24
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
16:11h
En una jornada carregada de tensió al Congrés -després dels insults masclistes de Vox a la ministra d'Igualtat, Irene Montero- Pedro Sánchez s'ha assegurat el trajecte fins al final de la legislatura. El govern espanyol del PSOE i Unides Podem ha aconseguit aprovar els tercers pressupostos generals de l'Estat. Ho ha fet amb una majoria àmplia, de 188 diputats, formada pels grups parlamentaris de les formacions que integren l'executiu i els socis de la investidura. Una majoria còmoda, integrada per PNB, Bildu, PDECat, Coalició Canària, Més País i Compromís, i completada per ERC, que fins a última hora no ha confirmat el seu "sí" als comptes.
Malgrat que el vistiplau del republicans es donava per fet després del pacte per reformar el codi penal -matèria que aquest dijous integrava l'agenda legislativa del Congrés-, la formació de Gabriel Rufián ha esperat als acords de darrera hora per certificar el seu vot favorable als pressupostos, que ara hauran de completar el tràmit al Senat.
Al marge de la transferència a la Generalitat de 900 milions d'euros per executar infraestructures pendents a Catalunya -anunciada en la jornada de dimarts-, ERC ha detallat que els últims serrells pactats inclouen la paralització de les tasques de la línia de molt alta tensió a Girona, 20 milions d'euros més per a la salut bucodental i la transferència de quatre casernes de la Guàrdia Civil, entre les que hi ha la de Sabadell.
El vot dels republicans contrasta amb el posicionament de Junts i CUP, que s'oposen als comptes del govern espanyol, de la mateixa manera que no validen l'acord d'ERC amb la Moncloa per modificar el codi penal. El bloc del "no" als pressupostos ha sumat 160 diputats. Al marge de Junts i la CUP, han evitat donar suport als comptes el PP, Vox, Ciutadans, els exdiputats de Navarra Suma, Foro Asturias, l'exdiputat taronja Pablo Cambronero i Terol Existeix. El BNG ha optat per l'abstenció.
ERC havia aplanat el terreny per justificar el seu vot als pressupostos amb la negociació d'esmenes amb el PSOE i Unides Podem, que tenen com a eix central la creació d'un mecanisme que ha de garantir que s'executen les inversions de l'Estat a Catalunya, vinculat a la transferència dels 900 milions en projectes pendents en l'àmbit ferroviari i de carreteres. Entre els convenis signats hi figuren l'execució d'obres al Maresme derivades de la cessió de la N-II, amb una aportació plurianual de l'Estat de 384 milions d'euros. També un conveni per actuacions de millora de la connectivitat de l'AP-2 i l'AP-7, amb una aportació plurianual que arriba fins als 250 milions d'euros. Segons ERC, es farà efectiu un conveni per a l'execució de l'Eix Pirinenc amb una partida plurianual de 260 milions d'euros. Finalment, s'ha signat també un acord per a l'execució d'intercanviadors entre la xarxa ferroviària de titularitat estatal i la de la Generalitat.
ERC també ha acordat amb el govern espanyol altres partides, com l'aportació estatal de 40 milions d'euros a l'Autoritat de Transport Metropolità (ATM) per finançar el transport de viatgers, 60 milions d'euros per al Catalunya Media City, 7 milions per a la investigació científica, o 43 milions per actuacions de transició energètica en edificis dels Mossos d'Esquadra i la renovació de la flota de vehicles. A més l'Estat transferirà a la Generalitat el deute de 273.000 euros pel suplement català del BOE, i s'ha tancat un acord polític per al traspàs de la gestió del Delta de l'Ebre, on s'impulsarà una comissió bipartida i una taula de treball per a l'estudi de les inversions necessàries per a la conservació del Delta.
L'altra formació catalana que ha validat els pressupostos és el PDECat, que va confirmar el seu "sí" després de pactar la gratuïtat dels trajectes en autobús de titularitat estatal durant tot l'any que ve al conjunt de l'Estat. La mesura beneficiarà els passatgers que tinguin abonaments de llarg recorregut -no els bitllets senzills- i s'inclourà en el decret per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna, amb un despesa per a les arques públiques de 30 milions d'euros.
