1 de 10

​Benvinguts a la «nova normalitat» dels incendis extrems

Les condicions excepcionals d'enguany, que han multiplicat per tres la superfície cremada al sud-oest d'Europa, ja seran les habituals el 2035

El 2022 ha estat una temporada negra d'incendis arreu d'Europa | Europa Press
per Arnau Urgell i Vidal, Barcelona | 30 de novembre de 2022 a les 23:59 |
El 2022 ha estat un any excepcional en incendis forestals afavorit per unes condicions meteorològiques extremes. Al sud-oest d'Europa s'han cremat 470.000 hectàrees, el triple que la mitjana, i els grans incendis (GIF) s'han avançat al juny. Lamentablement, el que ara és excepcional seran les condicions mitjanes el 2035. És la "nova normalitat" que preveu un estudi que ha comptat amb la participació de la Universitat de Lleida.

Diu la saviesa popular que els incendis s'apaguen a l'hivern, amb gestió forestal i un medi rural viu. A la secció Impacte de Nació ens apliquem aquest principi i intentarem abordar els temes més enllà de l'emergència informativa. En aquest sentit, l'inici de l'hivern climàtic és un bon moment per parlar d'incendis. Ho fem amb Víctor Resco de Dios, professor d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida; Asier Larrañaga, sotsinspector dels Bombers GRAF; i Eduard Plana, responsable de política forestal i governança de risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). 

Les principals conclusions de l'estudi


Aquestes són les principals conclusions de l'estudi Drivers and implications of the extreme 2022 wildfire season in Southwest Europe de les universitats de Lleida, Saragossa i altres centres de recerca de Portugal i els estats espanyol i francès:

 Any amb condicions meteorològiques excepcionals i de sequedat de la vegetació.
Unes 470.000 hectàrees cremades –el triple que la mitjana- i en regions com les Landes multiplicant-la per 50.
Avançament dels grans incendis forestals –mínim 500 hectàrees- del juliol i l'agost al juny.
Gran impacte dels GIF: el 12% dels focs van cremar el 82% de la superfície.
Major afectació als espais naturals protegits que a la resta.

 

Per què el 2022 ha estat un any excepcional?

La meteorologia ha brindat un còctel perfecte per als incendis. Sequera persistent, onades de calor consecutives des del maig i, al mateix temps, inestabilitat atmosfèrica. Una inestabilitat en forma de tempestes seques –els incendis de llamp han passat de ser quasi anecdòtics a provocar un terç dels focs de més de 5.000 hectàrees del sud-oest d'Europa- i de vents locals molt acusats. A l'acumulació de biomassa als boscos s'hi suma que la vegetació ha arribat a situacions de sequedat excepcional. "En algunes zones el 50% dels dies ha estat per sota del mínim mai registrat", explica l'investigador Víctor Resco de Dios. "Cada vegada les plantes s'encenen de pressa", afegeix Asier Larrañaga, sotsinspector dels GRAF.

Una vegetació molt seca ja a l'inici de l'estiu ha fet avançar els temuts grans incendis forestals (GIF). A Catalunya eren habituals al juliol i enguany el de Baldomar –2.505 hectàrees- es va declarar el 15 de juny, coincidint amb l'inici oficial de la temporada forestal. En altres zones tradicionalment més humides, el canvi encara ha estat més evident passant de l'agost al juny.
 

La temporada 2022 ha deixat al descobert reptes operatius i de gestió de risc des d'Algèria fins al Regne Unit.

Eduard Plana | Responsable de política forestal i governança de risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

"Hem tingut registres inèdits o que feia molt que no vèiem", detalla Eduard Plana, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). En aquest sentit, l'expert en governança del risc assenyala que ja tenim un "clima canviat" on l'excepcionalitat serà cada vegada més comuna.
 

L'impacte dels grans incendis forestals

Al conjunt del sud-oest d'Europa el 2022 ha estat un any negre amb 470.000 hectàrees cremades, quan la mitjana se situava en 173.000. Una situació que es va repetir en altres zones mediterrànies com Xipre, Grècia, Israel, Montenegro, el Líban, Itàlia i Turquia, segons recull un altre informe de l'Organització Meteorològica Mundial.

El Fire Weather –les condicions ambientals per als incendis- va ser molt advers arreu, també en països del centre d'Europa i les Illes Britàniques. Ara bé, l'impacte és diferent, especialment per les condicions de resposta de cada territori. A Àustria, per exemple, els bombers encara no tenen uniformes especials per als boscos, ja que mai els havien necessitat. A la regió de Londres, per la seva banda, han patit per primera vegada incendis d'interfase –quan afecten superfície forestal i també urbana- que experts com el mateix Eduard Plana pronosticaven per al 2030 o 2040.


