1 de 10
entrevista

Blaumut: «Tenim el bon o mal costum de seguir fent música encara que tot s'aturi»

El grup que combina el folk-pop, la música clàssica i la cançó d'autor presenta per diverses ciutats catalanes, com Terrassa, el nou àlbum "Olímpica i Primavera"

Vassil Lambrinov i Xavier de la Iglesia, integrants de Blaumut, a Terrassa | Marina Torras
per Marina Torras, Terrassa, Catalunya | 26 de novembre de 2022 a les 19:00 |
Blaumut presenta el seu últim i cinquè àlbum, Olímpica i Primavera, i, entre altres ciutats, passa aquest diumenge per l'escenari de la Nova Jazz Cava de Terrassa. Serà el tercer cop que la banda de cinc músics puja sobre l'escenari del festival que se celebra a la ciutat del Vallès Occidental.

En aquest nou treball, el grup ofereix un tast de les emocions viscudes durant la pandèmia de cadascun dels membres i amb unes lletres que combinen reflexió, optimisme i, a vegades, nostàlgia. Terrassa podrà assaborir-ho aquest diumenge a les 20 hores. Abans, els dos fundadors de la banda, Xavi de la Iglesia (cantant, guitarrista i baixista) i Vassil Lambrinov (violinista i al capdavant de la serra, xiulets i percussions) valoren en conversa amb NacióDigital el seu nou disc i el futur de Blaumut.


Què espereu del concert a Terrassa?

- Vasil: Venim de dues setmanes sense concerts, per tant, tenim moltes ganes d’aquest retorn i presentar les cançons en directe, amb el públic al davant. És una sensació que no es pot comparar amb els assaigs. La Nova Jazz Cava ens encaixa perquè, al no ser un espai molt gran, tens la gent ben a prop, i sempre hem tingut molt bona rebuda. En Manuel, el nostre baixista, ve del món del jazz i hi ha actuat desenes de vegades, amb projectes propis i col·laboratius. Li fa especial il·lusió. 


- Xavi: L’energia de la Nova Jazz Cava sempre és superbona. Estem emocionats de presentar el nou àlbum, i també de mostrar algun tast de 001, l’anterior àlbum i que va quedar un pèl troncat amb la pandèmia, i algunes cançons clàssiques. 

- Parlem d’Olímpica i Primavera. Hi ha alguna cançó del disc que us sigui especial?


- Xavi: És complicat triar una cançó, quan totes les has elaborat amb el mateix carinyo i passió. Si hem de dir una: Innocent. És la cançó que estem presentant a les ràdios, i és molt especial. Ens vam inspirar a través de les xarxes, és una crítica al gruix d’insults que hi ha. Innocent no deixa de ser un cant a la pau: les coses haurien de ser més fàcils. La pregunta que queda a l’aire és, realment aquest conflicte és inherent a l’ésser humà, o ens hi fem, així? 
 

El grup Blaumut, amb els cinc components: Xavi de la Iglesia, Oriol Aymat, Vassil Lambrinov, Manuel Krapovickas i Toni Pagès Foto: Blaumut


Aquest disc neix en telemàtic: cadascú del grup vau enregistrar la vostra part a casa vostra, i després les vau ajuntar. Va ser així arran de la pandèmia, o és una metàfora?

- Xavi: Durant tot aquest temps ens vam estar comunicant a través de pantalles, i com a exercici artístic vam pensar que era bo fer-ho així. Tots teníem els nostres mitjans a casa i vam dir, “perquè no experimentar?”. Fins i tot la mescla es va fer així, i estem molt contents amb el procés i el resultat. 

- Vasil: També comptàvem amb en Joel Condal, que produïa, mesclava i ajustava tot, i ens aconsellava si havíem de repetir. No era a cegues totalment. El procés a l’estudi tancat tampoc és molt diferent, tècnicament parlant. 

- En Xavi ha comentat que l’àlbum 001 va quedar un pèl troncat amb la pandèmia. Què us va significar? 

- Vasil: Teníem un disc que havia sortit feia un mes i una gira muntada amb bastants concerts, quan de sobte, a mitjans de març, tot es va aturar. Estàvem a casa amb el disc acabat de néixer. Almenys, la gent el podia escoltar a través de les plataformes i els podia acompanyar, fet que ens sembla positiu. Però, la nostra feina, que és portar-lo als directes, va caure. Per sort, durant l’any es van poder rescatar alguns concerts. Va ser una experiència inesperada, però ens en vam sortir i va ser la llavor d’Olímpica Primavera.

- Xavi: Tenim el bon o mal costum de seguir fent música, encara que s’aturi tot. També és terapèutic. Ho tens innat. Van anar sortint cançons des de casa, i all cap d’un temps, vaig trucar al grup i vaig dir, “Què, fem un altre disc, o què?”. I així van sortir les deu cançons. 

- Enderrock va definir el vostre estil de música com a “tranquil i optimista”. Què en penseu, vosaltres? 

- Vasil: És una definició massa general. Hi ha algunes cançons que potser les pots definir d’aquesta manera, però d’altres són totalment diferents. Hi ha un ventall emocional, d’energies i de caràcters molt diversos en tota la trajectòria que portem. 

- Xavi: No defineix com és Blaumut. Pa amb Oli i Sal i Bicicleta sí que sonaven amb un aire molt més alegre, però ja fa deu anys. No som un grup només optimista. Hem evolucionat com a persones i anem fent el nostre camí. Cada disc que hem fet és un retrat de qui érem llavors. L’últim és un retrat de com som ara, de com hem viscut la pandèmia i de tot el que hem absorbit. És molt present a les lletres, però també als instruments. Quan en toques un, transmets la sensibilitat i emocions de les experiències viscudes. 

- Quin to adopta Olímpica i Primavera?

- Xavi: És un disc reflexiu que, sense voler parlar de la pandèmia, en parla indirectament. És una idea que defugia al principi, no m’atreia escriure sobre ella. Després de mirar-te la situació amb perspectiva, t’adones que la pandèmia és present, encara que la vulguis obviar. Absorbeixes tot el que tens al voltant i ho deixes anar. Cançons com Ficció parlen de la línia que separa realitat i ficció, que és molt difusa en aquest moment. A la pandèmia van passar coses que fa anys no ens haguéssim ni imaginat. 

- Planegeu experimentar amb altres estils en un futur? Quina és la projecció?

- Vasil: No planegem, anem creant. Tenim els nostres gustos musicals i tampoc tenim una necessitat de “trencar d’estil”. Cada cançó requereix una línia, i pot ser que en un mateix disc hi hagi barreja de sonoritats. No descartem res cap a un futur, però no crec que ens posem a fer tot de 0 ni heavy metal (riu).

- Xavi: No ens posem límits a la creativitat. Posar-te un límit és trair-te a tu mateix, posar parets on no calen. Tot i així, estem bastant immersos preparant algunes coses per l’any vinent, que se celebren deu anys del primer disc. Al desembre potser ja anunciem alguna cosa. “Nova gira”. Només diem això. 

- Podem esperar alguna col·laboració?

- Vasil: No ho descartem, encara no està 100% definit què farem l’any vinent amb el nou projecte, però qui sap. Col·laborar sempre enriqueix molt, aprens molt dels altres artistes i és una alegria compartir escenari amb ells. 

- Per acabar, podríeu definir què és la música per vosaltres, i què significa Blaumut?

- Xavi: La música per mi ho és tot. És una manera d’expressar-me, ja que no soc de gaires paraules. M’agrada reflexionar i escoltar, i amb la música expresso tot el que no dic amb paraules. Em permet entrar en un altre món, com amb els somnis. Quan dorms, desconnectes i marxes a un món que seria impensable a la vida real. La música i Blaumut em permeten viure aquest segon univers. Blaumut són experiències, amics, vivències i una escola de vida brutal.

- Vasil: La música ho engloba tot, tota la meva vida m’ha acompanyat. És la meva feina, la meva passió, el meu hobby i és un univers paral·lel on coexistim cada vegada que sentim alguna cosa, i que ens transporta a llocs, emocions i espais terapèutics. Ens permet expressar coses que no podríem expressar d’una altra manera. Aporta sentit a la vida. Blaumut és una part d’això, i una experiència de vida. No només musical, sinó també humana.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació