1 de 10
Entrevista

Alícia Romero: «No demanarem contrapartides polítiques per pactar els pressupostos»

La portaveu parlamentària del PSC "dubta" que la derogació de la sedició estigui plantejada per extradir Carles Puigdemont i reclama anar amb "molt de compte" a l'hora de reformar la malversació

Alícia Romero, aquest dijous al Parlament. | Adrià Costa
per Carme Rocamora / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 26 de novembre de 2022 a les 18:00 |
Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) és una diputada cobejada, aquests dies. Com a portaveu parlamentària del PSC és una de les interlocutores del Govern en les converses pels pressupostos, i també l'aborden diputats de la resta de grups -com ara Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, amb qui se cita breument de manera discreta just abans d'atendre NacióDigital aquest dijous als despatxos socialistes- per compartir detalls sobre els números que l'executiu els va presentant. Romero insisteix que no ha arrencat cap negociació i que continuen pendents de rebre la documentació concreta abans de procedir a posar propostes concretes damunt la taula.

La dirigent socialista, mà dreta de Salvador Illa al Parlament i protagonista de les negociacions de cada votació des que ERC governa en solitari i es troba dèbil a la cambra, també posa en dubte que l'objectiu de la reforma del codi penal sigui l'extradició de Carles Puigdemont, i sosté que cal anar "amb molt de compte" a l'hora de retocar el delicte de malversació, proper estadi de la taula de diàleg.



- Pedro Sánchez ja disposa de pressupostos. Els tindrà el president Pere Aragonès?


- Depèn d'ell. Qui té la responsabilitat de presentar els pressupostos és el president de la Generalitat i ERC. Sánchez portava moltes setmanes negociant per obtenir els acords. Tot dependrà de quina actitud tingui el president Aragonès en aquesta negociació, que encara no ha començat. Estem una mica decebuts, perquè després de tres reunions no veiem que s'avanci. Això ens fa pensar que no tenen clar si volen aprovar els pressupostos i si ho volen fer amb el PSC.

- I què demana el PSC per aprovar-los?


- Que hi hagi una negociació honesta. Demanem la informació: ara no tenim ni la previsió d'ingressos. Pel que fa a la despesa, no ens quadren els números, en referència al que ens deia l'exconseller Jaume Giró. No hi ha detall de partides. Sembla que a cada reunió ens enganyin. Ens han ensenyat diapositives sense detall. Aquesta desconfiança de no donar-nos la informació ni la documentació abans de la negociació... Si som aquí, no sé si hi ha voluntat del Govern per negociar. Tendim a pensar que encara estan valorant si és més alt el risc d'una pròrroga que el de pactar els pressupostos amb el PSC. Negociar i acordar és el que ens agrada, som un partit de govern, amb vocació d'actitud constructiva i útil. És millor que hi hagi pressupostos que no pas que no hi siguin. Després de la reunió de dimecres passat, no hi ha hagut cap missatge per tornar-nos a veure.

"Tendim a pensar que el Govern encara està valorant si és més alt el risc d'una pròrroga que el de pactar els pressupostos amb el PSC"

I l'altre element és que nosaltres els preguntem per la llei de mesures fiscals i financeres i ens diuen que estan tocant coses tècniques. Al cap de dos dies ens ho van enviar, divendres 18 a la nit, i ens assabentem que ja l'han enviat al CTESC i al Consell de Governs Locals. Només hi ha modificacions puntuals de lleis. Tens 33 diputats, potser que en parlem. La desconfiança creix, però la nostra voluntat continua existint. Caldria un canvi d'actitud del Govern.

- Les negociacions estan encallades perquè no hi ha acord sobre com negociar. El Govern diu que els ha enviat un document tècnic de 20 pàgines.

- (S'aixeca per anar a buscar el telèfon mòbil). No m'agrada que es diguin mentides. El secretari d'Economia, que és qui envia els documents, el primer que em tramet el 18 de novembre és un PowerPoint de quatre quadres. Aquí hi ha la construcció del pressupost, que s'ha fet amb la modificació de les àrees competencials del Govern. També hi surt la despesa dels capítols de l'1 al 8, que són 30.000 milions i no 33.000 com ens deia Giró en matèria de despesa no financera. No quadra, no es donen detalls.

