26
de novembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:55h
"La seva resposta em va fer mal, sí, però encara em va fer més mal tot el que va venir després". Aquesta ha estat la resposta de l'estudiant de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra en gairebé 48 hores de silenci després de l'esbroncada que va rebre de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alumna ha escrit un article d'opinió al Diari de Barcelona en què ha criticat que se l'ha instrumentalitzat com a "arma política" contra Colau. A més a més, ha disparat contra els mitjans de comunicació, als quals ha acusat de posar el focus, només, la seva picabaralla amb l'alcaldessa en comptes de donar veu, també, a la resta de preguntes "interessants" que es van fer a la trobada amb els joves periodistes. Així, l'estudiant ha expressat la seva decepció amb la professió. De fet, ha parlat de "perversió d’un ofici que m’estimo i amb el qual encara avui m’estic reconciliant".
No obstant això, ha assegurat que del moment, n'ha après moltes coses. "He obert els ulls i he vist com pot ser el periodisme, aquesta professió que estudio i que ara he après que no sempre és amable", ha apuntat. I ha explicat que ha rebutjat peticions d'entrevista de mitjans catalans i estatals perquè no li agrada ser protagonista. Precisament per això, ha preferit donar explicacions per ella mateixa. "M’agrada la moda i segueixo des de fa temps experts en comunicació política i estètica. Per això vaig fer la pregunta", ha començat a explicar. "Jo volia saber com l’alcaldessa preparava el llenguatge no verbal i simbòlic des d’un punt de vista polític; ella, que ha fet servir molt aquests simbolismes en la indumentària, en tota la seva carrera", ha continuat.
Així, la seva intenció no era altra que Colau expliques l'evolució de la seva imatge i el seu significa polític. "No era cap pregunta masclista", ha considerat l'alumna. "Era una pregunta sobre comunicació no verbal, sobre moda i política. Hauria preguntat el mateix a Pere Aragonès, Pablo Iglesias, David Fernández o Ferran Pedret. Cap dubte", ha precisat, contundent. "Soc feminista, tinc vint anys i a vegades m’he sentit jutjada per ser dona i per la roba que porto. I no m’agrada gens. Per això em va fer mal que Ada Colau se sentís així. Perquè la respecto, com a dona i com a alcaldessa. Ni la vaig jutjar ni volia fer-ho. Però tampoc no volia que ella ho fes amb mi", ha etzibat.
L'estudiant de Periodisme de la UPF ha clos el seu escrit amb aquest clam: "Ah, i que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, només faltaria".
L'alumna ha escrit un article d'opinió al Diari de Barcelona en què ha criticat que se l'ha instrumentalitzat com a "arma política" contra Colau. A més a més, ha disparat contra els mitjans de comunicació, als quals ha acusat de posar el focus, només, la seva picabaralla amb l'alcaldessa en comptes de donar veu, també, a la resta de preguntes "interessants" que es van fer a la trobada amb els joves periodistes. Així, l'estudiant ha expressat la seva decepció amb la professió. De fet, ha parlat de "perversió d’un ofici que m’estimo i amb el qual encara avui m’estic reconciliant".
No obstant això, ha assegurat que del moment, n'ha après moltes coses. "He obert els ulls i he vist com pot ser el periodisme, aquesta professió que estudio i que ara he après que no sempre és amable", ha apuntat. I ha explicat que ha rebutjat peticions d'entrevista de mitjans catalans i estatals perquè no li agrada ser protagonista. Precisament per això, ha preferit donar explicacions per ella mateixa. "M’agrada la moda i segueixo des de fa temps experts en comunicació política i estètica. Per això vaig fer la pregunta", ha començat a explicar. "Jo volia saber com l’alcaldessa preparava el llenguatge no verbal i simbòlic des d’un punt de vista polític; ella, que ha fet servir molt aquests simbolismes en la indumentària, en tota la seva carrera", ha continuat.
Així, la seva intenció no era altra que Colau expliques l'evolució de la seva imatge i el seu significa polític. "No era cap pregunta masclista", ha considerat l'alumna. "Era una pregunta sobre comunicació no verbal, sobre moda i política. Hauria preguntat el mateix a Pere Aragonès, Pablo Iglesias, David Fernández o Ferran Pedret. Cap dubte", ha precisat, contundent. "Soc feminista, tinc vint anys i a vegades m’he sentit jutjada per ser dona i per la roba que porto. I no m’agrada gens. Per això em va fer mal que Ada Colau se sentís així. Perquè la respecto, com a dona i com a alcaldessa. Ni la vaig jutjar ni volia fer-ho. Però tampoc no volia que ella ho fes amb mi", ha etzibat.
L'estudiant de Periodisme de la UPF ha clos el seu escrit amb aquest clam: "Ah, i que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, només faltaria".