Bildu també va anunciar el seu suport els comptes estatals canvi d'un acord de deu punts en el qual, entre d'altres mesures, el govern espanyol es compromet a prorrogar el topall del 2% d'increment del lloguer més enllà del 31 de desembre i durant el pròxim any. A més a més, l'executiu central cedirà al govern basc i el navarrès la gestió completa dels nous impostos a la banca i les elèctriques, i transferirà la competència de Trànsit al govern de Navarra.
Malgrat que el vistiplau del republicans es donava per fet després del pacte per reformar el codi penal -matèria que aquest dijous integrava l'agenda legislativa del Congrés-, la formació de Gabriel Rufián ha esperat als acords de darrera hora per certificar el seu vot favorable als pressupostos, que ara hauran de completar el tràmit al Senat.
Al marge de la transferència a la Generalitat de 900 milions d'euros per executar infraestructures pendents a Catalunya -anunciada en la jornada de dimarts-, ERC ha detallat que els últims serrells pactats inclouen la paralització de les tasques de la línia de molt alta tensió a Girona, 20 milions d'euros més per a la salut bucodental i la transferència de quatre casernes de la Guàrdia Civil, entre les que hi ha la de Sabadell.
El vot dels republicans contrasta amb el posicionament de Junts i CUP, que s'oposen als comptes del govern espanyol, de la mateixa manera que no validen l'acord d'ERC amb la Moncloa per modificar el codi penal. El bloc del "no" als pressupostos ha sumat 160 diputats. Al marge de Junts i la CUP, han evitat donar suport als comptes el PP, Vox, Ciutadans, els exdiputats de Navarra Suma, Foro Asturias, l'exdiputat taronja Pablo Cambronero i Terol Existeix. El BNG ha optat per l'abstenció.
ERC havia aplanat el terreny per justificar el seu vot als pressupostos amb la negociació d'esmenes amb el PSOE i Unides Podem, que tenen com a eix central la creació d'un mecanisme que ha de garantir que s'executen les inversions de l'Estat a Catalunya, vinculat a la transferència dels 900 milions en projectes pendents en l'àmbit ferroviari i de carreteres. Entre els convenis signats hi figuren l'execució d'obres al Maresme derivades de la cessió de la N-II, amb una aportació plurianual de l'Estat de 384 milions d'euros. També un conveni per actuacions de millora de la connectivitat de l'AP-2 i l'AP-7, amb una aportació plurianual que arriba fins als 250 milions d'euros. Segons ERC, es farà efectiu un conveni per a l'execució de l'Eix Pirinenc amb una partida plurianual de 260 milions d'euros. Finalment, s'ha signat també un acord per a l'execució d'intercanviadors entre la xarxa ferroviària de titularitat estatal i la de la Generalitat.
ERC també ha acordat amb el govern espanyol altres partides, com l'aportació estatal de 40 milions d'euros a l'Autoritat de Transport Metropolità (ATM) per finançar el transport de viatgers, 60 milions d'euros per al Catalunya Media City, 7 milions per a la investigació científica, o 43 milions per actuacions de transició energètica en edificis dels Mossos d'Esquadra i la renovació de la flota de vehicles. A més l'Estat transferirà a la Generalitat el deute de 273.000 euros pel suplement català del BOE, i s'ha tancat un acord polític per al traspàs de la gestió del Delta de l'Ebre, on s'impulsarà una comissió bipartida i una taula de treball per a l'estudi de les inversions necessàries per a la conservació del Delta.
Pròrroga de la limitació del lloguer
L'altra formació catalana que ha validat els pressupostos és el PDECat, que va confirmar el seu "sí" després de pactar la gratuïtat dels trajectes en autobús de titularitat estatal durant tot l'any que ve al conjunt de l'Estat. La mesura beneficiarà els passatgers que tinguin abonaments de llarg recorregut -no els bitllets senzills- i s'inclourà en el decret per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna, amb un despesa per a les arques públiques de 30 milions d'euros.
Bildu també va anunciar el seu suport els comptes estatals canvi d'un acord de deu punts en el qual, entre d'altres mesures, el govern espanyol es compromet a prorrogar el topall del 2% d'increment del lloguer més enllà del 31 de desembre i durant el pròxim any. A més a més, l'executiu central cedirà al govern basc i el navarrès la gestió completa dels nous impostos a la banca i les elèctriques, i transferirà la competència de Trànsit al govern de Navarra.