L'altre document és un guió, que no és la llei de mesures, amb els punts que toquen. No hi ha el detall de l'articulat. El 17 de novembre, el dia abans, és quan envien la llei al CTESC. No els demanem 200 pàgines, sinó la previsió d'ingressos i de despesa. I, si tens un creixement inercial de 2.000 milions, que el detallin. El conseller Quim Nadal, per exemple, va entrar al detall en una compareixença al Parlament. Jo no ensenyaré la informació, però necessito que quadrin els números. A partir d'aquí, podem fer una proposta per obtenir més ingressos o fer una dècima més de dèficit. La sensació que ens dona és que tot això és una pantomima per entrar els pressupostos al Parlament sense acordar, dir que són els millors de la història i que els votem per responsabilitat. No podrà ser, ja ho saben.
 

La portaveu parlamentària del PSC, als passadissos de la cambra. Foto: Adrià Costa


- En cas d'entrar en una negociació efectiva, quines condicions són innegociables per al PSC?

- Ens cal documentació útil. Ara estem treballant propostes amb un grup tècnic amb diputats, Martí Carnicer i Francesc Trillas. Hem anat fent reunions en base al document d'orientació que va fer Giró. Tenim tres grans blocs: escut social -augmentar beques, menjador gratuït per famílies vulnerables-; mesures proactives, amb suport a les empreses per l'augment de costos i apostant per la FP, la indústria i el coneixement; i la pota més lligada a les infraestructures i el territori. Portem més de 160 reunions amb entitats per tot Catalunya. Som en aquest punt.

- Tenia més ganes Jaume Giró que la consellera Natàlia Mas d'aprovar els pressupostos amb el PSC?

- Vaig tenir dues reunions amb ell, i la seva actitud era molt positiva. Era conscient que volia aprovar els pressupostos. El 2022 ja ens va donar un exemple: els va aprovar en temps i forma. Sabia que era important, i tenia el PSC com a soci possible, com a soci factible. Tenia una actitud molt sincera, en aquest sentit. Sempre em va dir que en cas que passés no seria fàcil, perquè molta gent ho pensa, però era conscient que el PSC era un aliat, si més no pressupostari. Ell era bastant partidari de fer acords amplis: com més, millor. I això ho compartíem amb ell. Amb Natàlia Mas no m'hi he vist a soles per parlar de pressupostos. A les reunions hi havia la consellera Laura Vilagrà, que liderava.

"Jaume Giró era conscient que el PSC era un aliat, si més no pressupostari"

- Inclouran qüestions sobre fiscalitat en la negociació? Qüestions sobre IRPF a les rendes altes, successions, patrimoni.

- Aquest any seríem prudents des del punt de vista fiscal. Es requereix una reforma global: tocar impostos cada any no és bo. Tenim 15 impostos propis. Seríem més partidaris de fer algun ajust concret, com ara millorar la simplificació administrativa, o mesures per a empreses familiars en l'impost de successions. No abaixarem impostos, però hem de vigilar si carregar fiscalment més els ciutadans.

- El debat que té el Govern és entre pròrroga o pactar amb el PSC, deia vostè. Posaran alguna contrapartida més política sobre la taula per pactar els pressupostos?

- No. Farem una negociació clàssica, parlarem de números. No vindrem a demanar que se cessi el conseller Joan Ignasi Elena.

- I no demanaran un posicionament polític sobre el diàleg? O sobre l'ordenament jurídic, o els Mossos d'Esquadra?

- Ho deixarem fora perquè volem una negociació pressupostària clàssica. No volem que se'ns digui que no s'han acordat per mesures que no tenen res a veure amb els comptes. Creiem que és millor no barrejar carpetes, com sovint fa ERC. Per això dic que és fàcil arribar a un acord. Tots dos tenim 33 escons, ha de ser una negociació de tu a tu. No hi haurà contrarèpliques polítiques, ni de diàleg, o cessaments de consellers.
 

Romero, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Però, igualment, pactar amb vostès ja seria un missatge en si mateix.

- És una decisió que està en el camp d'ERC. Nosaltres creiem que el país necessita pressupostos. Són ells els qui han de decidir. Es podria fer la lectura que trenquem blocs i que hi ha una novetat, però ERC és sòcia del PSOE a Madrid i hi va pactar la investidura. Nosaltres vam guanyar les eleccions. Tot està canviant.

- Diu que no hi ha contrapartides polítiques, però ja s'ha reprovat el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Com s'explica que el PSC voti amb les tres dretes?

- Estem sent molt crítics amb Elena perquè creiem que hi ha una politització clara dels Mossos. Passen coses que no ens agraden. El conseller no està fent bé la seva feina, i comencen a passar coses als Bombers. Se l'ha de reprovar. Em sorprèn que la CUP vulgui canviar el model policial i no voti a favor de la seva reprovació. Haurien votat la de l'exconseller Miquel Buch?

- Probablement.

- En fi, la CUP també hauria d'explicar les seves votacions. Que m'ho expliquin. Com sempre, juguen les seves cartes. Sempre hem dit que la seguretat és una cosa d'esquerres, un dret. Aquest discurs també l'hem de fer les esquerres. No pot ser que li deixem a Vox, aquest discurs. Quan els partits d'esquerres no parlem, els deixem un camí ample per tocar una cosa de percepció i de sentiment. No hem de permetre que Vox sigui el defensor de la seguretat, no pot ser. El nostre paper és incòmode per al conseller, però quan fa política ha d'estar disposat a què se'l critiqui.

"Estem sent molt crítics amb Joan Ignasi Elena perquè creiem que hi ha una politització clara dels Mossos. Passen coses que no ens agraden"

- El conseller diu que li estan fent pagar el seu passat socialista.

- No li fem pagar res. Tenim afecte al Nàtius, hem estat molts anys al partit, vam ser diputats junts. S'equivoca barrejant això. Ell és conseller, està exposat i se li poden dir les coses que estan bé o que estan malament. No hi ha cap conxorxa contra ell, pensem que no ho està fent bé, encara que abans fos del PSC.

- S'estan coordinant amb els comuns en la negociació del comptes?

- Parlem, hi tenim bona relació. Des que el Govern està en minoria, s'han de conformar les majories. Ens intercanviem informació. Tenim una relació cordial i honesta.
 

La dirigent del PSC veu complicat que Junts faci costat als pressupostos. Foto: Adrià Costa


- ERC es podria acabar posant d'acord amb Junts i els comuns?

- Veig difícil que Junts aprovi els pressupostos, per l'actitud que tenen i la situació del trencament del Govern. Els comuns han dit que amb Junts no volen pactar. Sembla una equació complicada, però tot és possible, en aquest país.

- Tenen alguna data límit al cap per traslladar al president?

- Data límit cap, però sí que els demanem que accelerin. L'1 de gener hi haurà pròrroga. Si no entrem els pressupostos a principis de desembre al Parlament, ens n'anem al març. I és tard, són tres mesos amb dificultats per aprovar decrets. Tot es complica. Sense acord, els decrets pateixen. Com més tard, pitjor. Van lents.

- Sempre insisteixen que estan desvinculats els pressupostos catalans dels espanyols, però per calendari coincideixen.

- En tot cas, qui ho vincula és ERC. L'any passat també ens vam oferir: es van aprovar els pressupostos a Madrid, però els catalans es van fer amb els comuns. Però ens consideren un adversari, un competidor, i no els han volgut pactar mai. Ara, però, o ho aproven amb nosaltres o no poden. El ritme caribeny s'ha d'acabar.

"Ganes de tripartit? No. Volem governar sols i ser l'alternativa. Si aprovem els pressupostos, és per necessitat de país. Això els ho hem dit, i ho saben"

- Els comptes són la primera decisió rellevant camí d'un canvi de majories en forma de nou tripartit?

