Què són les rotondes holandeses? Així funciona la primera de Catalunya
Vilanova i la Geltrú ja en té una i en projecta dues més amb l'objectiu de garantir la fluïda del trànsit al mateix temps que es protegeix vianants i ciclistes
La primera rotonda holandesa de Catalunya és a Vilanova i la Geltrú | Cedida a Nació
Les rotondes han esdevingut una realitat a la pràctica totalitat de comarques del país. En general, permeten reordenar el trànsit a les cruïlles i assegurar una mínima fluïdesa. Tanmateix, són espais pensats exclusivament per als vehicles de motor i no pas per a vianants i ciclistes.
La solució –com en moltes altres qüestions de mobilitat- ha vingut dels Països Baixos. Són les denominades rotondes holandeses o neerlandeses, ja que és el país europeu per excel·lència de les bicicletes. No obstant això, ja s'utilitzen amb certa normalitat a Bèlgica, Dinamarca, França i el Regne Unit, entre altres estats.
L'ordre de prioritat és molt clara i segueix la lògica de protegir els més febles. Primer els vianants –amb passos ben delimitats-, després les bicis i, finalment, els cotxes que ja circulen per l'interior de la rotonda.
Ciutats de l'Estat com Bilbao i Logronyo han començat a projectar aquest tipus de rotondes. De fet, la Direcció General de Trànsit (DGT) havia manifestat la preocupació pels accidents als giratoris amb ciclistes i vianants com a principals perjudicats.
Evidentment, com qualsevol novetat o mesura de foment de la mobilitat sostenible i segura, la seva implementació ha despertat polèmica. Hi ha conductors que no saben circular-hi i altres que no tenen clara la prioritat. Però la norma està clara i és la mateixa que en altres espais on conviuen diverses modes de transport: primer el vianant, després el ciclista i, finalment, els vehicles de motor. El vídeo que il·lustra aquesta notícia és un exemple que no sembla tan complicat.
Des de l'Ajuntament de Vilanova es considera que aquest giratori desenvolupa diverses funcions. La primera, delimitar l'entrada al nucli urbà. “Venim d'un vial amb dos carrils per sentit i cal deixar clar que s'entra a la ciutat”, explica Antoni Palacios, regidor de Mobilitat i Projectes. Per altra banda, permet la continuïtat d'un dels eixos ciclables de la ciutat i garanteix el pas dels vianants.
“Creiem que aquesta solució precisament ajuda a fer el trànsit més fluid”, assenyala el representant municipal en declaracions a Nació. El disseny és clar: el pas de vianants, després el carril bici pintat de vermell, finalment, la rotonda convencional amb el corresponent cedeix el pas.
L'èxit de la primera prova farà que la capital del Garraf en construeixi dues més en altres punts d'entrada de la ciutat, en el marc d'un pla de foment de la bicicleta i de la mobilitat sostenible finançat amb els fons europeus Next Generation.
Terrassa ja compta amb una rotonda similar a la plaça de l'Aigua. En aquest cas, el carril bici només compta amb un sentit de circulació.
La solució –com en moltes altres qüestions de mobilitat- ha vingut dels Països Baixos. Són les denominades rotondes holandeses o neerlandeses, ja que és el país europeu per excel·lència de les bicicletes. No obstant això, ja s'utilitzen amb certa normalitat a Bèlgica, Dinamarca, França i el Regne Unit, entre altres estats.
En què consisteixen les rotondes holandeses?
Una rotonda holandesa o neerlandesa té una característica clara: afegeixen la prioritat als ciclistes amb un carril bici que envolta la rotonda per l'exterior, d'un distintiu color vermell.L'ordre de prioritat és molt clara i segueix la lògica de protegir els més febles. Primer els vianants –amb passos ben delimitats-, després les bicis i, finalment, els cotxes que ja circulen per l'interior de la rotonda.
Ciutats de l'Estat com Bilbao i Logronyo han començat a projectar aquest tipus de rotondes. De fet, la Direcció General de Trànsit (DGT) havia manifestat la preocupació pels accidents als giratoris amb ciclistes i vianants com a principals perjudicats.
Evidentment, com qualsevol novetat o mesura de foment de la mobilitat sostenible i segura, la seva implementació ha despertat polèmica. Hi ha conductors que no saben circular-hi i altres que no tenen clara la prioritat. Però la norma està clara i és la mateixa que en altres espais on conviuen diverses modes de transport: primer el vianant, després el ciclista i, finalment, els vehicles de motor. El vídeo que il·lustra aquesta notícia és un exemple que no sembla tan complicat.
Vilanova, primera rotonda holandesa a Catalunya
La primera i única rotonda holandesa a Catalunya és a Vilanova i la Geltrú. Concretament, a la confluència entre la Ronda Europa i el Passeig Marítim.Des de l'Ajuntament de Vilanova es considera que aquest giratori desenvolupa diverses funcions. La primera, delimitar l'entrada al nucli urbà. “Venim d'un vial amb dos carrils per sentit i cal deixar clar que s'entra a la ciutat”, explica Antoni Palacios, regidor de Mobilitat i Projectes. Per altra banda, permet la continuïtat d'un dels eixos ciclables de la ciutat i garanteix el pas dels vianants.
Els ciclistes tenen prioritat a les rotondes holandeses. Foto: Cedida a Nació
“Creiem que aquesta solució precisament ajuda a fer el trànsit més fluid”, assenyala el representant municipal en declaracions a Nació. El disseny és clar: el pas de vianants, després el carril bici pintat de vermell, finalment, la rotonda convencional amb el corresponent cedeix el pas.
L'èxit de la primera prova farà que la capital del Garraf en construeixi dues més en altres punts d'entrada de la ciutat, en el marc d'un pla de foment de la bicicleta i de la mobilitat sostenible finançat amb els fons europeus Next Generation.
Terrassa ja compta amb una rotonda similar a la plaça de l'Aigua. En aquest cas, el carril bici només compta amb un sentit de circulació.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit