24
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
25
de novembre
a les
12:44h
El dia que Pamela Palenciano es va veure preparada per denunciar la seva parella de l'adolescència per danys psicològics, per haver-la violat en el moment de tenir sexe per primera vegada, des del centre d'assistència a la dona que l'acompanyava li van dir: "Però no podem anar amb aquesta roba a denunciar". En aquella època, vestia amb rastes i piercings. Ella ho va tenir clar. "Si la cosa va de que jo deixi de ser jo perquè un jutge determini si el que he viscut és veritat o no, això ja ho vaig fer amb el meu maltractador: canviar qui soc per ser qui ell volia que fos", va resoldre. A partir de llavors, es va decidir a actuar. "La meva denúncia seria el monòleg i la reparació em vindria per una altra banda".
I la determinació es va concretar en la decisió d'apropar a teatres de tot l'Estat, i més enllà, un retrat estremidorament acurat i universal de la violència masclista. Amb humor. La història de la seva primera parella. Un relat que ja fa 19 anys que fa evolucionar. I, ara, amb una extrema dreta a l'alça i una part de la lluita feminista fragmentada davant el debat de lleis com la del "només sí és sí", Palenciano crida a l'alerta que la violència contra les dones torna a justificar-se d'una manera cada vegada més desacomplexada.
La nova norma, precisament, la remou. No pels debats encesos sobre la revisió de les penes, sinó per l'acotació de conceptes inexistents que posen paraules a les violències sexuals. O per la millora promesa en l'abordatge del masclisme. Perquè ningú se senti incomprès davant la percepció d'haver patit una agressió o un abús, o hagi de deixar de banda una denúncia pel simple fet de portar arracades o rastes.
"No estan sortint a la llum molts aspectes clau, com l'atenció integral a les víctimes que abans no existia, perquè tothom s'ha centrat en el marc punitivista", lamenta Pamela Palenciano, en una línia similar al que altres expertes detallen aNacióDigital. "Al marge de les penes, posar nom a la violència sexual que has viscut és vital. Que a mi em va violar el meu nòvio, ostres, que no va ser un tio del carrer. Que jo no ho sabia llavors", amplia.
Amb tot, ella ha escollit fer servir l'espectacle No solo duelen los golpes per apropar als adolescents, el seu públic més habitual, una caricatura a mode d'advertència de la normalització de la violència masclista. L'efecte, en alguns casos, és demolidor. Com el dia que va actuar en una presó i un home llatí se li va apropar, plorant. Ella pensava que estaria emocionat per la menció final del monòleg a la responsabilitat espanyola sobre la colonització. Però no. "Ja sé perquè la vaig matar. No perquè anés borratxo, sinó perquè soc un masclista de merda", va deixar anar. Allò va impactar l'activista. "Em va reconfirmar que la prevenció és fonamental. I que això que faig jo podia haver estat un avís a temps, si m'hagués vist deu anys abans", reflexiona ara Pamela Palenciano.
Amb la canalla passa d'una manera molt similar. De fet, l'Instagram de l'activista i artista sovint es converteix en un formiguer de missatges de joves, que contacten amb ella directament. El preu de "baixar al fang" dels adolescents i parlar el seu idioma porta lligada la rara capacitat d'una persona de 40 anys: captar-los i fer que, de vegades, alguna cosa canviï. Aquesta setmana ha passat a Solsona. Del xou en van derivar missatges de suport i reconeixement a la seva feina, a les xarxes i fora. "La meva neboda em diu que ha hagut de marxar a l'escola, però que et digui que és una sort que al seu país hi hagi dones fent la feina que fas", li comentava una dona a Palenciano al carrer, moments abans que s'entrevistés amb aquest diari.
I, de l'experiència, les percepcions. Malgrat el pas del temps, encara creu que la majoria de noies tindrien problemes per denunciar una agressió sexual com la que va viure ella. "Ho sento molt, però no. Encara ens està costant molt anomenar les violacions en parella. Com l'abús intrafamiliar. Avui , una noia m'ha parlat d'un abús sexual a casa seva", explica la dona. El seu avís lliga amb les dades que exposen associacions com In Via o Vicki Bernadet, que aquests dies recorden que es calcula que un de cada cinc infants patirà alguna mena d'abús sexual abans de ser major d'edat.
La feina de Pamela Palenciano és esgotadora. Com l'aclamat xou Nanette, de Hannah Gadsby, beu del trauma de l'experiència vinculada a la sexualitat i al fet social per fer denúncia. I això és una motxilla. "El meu psicòleg m'ho diu. No pots estar connectant amb el teu jo adolescent sempre, o petaràs". A partir d'això, la tècnica de l'artista andalusa passa per "connectar" amb altres referències adolescents travessades pel patriarcat, com la nena que plora a la tercera filera o la por a que un dia la seva filla passi per una experiència de violència sexual com la seva.
Preocupa la deriva que floreix a les escoles. "M'agradaria que des del 2003 m'hagués acompanyat un sociòleg", comenta. Ho divideix amb tres parts. Dels inicis fins al 2010. "Es començava a prendre consciència de detalls petits i havia xavals que es deien "hosti, potser soc un maltractador". Sense complexos". Després, del 2010 al 2017. "Allò va ser un avenç històric. Boom d'assemblees no mixtes, nois fent treball profund. Era una corrent encisadora". I, finalment, els últims cinc anys. "Retrocés brutal. Dels 350 adolescents que hi ha al teatre abans potser hi havia tres nois que seien al darrere i em deien "feminazi". Ara potser en són 100".
Aquesta marxa enrere de la legitimitat del feminisme a les aules que apunta Palenciano l'atribueix a com l'extrema dreta s'ha colat en els continguts que consumeixen els adolescents a les xarxes. "Els venen a dir que hi ha homes porcs, però que el masclisme no existeix. I hi ha vídeos virals a TikTok en què xavals van a discoteques amb un contracte per dir que ara hauran de follar així, amb la nova llei. Això és demencial", exposa la mateixa dona que s'ha acostumat a veure com Vox intenta boicotejar els seus espectacles. "He hagut d'actuar amb policia local i Policia Nacional al a porta del teatre. Tu creus que és normal? Per explicar el patriarcat", comenta Palenciano.
També lamenta que, a les portes del 25-N, el dia internacional contra la violència contra la dona, es posin de manifest de nou les esquerdes de les diverses corrents feminismes. "Em dol i és un error", remata. Mentrestant, i per la seva part, lamenta que a vegades els grans discursos teòrics del moviment hagin menystingut feines com la seva. "Hem de confluir les acadèmiques amb les artistes. Ves a parlar tu, amb el teu discurs, a un adolescent. A veure com et va. Per això m'agradaria que algunes d'elles baixessin al fang amb mi. Però no passa", remata.
I la determinació es va concretar en la decisió d'apropar a teatres de tot l'Estat, i més enllà, un retrat estremidorament acurat i universal de la violència masclista. Amb humor. La història de la seva primera parella. Un relat que ja fa 19 anys que fa evolucionar. I, ara, amb una extrema dreta a l'alça i una part de la lluita feminista fragmentada davant el debat de lleis com la del "només sí és sí", Palenciano crida a l'alerta que la violència contra les dones torna a justificar-se d'una manera cada vegada més desacomplexada.
La nova norma, precisament, la remou. No pels debats encesos sobre la revisió de les penes, sinó per l'acotació de conceptes inexistents que posen paraules a les violències sexuals. O per la millora promesa en l'abordatge del masclisme. Perquè ningú se senti incomprès davant la percepció d'haver patit una agressió o un abús, o hagi de deixar de banda una denúncia pel simple fet de portar arracades o rastes.
"No estan sortint a la llum molts aspectes clau, com l'atenció integral a les víctimes que abans no existia, perquè tothom s'ha centrat en el marc punitivista", lamenta Pamela Palenciano, en una línia similar al que altres expertes detallen aNacióDigital. "Al marge de les penes, posar nom a la violència sexual que has viscut és vital. Que a mi em va violar el meu nòvio, ostres, que no va ser un tio del carrer. Que jo no ho sabia llavors", amplia.
"Un avís a temps"
Amb tot, ella ha escollit fer servir l'espectacle No solo duelen los golpes per apropar als adolescents, el seu públic més habitual, una caricatura a mode d'advertència de la normalització de la violència masclista. L'efecte, en alguns casos, és demolidor. Com el dia que va actuar en una presó i un home llatí se li va apropar, plorant. Ella pensava que estaria emocionat per la menció final del monòleg a la responsabilitat espanyola sobre la colonització. Però no. "Ja sé perquè la vaig matar. No perquè anés borratxo, sinó perquè soc un masclista de merda", va deixar anar. Allò va impactar l'activista. "Em va reconfirmar que la prevenció és fonamental. I que això que faig jo podia haver estat un avís a temps, si m'hagués vist deu anys abans", reflexiona ara Pamela Palenciano.
Amb la canalla passa d'una manera molt similar. De fet, l'Instagram de l'activista i artista sovint es converteix en un formiguer de missatges de joves, que contacten amb ella directament. El preu de "baixar al fang" dels adolescents i parlar el seu idioma porta lligada la rara capacitat d'una persona de 40 anys: captar-los i fer que, de vegades, alguna cosa canviï. Aquesta setmana ha passat a Solsona. Del xou en van derivar missatges de suport i reconeixement a la seva feina, a les xarxes i fora. "La meva neboda em diu que ha hagut de marxar a l'escola, però que et digui que és una sort que al seu país hi hagi dones fent la feina que fas", li comentava una dona a Palenciano al carrer, moments abans que s'entrevistés amb aquest diari.
La monologuista, Pamela Palenciano fotografiada després d'una actuació al Teatre de Solsona. Foto: Adrià Costa
I, de l'experiència, les percepcions. Malgrat el pas del temps, encara creu que la majoria de noies tindrien problemes per denunciar una agressió sexual com la que va viure ella. "Ho sento molt, però no. Encara ens està costant molt anomenar les violacions en parella. Com l'abús intrafamiliar. Avui , una noia m'ha parlat d'un abús sexual a casa seva", explica la dona. El seu avís lliga amb les dades que exposen associacions com In Via o Vicki Bernadet, que aquests dies recorden que es calcula que un de cada cinc infants patirà alguna mena d'abús sexual abans de ser major d'edat.
Temps tèrbols
La feina de Pamela Palenciano és esgotadora. Com l'aclamat xou Nanette, de Hannah Gadsby, beu del trauma de l'experiència vinculada a la sexualitat i al fet social per fer denúncia. I això és una motxilla. "El meu psicòleg m'ho diu. No pots estar connectant amb el teu jo adolescent sempre, o petaràs". A partir d'això, la tècnica de l'artista andalusa passa per "connectar" amb altres referències adolescents travessades pel patriarcat, com la nena que plora a la tercera filera o la por a que un dia la seva filla passi per una experiència de violència sexual com la seva.
Preocupa la deriva que floreix a les escoles. "M'agradaria que des del 2003 m'hagués acompanyat un sociòleg", comenta. Ho divideix amb tres parts. Dels inicis fins al 2010. "Es començava a prendre consciència de detalls petits i havia xavals que es deien "hosti, potser soc un maltractador". Sense complexos". Després, del 2010 al 2017. "Allò va ser un avenç històric. Boom d'assemblees no mixtes, nois fent treball profund. Era una corrent encisadora". I, finalment, els últims cinc anys. "Retrocés brutal. Dels 350 adolescents que hi ha al teatre abans potser hi havia tres nois que seien al darrere i em deien "feminazi". Ara potser en són 100".
Aquesta marxa enrere de la legitimitat del feminisme a les aules que apunta Palenciano l'atribueix a com l'extrema dreta s'ha colat en els continguts que consumeixen els adolescents a les xarxes. "Els venen a dir que hi ha homes porcs, però que el masclisme no existeix. I hi ha vídeos virals a TikTok en què xavals van a discoteques amb un contracte per dir que ara hauran de follar així, amb la nova llei. Això és demencial", exposa la mateixa dona que s'ha acostumat a veure com Vox intenta boicotejar els seus espectacles. "He hagut d'actuar amb policia local i Policia Nacional al a porta del teatre. Tu creus que és normal? Per explicar el patriarcat", comenta Palenciano.
També lamenta que, a les portes del 25-N, el dia internacional contra la violència contra la dona, es posin de manifest de nou les esquerdes de les diverses corrents feminismes. "Em dol i és un error", remata. Mentrestant, i per la seva part, lamenta que a vegades els grans discursos teòrics del moviment hagin menystingut feines com la seva. "Hem de confluir les acadèmiques amb les artistes. Ves a parlar tu, amb el teu discurs, a un adolescent. A veure com et va. Per això m'agradaria que algunes d'elles baixessin al fang amb mi. Però no passa", remata.