- No ho veig. Salvador Illa li va dir dimecres al president: tinc ganes d'aprovar els pressupostos, però ja està. Volem presidir la Generalitat i governar, si pot ser sols. Lluitem i tenim una alternativa a Aragonès. Ganes de tripartit? No. Volem governar sols i ser l'alternativa. Si aprovem els pressupostos, és per necessitat de país. Això els ho hem dit, i ho saben. A partir d'aquí, caldrà negociar la resta de lleis. Amb 33 escons et toca arromangar-se i negociar, i els està costant moltíssim. Em sorprèn bastant.

- Aquest dijous va arrencar la reforma del codi penal. Perquè quedi clar: la sedició es deroga?

- Si volem dir derogació... S'utilitzen diferents termes. Hem harmonitzat el delicte amb altres democràcies europees. Es dissenya el segle XIX, i l'adaptem amb la Unió Europea. Si li vols dir derogar, reformar o canviar, s'utilitza el llenguatge que vulguis. Això s'havia de fer. Ara comença el tràmit, que es pugui fer bé. No es fa per beneficiar uns o altres. Ens hem adonat, en tot aquest procés, que calia revisar-ho. I s'ha fet.
 

Romero posa de manifest els dubtes de juristes amb la reforma de la malversació. Foto: Adrià Costa


- La reforma s'ha fet, com va dir la vicepresidenta Nadia Calviño, per facilitar l'extradició de Carles Puigdemont?

- Dubto que aquest objectiu siguin un dels objectius d'aquesta reforma. Els legisladors, com passa al Parlament, han de pensar en l'interès general, no en col·lectius o persones concretes. Han de marcar una situació, beneficiar els ciutadans. La reforma està feta per harmonitzar la decisió sense pensar en una persona concreta.

- I la malversació? S'acabarà reformant? Quina seria la millor manera de fer-ho?

- L'acord que hi ha entre el PSOE i Podem és una modificació de la sedició. Veurem a quins acords s'arriba amb les esmenes. Estem convençuts de la sedició, la resta s'haurà de veure. Seríem prudents més enllà del que hem acordat.

- No estan convençuts de tocar la malversació, per tant?

- S'ha de ser prudent. El convenciment del govern espanyol és clar per la sedició, i amb l'altre ja veurem les esmenes, s'han d'estudiar. S'ha d'anar amb molt de compte. Molt juristes diuen, i hi estic d'acord, que ull a l'hora de tocar el codi penal sense posar-hi un context. Això, després, queda. Hem de ser clars quan toquem delictes. Amb la sedició estava molt clar, amb la resta s'ha d'anar amb compte.

- S'arribarà a temps d'estudiar això abans de la propera reunió de la taula de diàleg?

- Depèn de quan sigui.

- Hi ha alguna pista?

- No ho sé.

"Molt juristes diuen, i hi estic d'acord, que ull a l'hora de tocar el codi penal sense posar-hi un context"

- Hauria de ser abans que acabi l'any.

- Veurem. Seria bo que es reunís. Que es dialogui és positiu, tan de bo es pogués fer a Catalunya. Fa temps que li demanem al president que es reuneixi la taula de partits catalans, i no es convoca.
 

La dirigent socialista confia que trauran un bon resultat a les municipals. Foto: Adrià Costa


- No hi ha cap novetat al respecte?

- No, cap.

- Reformar la sedició o abordar la malversació tindrà un cost electoral per a Sánchez. Perceben que està disposar a assumir-lo?

- Totalment. Ja el va córrer amb els indults, ara amb la sedició. Sánchez és valent, ambiciós en el bon sentit de la paraula, per millorar la realitat. En el cas de Catalunya, vol marxar una situació millor de la que es va trobar després d'un govern que havia mirat cap a l'altra banda. Té una aproximació molt honesta sobre Catalunya. Sap que té un risc, però confia molt en la societat espanyola. La gent és més intel·ligent del que ens pensem. La gent és madura, i acaba entenent les coses. Ell fa bé de no deixar-se endur. Li valoro molt, no tots els polítics són així. És valent i pren decisions fins al final. I el temps li dona la raó.

