25
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:48h
Quan, a finals del segle XVII, els obrers que treballaven en condicions infrahumanes en l'ampliació del Palau de Versalles van acabar la Galeria dels Miralls, van veure reflectida la seva imatge miserable. De cop, va mostrar-se en tota la cruesa la veritat d'una situació d'injustícia insuportable. Potser va ser aleshores quan es va començar a generar la llavor que cent anys després conduiria a la Revolució Francesa. Fèlix Riera, codirector de la revista cultural Hansel i Gretel i director de la Fundació Romea, utilitza aquest exemple per una reflexió sobre la consciència d'una altra nuesa: la que agita l'ésser humà davant d'una crisi com l'actual, que posa en qüestió la mateixa idea de demà. Riera acaba de publicarEl retorn del bosc (Pòrtic), una pensada sobre la incertesa i com entomar-la.
El que va ser la Galeria dels Miralls, assegura Riera, podria ser ara, en el segle XXI, la sèrie Black Mirror, que ha sacsejat la societat britànica entorn un futur que ha perdut nitidesa i s'ha convertit en un gran interrogant ple de fantasmes i paranys. Riera reivindica un seguit de nous drets, drets morals que volen ser recuperats per una ciutadania en ebullició cada vegada més allunyada dels estats i les institucions. El dret de la Terra, enmig del canvi climàtic; el dret a l'íntim, aquell espai de privacitat avui encerclat pel triomf d'un paradigma d'exposició pública de tot i de tothom; el dret mateix a respirar enfront una asfíxia de l'individu, de la pandèmia a la pressió d'uns estats que pot tenir el seu símbol en el crit de George Floyd sota el genoll d'un policia: "No puc respirar".
Fèlix Riera reclama en el seu assaig el dret moral dels joves, el dret moral a evitar la catàstrofe. A ser escoltats, en definitiva. Segons l'autor, la societat emet ja molts senyals de reacció, que es percep en accions de mobilització social a través de nombroses accions de rebel·lia, que poden ser també de desmobilització social, com es veu en els creixents índexs d'abstenció en molts processos electorals. Els estats han de saber donar resposta a la seva crisi d'autoritat, adverteix l'editor.
En aquest sentit, aquest retorn al bosc té un doble sentit. És un clam concret a vindicar la protecció de la natura, en un món en què el centra ha passat de l'home a la Terra amenaçada. I té també un sentit que va molt més enllà dels missatges ecologistes. El bosc és també una metàfora de refugi, de silenci, de retrobament i retorn als orígens. L'objectiu anhelat no és eteri, és una cosa tan concreta, en paraules de l'autor, com recuperar el prestigi del futur com un lloc compartit.
El que va ser la Galeria dels Miralls, assegura Riera, podria ser ara, en el segle XXI, la sèrie Black Mirror, que ha sacsejat la societat britànica entorn un futur que ha perdut nitidesa i s'ha convertit en un gran interrogant ple de fantasmes i paranys. Riera reivindica un seguit de nous drets, drets morals que volen ser recuperats per una ciutadania en ebullició cada vegada més allunyada dels estats i les institucions. El dret de la Terra, enmig del canvi climàtic; el dret a l'íntim, aquell espai de privacitat avui encerclat pel triomf d'un paradigma d'exposició pública de tot i de tothom; el dret mateix a respirar enfront una asfíxia de l'individu, de la pandèmia a la pressió d'uns estats que pot tenir el seu símbol en el crit de George Floyd sota el genoll d'un policia: "No puc respirar".
Fèlix Riera reclama en el seu assaig el dret moral dels joves, el dret moral a evitar la catàstrofe. A ser escoltats, en definitiva. Segons l'autor, la societat emet ja molts senyals de reacció, que es percep en accions de mobilització social a través de nombroses accions de rebel·lia, que poden ser també de desmobilització social, com es veu en els creixents índexs d'abstenció en molts processos electorals. Els estats han de saber donar resposta a la seva crisi d'autoritat, adverteix l'editor.
En aquest sentit, aquest retorn al bosc té un doble sentit. És un clam concret a vindicar la protecció de la natura, en un món en què el centra ha passat de l'home a la Terra amenaçada. I té també un sentit que va molt més enllà dels missatges ecologistes. El bosc és també una metàfora de refugi, de silenci, de retrobament i retorn als orígens. L'objectiu anhelat no és eteri, és una cosa tan concreta, en paraules de l'autor, com recuperar el prestigi del futur com un lloc compartit.