Ciberassetjament. Cap lloc segur

"Sense xarxes socials això no hauria passat". L'Oriol Pérez va separar-se del grup que tenia a l’institut perquè l’assetjaven a classe, però els companys van trobar l’oportunitat d’anar més enllà quan va quedar amb una noia. Missatges fora de context que el van fer passar per un violador: així va començar el malson del ciberassetjament. Aquesta situació el va marcar molt psicològicament. Sentia fúria, però mai va reaccionar davant d’ells. A casa era molt diferent. L'Oriol sentia que havia de posar fi a la seva vida i va intentar suïcidar-se amb una sobredosi de pastilles.

Els adolescents que són víctimes de ciberassetjament tenen fins a tres vegades més risc de tenir pensaments suïcides. No és un trastorn mental, és una conducta derivada del dolor, la desconnexió i la desesperança que senten per l'assetjament que pateixen. A partir d’aquest primer intent de suïcidi, l’Oriol va començar a anar a teràpia i va ser aleshores quan la seva perspectiva va canviar. Volia evitar que més persones passessin pel que ell havia patit i es va matricular a la carrera d’educació social.

Malgrat que l'Oriol està molt millor, el seu entorn encara pateix per les seqüeles produïdes pel ciberassetjament. Fa temps que no es medica i l'ansietat podria comportar el risc d'empitjorar. Però ja han passat dos anys i ara se sent més fort: "Si algú vol sortir d’aquests sentiments, ho pot fer. Hi ha llum al final del túnel".

L’Oriol Pérez és una de les víctimes del ciberassetjament, una entre tantes. Aquest documental s’emmarca en la sèrie audiovisual "Els límits de la tecnologia", de Nació, produïda per Ben Mirat amb el suport de la Generalitat de Catalunya. La de l’Oriol és una història real necessària per entendre que a vegades la tecnologia també pot ser un límit per a algú.