- Queda poc per a les municipals. ERC ha posat Gabriel Rufián com a candidat a Santa Coloma com a emblema de cara a l'àrea metropolitana. Els temen més?

- Gens. Al 2019 no ens van anar bé, les eleccions. Aquest 2023 estem convençuts que ens aniran bé. A Núria Parlon [alcaldessa de Santa Coloma] no sé si Rufián li farà pessigolles, sincerament. Aquest tipus de focs artificials que fa ERC, portant algú que no viu a Santa Coloma, no ens sembla que la gent ho entengui. La gent vol una alcaldessa a peu de carrer, propera, i no a un senyor que mai s'ha preocupat per Santa Coloma. La gent no és tonta. És madura i té sentit comú. Crec que Parlon traurà millor resultat que el 2019. No crec que fem cap bé a la política amb aquest tipus d'accions. És un menyspreu als militants d'ERC de Santa Coloma, sembla que no siguin prou.

- A L'Hospitalet han triat Jaume Graells, emblema del cas Consell Esportiu contra Núria Marín.

- Tornem al mateix: els ciutadans són madurs, i coneixen perfectament Marín. La troben pel carrer, és propera. Aquests fitxatges per anar en contra d'algú i no a favor, no acaben sent positius. Ells sabran.

- A Barcelona hi falta un candidat, el de Junts, que tot apunta que serà Xavier Trias. El veuen com a possible soci de Jaume Collboni? ERC els situa com a rivals.

- Això vol dir que ens veuen amb possibilitats de guanyar. El nostre objectiu és guanyar i que Collboni sigui alcalde. Després, haurem de veure quines sumes tenim, i si Trias pot ser un bon soci o no. No ens agrada parlar abans, menys a mi, que no sóc de Barcelona. Però sí que volem que Collboni sigui alcalde. Veurem quines aliances es porten a terme. Crec que és una bona notícia que Trias sigui candidat, és conegut. Barcelona necessita figures importants, amb cert lideratge. Necessitem nivell i talent en els lideratges.

Sobre la candidatura de Gabriel Rufián: "La gent vol una alcaldessa a peu de carrer, propera, i no a un senyor que mai s'ha preocupat per Santa Coloma"

- Si depèn del PSC, el pacte a la Diputació de Barcelona amb Junts es reeditarà?

- Hem estat còmodes i ho estem. El balanç és positiu. Si hi ha voluntat per part dels dos, es podria repetir. No acordem abans de les eleccions, però. Hem tingut una entesa còmoda, hem anat gestionant quan han anat sortint coses. Tenim una cultura política similar, que prové de l'antiga CDC. Els acords amb Junts són positius, els valorem bé.
 

Romero elogia l'actitud de Junts en els pactes municipals i supramunicipals. Foto: Adrià Costa


- La sortida de Junts del Govern els fa replantejar aquestes aliances?

- Per nosaltres està sent un soci fiable allà on governem amb ells. Hem resolt els problemes des de la lleialtat. A la Diputació i als ajuntaments està sent un soci lleial. Això és l'important de la política. Junts té una cultura amb qui és fàcil entendre's, més enllà dels elements discrepants, que els pactem.

"Crec que és una bona notícia que Trias sigui candidat, és conegut. Barcelona necessita figures importants, amb cert lideratge. Necessitem nivell i talent en els lideratges"

- Per tant, poden ser un soci també a la Generalitat, per al PSC?

- Nosaltres parlem de guanyar amb comoditat per governar sols. Pactes, ja ho veuríem. Quan parlem de l'àmbit nacional, les posicions són diferenciades. Però tot canvia molt, el context és un i d'aquí a uns anys un altre. Mai hauríem pensat que el bloc independentista es trenqués. Però nosaltres estem treballant per guanyar, governar en solitari i anar buscant aliances.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació