragonès els porti al Parlament sense entesa prèvia i que es vegin en la tessitura d'haver-los de validar -o de rebutjar- davant la insistència de la Generalitat. A ERC -ho deia aquest migdia la portaveu Marta Vilalta- remarquen que no hi ha "calendari" ni "dates", però esperen tenir un principi d'acord a finals d'aquesta setmana. Els comuns i Junts continuen apareixent en els discursos com a socis prioritaris -la CUP, com l'any passat, ja no forma part de l'equació-, però ningú s'oblida del PSC.
ERC tampoc ha volgut vincular la negociació dels comptes catalans a la reforma del codi penal, amb la qual Junts ha estat especialment crítica. Sí que Vilalta ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la "feina feta" al front de Madrid, en referència al traspàs acordat entre els republicans i el PSOE de 900 milions al Govern per executar infraestructures pendents. També ha assegurat que encara no hi ha "novetats" pel que fa a la modificació del delicte de malversació. "Intentem, en les tramitacions obertes, ser prudents. De moment no tenim novetats en aquest sentit", ha sostingut. "Res del que es va fer la tardor del 2017 és delicte", ha insistit Josep Rius. A Junts, aquest dies, estan més pendents del futur judicial de Carles Puigdemont a Europa que del Congrés, on han registrat una esmena a la totalitat per la derogació de la sedició.
Aragonès, des que es va quedar en solitari a Palau, ha intentat tenir el calendari a favor -com ha passat amb la reforma del codi penal i els pressupostos a Madrid- per anar col·leccionant algun fruit. Però al Parlament no depèn d'ell i el trio de socis que té al davant li demanen que acceleri els comptes de la Generalitat. Tenir-los suposaria disposar de gasolina per avançar cap al final de la legislatura, però segons quines aliances -sobretot amb el PSC- suposarien un cost camí de les municipals. Perquè, en el fons, les negociacions de pressupostos no sempre tenen a veure amb les partides.