1 de 10
El despertador: 24 de novembre

Amb vots i sense pau

Sánchez té el pressupost que volia per acabar legislatura, però no la placidesa buscada perquè del Feijóo moderat no en queda ni rastre. Avui també són notícia la ressaca d'Escòcia, el nou negociador dels bisbes, Freddie Mercury i Josep Maria Huertas Claveria

per Ferran Casas i Manresa, 24 de novembre de 2022 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Congrés dels Diputats aprovarà avui els pressupostos generals de l'Estat. Després es revisaran al Senat i, si s'esmenen, tornaran a la cambra baixa per ser definitivament ratificats. El govern del PSOE i de Podem s'ha garantit, gràcies a la derogació del delicte de sedició al codi penal i a diferents cessions pressupostàries, els vots d'ERC i també els del PDECat, Bildu o el PNB i aquests entraran en vigor l'1 de gener.

Pedro Sánchez tindrà els pressupostos que buscava per afrontar la presidència espanyola de la UE al segon semestre de 2023 i el final de la seva segona legislatura, però no la placidesa que també pretenia. La dreta el vol desgastar amb les estretors econòmiques o els problemes amb la llei del sí i és sí (ahir la ministra Irene Montero va rebre uns lamentables insults de l'extrema dreta al ple) i està en flames amb les suposades concessions als independentistes catalans, que ha arribat a qualificar de traïció. De l'Alberto Nuñez Feijóo que prometia moderació ja no en queda ni rastre.

I és que avui també es posa en marxa la tramitació de la derogació de la sedició. D'això no en queda cap dubte. Una altra cosa és si en la reforma del delicte de desordres es poden introduir esmenes per suavitzar-lo una mica més i esvair alguns temors i quan i com s'obre el meló de la reforma de la malversació, que va quedar pendent a l'acord de fa uns dies. Fer-ho no és senzill perquè aquest darrer pot afavorir també a condemnats per corrupció més enllà d'evitar maldecaps als processats per l'1-O i als exiliats.

En el cas de la malversació, a més, el PP va fer el 2015 una reforma pràcticament ad hoc per donar resposta al procés català, fet que justifica ara la pressió per reformar-lo. Sánchez no hi té un excessiu interès, però si necessita els vots catalans per rectificar alguns aspectes de la llei del sí és sí és possible que hagi de canviar cromos. Els republicans han acceptat que l'assumpte es debati al proper període de sessions. En els pròxims dies s'hauria de tornar a reunir la taula de diàleg en un clima de menys tensions que l'anterior (i veurem també si amb novetats a la delegació catalana) i l'assumpte hauria de ser objecte de debat mentre ERC rumia com força que també es pugui plantejar l'autodeterminació

Una altra cosa és la carpeta pressupostària. En aquest capítol hi ha una novetat i un dubte. La novetat és que, a banda de les clàssiques esmenes de traspassos d'edificis o de compromisos inversors, ERC s'ha assegurat la transferència de 900 milions perquè sigui la Generalitat la que executi algunes infraestructures que eren cosa de l'Estat i que estan encallades com la millora de la connectivitat a l'AP7 i a l'AP2, els intercanviadors de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Cugat, l'Eix Pirinenc o els accessos a la C-32 i la pacificació de l'N-II. 900 milions és, però, una petita part del dèficit acumulat en aquest àmbit, on els incompliments de l'Estat són norma.

Jaume Giró, exconseller d'Economia de Junts, recordava ahir amb raó des dels micròfons de Catalunya Ràdio que els dèficits acumulats amb Catalunya el 2021 i en el que portem fins a mitjan 2022 són de 3.200 milions. Tan cert com que ben poc hi pot fer el seu partit per posar-hi remei des de fora del Govern -molt a pesar de l'exconseller- i evitant implicar-se en qualsevol negociació amb l'executiu de Sánchez per reforçar la posició catalana. Si aquest cau, cal preveure que l'escenari no serà pas millor per aconseguir les "bones collites" que reclamava Giró.

L'acord pressupostari d'ERC incorpora doncs un nou mecanisme que es pot convertir en un precedent interessant per anar revertint un greuge històric i que ja ha funcionat al País Basc en la construcció de les estacions de l'alta velocitat, per exemple. Però situa la Generalitat i el seu departament de Territori davant la responsabilitat de no decebre i ser capaç de tirar endavant els projectes i les execucions. L'aposta per la gestió de Pere Aragonès hauria de donar, en aquest aspecte, fruits i demostrar capacitat.

» Avui també estarem pendents de la negociació de pressupostos que avança a pas de puça a Catalunya, de les conseqüències de l'absolució de la mesa del Parlament que va ser jutjada per haver permès debats (!), i de la decisió de la justícia del Regne Unit de no autoritzat un nou referèndum a Escòcia. La líder de l'SNP ja va dir que ho acatava i que ara vol convertir en plebiscitàries les pròximes eleccions. Una música que ens és familiar.   
 