En aquest context, és necessari un ràpid procés d'adaptació. "La temporada 2022 ha deixat al descobert reptes operatius i de gestió de risc des d'Algèria fins al Regne Unit", destaca l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal. En aquest sentit, assegura que han col·lapsat països com França amb sistemes preparats per a escenaris de magnitud inferior.

L'exemple és la regió occitana de les Landes on, segons l'estudi liderat per la UdL, es va cremar una superfície 50 vegades superior a la mitjana. A Catalunya, en canvi, tot i patir el pitjor estiu de la dècada (5.841 hectàrees) amb els dos grans incendis de Baldomar (la Noguera) i el Pont de Vilomara (el Bages), la xifra va ser similar a la mitjana del període d'estudi (5.626 hectàrees) i molt lluny d'anys amb desenes de milers d'hectàrees cremades com el 1986 i el 1994, entre altres. 
 

Les dades demostren per què són tan temuts els grans incendis forestals (GIF), amb un mínim de 500 hectàrees. Aquest estiu amb només el 12% de focs s'ha cremat el 82% de la superfície afectada al sud-oest d'Europa. A Catalunya, per la seva banda, els dos grans incendis de l'estiu han causat el 67% de les hectàrees cremades.

 

Prioritzar els incendis amb més potencial

Per què, tot i patir unes condicions extremes, Catalunya no ha tingut un estiu tan dolent com la major part de països mediterranis? "No sé si hem tingut sort o més aviat comptar amb uns equips d'extinció molt ben preparats", assegura l'investigador Víctor Resco de Dios. 
 

A vegades hem de deixar créixer alguns flancs o focs per poder centrar-nos en els que poden cremar més milers d'hectàrees.

Asier Larrañaga | Sotsinpector dels GRAF dels Bombers de la Generalitat

"Tenim els deures fets, un dispositiu molt ampli i la cultura del risc està estesa entre la població", afegeix Eduard Plana. En aquest sentit, recorda que la ciutadania accepta amb força naturalitat les restriccions d'accessos als massissos que han evitat mals majors. Que en els dies de pitjor meteorologia, pràcticament no s'hagin produït incendis importants "no és gratuït". "El nivell de consciència està molt estès", explica el responsable dels Bombers de la Generalitat.

En canvi, en els episodis de simultaneïtat d'incendis –especialment a mitjan juny- va ser necessària una visió de conjunt. "Ens focalitzàvem allà on hi havia més potencial. I això suposava deixar créixer alguns flancs o focs, per poder centrar-nos en els que podien cremar més milers d'hectàrees", explica Asier Larrañaga. Unes decisions que ni són fàcils de prendre ni de comunicar als alcaldes o als veïns afectats. "Ara és el moment de parlar i de prendre consciència d'aquests escenaris, perquè l'alternativa és el col·lapse", afegeix el sotsinspector del GRAF.
 

No podem demanar miracles als Bombers quan en incendis extrems les flames superen la capacitat d'extinció.

Víctor Resco de Dios | Professor d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida

De fet, les dades són fredes i no ho expliquen tot. Els tres experts consultats destaquen el potencial que va tenir l'incendi de la Noguera. Si no s'hagués contingut –prioritzant un dels flancs i deixant cremar centenars d'hectàrees a l'altre-, estaríem parlant d'un foc de desenes de milers d'hectàrees que hauria capgirat l'estadística. "El 2022 ha estat una prova d'estrès que ha demostrat que moltes peces estan a punt, però n'hi ha d'altres que estan al límit", conclou Eduard Plana.
 

A Catalunya patirem megaincendis

Tots els experts responen afirmativament quan se'ls pregunta si Catalunya patirà megaincendis, amb desenes de milers d'hectàrees cremades. Entre altres, perquè s'estan produint arreu de la ribera mediterrània i també en regions com Califòrnia i Melbourne que, malgrat la tradició i els recursos, han patit recentment situacions de col·lapse.

Els Bombers de la Generalitat perceben amb preocupació com a cada campanya la intensitat del foc puja un esglaó més. "Els denominats incendis de sisena generació assoleixen velocitats de propagació per sobre de qualsevol capacitat d'extinció i de reacció. El dia que en patim un, al·lucinarem", adverteix gràficament Asier Larrañaga.


Assumint que patirem aquests grans incendis, què es pot fer? Els experts consultats coincideixen amb la necessitat d'una transformació del paisatge molt marcada i d'una reducció notable del combustible amb l'objectiu de reduir-ne la intensitat. "Major càrrega combustible al bosc suposa major intensitat i això, més enllà de la superfície afectada, dificulta molt la posterior regeneració", destaca Víctor Resco.

Les previsions no són gens optimistes. A partir dels escenaris climàtics de la Met Office britànica, l'estudi de la UdL assenyala que les condicions excepcionals d'enguany passaran a ser les habituals el 2035. En definitiva, benvinguts a una "nova normalitat" d'incendis extrems i amb temporades forestals que es podrien allargar entre 45 i 130 dies més respecte als tres mesos actuals.

Patrocina

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació