La idea de l'anunci de vaga és cridar l'atenció de la conselleria, després que no s'hagi vist cap canvi malgrat que, fa dues setmanes, el mateix sindicat presentés més de 54.000 signatures de suport als sanitaris i va demaanar un "canvi radical" a la conselleria per evitar mobilitzacions. També s'ha denunciat l'arribada a aquesta situació després d'any d'acumular greuges en l'atenció sanitària, tenint en compte les retallades, la pandèmia i la gestió post-covid. "Ho hem donat tot i no hem rebut res", ha expressat com a lema el president de l'ens, Jordi Cruz.
La crida a vaga s'emmarca únicament en el col·lectiu de metges, i no implica altres sindicats amb la resta de professions implicades en el sector sanitari. Tanmateix, amb les actuals xifres de metges a Catalunya s'estaria interpel·lant uns 25.000 professionals del sector públic que podrien afegir-se a les mobilitzacions.
Així i tot, s'espera que aquest anunci forci un canvi en el Departament de Salut i no s'arribi a produir l'aturada laboral, ha apuntat Lleonart. "No volem arribar a fer aquestes mobilitzacions però l'entesa ha de passar necessàriament per una millora substancial de les condicions dels companys que treballen i de l'atenció sanitària que rep la ciutadania".
Des de la conselleria han recollit el guant i el sotsdirector del Servei Català de la Salut, Alfred Garcia, ha afirmat que hi ha "temps suficient" per treballar amb el sindicat majoritari de metges. De fet, ha agraït explícitament que s'hagi donat dos mesos per arribar a "acord i donar sortida als pics de demanda en una època complicada com és el Nadal", ha apuntat Garcia.
També ha recordat que s’estan buscant acords en el marc de les negociacions dels convenis del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat) i el de l'Institut Català de la Salut (ICS). Així i tot, els professionals del sector han denunciat que els convenis, de moment, no incorporen les reivindicacions dels treballadors.
Més metges, menys hores
En l'exposició dels motius de la vaga, s'ha destacat que una de les bases de la protesta és aconseguir més professionals al sistema sanitari català. Concretament, s'ha exposat la preocupació pel càlcul d'uns 9.000 metges que es perdran els pròxims anys per jubilació, alhora que s'ha detectat que hi ha facultatius que estan avançant la seva retirada tot i perdre capacitat adquisitiva "perquè ja no poden més". També s'ha lamentat que hi hagi una fugida continuada de professionals que se'n vagin cap a altres països de l'espai Schengen, que els permet treballar al sector sanitari d'altres països amb facilitats i unes condicions molt més favorables.
En aquest sentit, s'ha demanat "aproximar la retribució" dels metges de Catalunya als països de l'entorn, com a mesura perquè els professionals catalans no marxin. Així, Xavier Lleonart ha quantificat el sou brut mitjà d'un facultatiu, sense guàrdies, en una forquilla d'entre 51.000 i 55.000 euros. En canvi, a França això s'elevaria fins a més de 80.000 euros i a Alemanya s'arribaria als 165.000 euros anuals, segons el sindicat. "Sense un incentiu econòmic important, la descapitalització per aquesta via pot ser un tema important", ha advertit el secretari general del sindicat. Ara per ara, és un sou "dels més baixos d'Europa", s'ha fet constar.
De fet, per evitar la vaga, s'ha defensat que una de les vies de solució que podria desactivar les mobilitzacions seria un canvi efectiu que assegurés la retenció dels professionals. Que els metges que acaben el MIR no se'n vagin fora. Per arribar a aquest punt, però, ara la pilota és a la teulada de la conselleria.
Una altra carpeta, a més, és la petició de reducció d'hores. Lleonart ha demanat "una cosa tan senzilla com la jornada de 35 hores setmanals", especialment, tenint en compte que altres comunitats autònomes ja ho tenen implementat. Mentrestant, al territori català la majoria de centres contemplen jornades de 37,5 hores setmanal, i "alguns centres" ho eleven a 40 hores.
Vuits pacients en una hora
Igualment, Metges de Catalunya reclama com a "indispensable" fer estudis que detectin en quins centres sanitaris els metges tenen una sobrecàrrega de feina més gran. Si això s'aclarís, es podrien "dimensionar adequadament les plantilles".
Amb aquesta proposta es vol acabar, també, ambles agendes de metges que tenen "vuit pacients a visitar en una hora". Són unes "agendes inabastables" que impliquen una pèrdua de qualitat en l'atenció de la ciutadania. S'ha d'avançar cap a un model en què "es pugui atendre a la població amb el temps que es mereixen", ha reblat Lleonart.
Segons el sindicat, no es planteja cap d'aquestes millores en el conveni de metges que s'està negociant darrerament i tampoc hi ha hagut cap moviment de la conselleria malgrat els avisos anteriors de protestes laborals. Ara, doncs, es plantegen dues jornades de mobilitzacions que obligaran el Departament de Salut a oferir canvis rellevants. Ara ja amb una data sobre la taula. Si no, tornaran els escenaris de consultes buides en plena quotidianitat.