Avui no et perdis

» Les negociacions pels pressupostos entre el Govern i el PSC, encallades per la falta de concrecions; per Carme Rocamora.

» Per què el TSJC ha absolt Roger Torrent i els independentistes de la mesa del Parlament?; per Bernat Surroca.

» Entrevista a Daniel Cetrà: «Escòcia ha après lliçons del cas català i no farà un 1‑O»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Quan perdem el tremp, deixem de convèncer»; per Arnau Comas, del secretariat de Poble Lliure.

» De fundadors a rebutjats: la tragèdia dels «catalans» a la CEOE; per Pep Martí.

»
 Opinió: «Violència obstètrica»; per Alba Carreres.

» Ciència en societat: La COP27, got mig ple o mig buit?; per Cristina Junyent.

» Opinió: «Del banyador a l’abric»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» La nova estació de Sants, una finestra «amable» als veïns que vol fugir del ciment; per Irene Montagut.

» Opinió: «La mort del futbol romàntic»; per Marina Fernàndez.
 

 El passadís

La Conferència Episcopal Espanyola ha elegit un nou secretari general, que és l'home fort de la maquinària burocràtica dels bisbes. Es tracta de César García Magán, bisbe auxiliar de Toledo. Va superar ahir en primera votació dos candidats més, de perfil conservador, com el seu. La seva elecció, segons fonts eclesiàstiques, tindria un sentit molt clar: García Magán és un bisbe doctrinalment conservador, que va ser ordenat sacerdot pel cardenal Marcelo González, exponent de l'Església més tradicional. Va treballar a Roma sota els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI. Però per damunt de tot és un diplomàtic. Va estar destinat a la secretaria d'Estat vaticana i va estar també en destinacions complexes, de Sèrbia a Nicaragua i Colòmbia. 

És un home dúctil i de tracte fàcil, diuen, i pot haver estat vist com la persona ideal pel cardenal Omella, cap dels bisbes espanyols. Perquè s'acosten unes negociacions delicades per renovar els Acords Església-Estat, que pel govern espanyol pilotarà el ministre Félix Bolaños i que inclourà replantejar l'estatut de fiscalitat l'IBI per a congregacions i diòcesis. Ningú millor que un diplomàtic que es prepara ja per tractar amb la Moncloa. Ahir ja va dir que ni el partit més d'esquerres supera la doctrina social de l'Església.

Vist i llegit

I tu quina mena de cap ets? O quina mena de caps has tingut a l'oficina? La feina de cap intermedi, entre la propietat de l'empresa i els treballadors no és fàcil i, sovint, és poc agraïda. Sobre això, i el content que va estar de perdre'ls de vista, va fer ahir la seva secció al Matina Codina de Rac105 el guionista i monologuista Marc Sarrats. Entre el mariner, el pare dels 90... El podeu veure aquí i passar una estona divertida.   

 L'efemèride

Tal dia com avui fa 31 anys que a Londres va morir de sida el cantant i líder del grup de rock Queen Freddie Mercury, que havia nascut el 1946 a Zanzíbar. La seva figura va ser clau en el rock britànic dels 80. Aquí podeu recuperar alguns dels seus temes. Cançons com We are the championsI Want To Break Free o el Don't stop me now (que tant agrada a Miquel Iceta) són inoblidables. Als catalans ens quedarà gravada també Barcelona, interpretada amb Montserrat Caballé al festival La Nit, de l'Olimpíada Cultural de 1988, malgrat que al concert a Montjuïc hi va assistir menys gent de l'esperada.

 L'aniversari

El 24 de novembre de l'any 1939 naixia a Barcelona el periodista Josep Maria Huertas Claveria. Va morir a la mateixa ciutat l'any 2007. Mestre de periodistes i referent de la crònica ciutadana, al final de la seva carrera va ser també degà del Col·legi de Periodistes. D'idees progressistes, va fer aflorar la realitat de molts barris maltractats pel franquisme. A les acaballes del règim va publicar un reportatge sobre la vida eròtica a Barcelona on constatava que molts moblés (cases de cites) estaven regentats per vídues de militars. Li va costar un consell de guerra i la presó. En protesta es va fer la primera vaga de la premsa. A Barcelona només van sortir al carrer La Vanguardia i els dos diaris del règim. Huertas, de qui molts periodistes es reivindiquen hereus (els huertamaros), va treballar a Tele/eXpresEl Correo CatalánEl Periódico La Vanguardia. Les seves memòries, Cada taula un Vietnam, encomanen dignitat i amor a la professió. Un petit audiovisual del Palau Robert en repassava la trajectòria.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació