1 de 10
judici a la mesa

Per què el TSJC ha absolt Roger Torrent i els independentistes de la mesa del Parlament?

La sala critica la poca claredat de les ordres del TC i considera que no hi ha desobediència perquè, a diferència de la mesa de l'1-O, no hi havia intenció de "materialitzar" l'autodeterminació

Roger Torrent, aplaudit al ple del Parlament després de rebre l'absolució | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 23 de novembre de 2022 a les 19:10 |
L'absolució de l'expresident del Parlament Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado contrasta amb la sentència que el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar l'any 2020 contra a la mesa que presidia Carme Forcadell durant la legislatura del referèndum de l'1-O. Aquella resolució, que inhabilitava Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet ha estat recentment anul·lada per manca d'imparcialitat de dos dels membres del tribunal, i el judici s'haurà de repetir amb nous magistrats.

"Difícilment en dret penal, i en els tribunals de justícia, es donen dos casos iguals, cadascun té les seves peculiaritats", diu la sentència. Què explica aquest canvi de criteri respecte a la mesa de l'1-O? Com argumenten l'absolució els dos magistrats que subscriuen la sentència? Ho repassem en aquesta peça de claus sobre la resolució judicial coneguda aquest dimecres.

 

1. El procés s'ha acabat


El TSJC no utilitza aquests termes, però de la sentència se'n desprèn aquesta idea. El tribunal considera que les resolucions adoptades pel Parlament que la mesa va permetre tramitar no suposen, a la pràctica, continuar el procés d'autodeterminació iniciat el 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament. Aquella resolució suposava el tret de sortida del procés polític de Catalunya derivat de les eleccions del 27 de setembre de 2015, i va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC) en la sentència 259/2015, que instava la mesa a frenar qualsevol iniciativa d'impuls al procés d'independència.


La sala considera que la legislatura passada, la XII, que neix de les eleccions convocades a través de l'article 155, no és una continuació de la legislatura que culmina amb la DUI. "Estem davant d'una nova legislatura després d'unes noves eleccions i l'actitud dels acusats en prendre els acords que es jutgen era molt diferent de la de l'anterior mesa", diuen els jutges. La diferència "essencial", continua la sentència, rau en "la manca de continuïtat en el procés unilateral de desvinculació de la Constitució i de les resolucions del TC que va dur a terme l'anterior mesa del Parlament, tot i que no ho va aconseguir". 


 

2. No es volia "materialitzar" l'autodeterminació


Una cosa és defensar el dret d'autodeterminació en abstracte -com el TSJC conclou que es va fer la legislatura passada- i una altra de diferent és treballar des del Parlament per exercir aquest dret -com es va intentar fer la legislatura de l'1-O. La sentència justifica l'absolució precisament pel fet que ni la mesa ni el Parlament, amb les resolucions impugnades, pretenien "materialitzar" el dret a l'autodeterminació. Una defensa genèrica de l'autodeterminació no és el mateix que impulsar, com es va fer el 2015, un procés de desconnexió amb l'Estat en la línia de constituir un estat independent.


En el cas de la monarquia, de nou, el TSJC interpreta que es va fer una reprovació genèrica de la institució monàrquica, no pas una reprovació concreta de la figura de Felip VI, tal com prohibeix fer el TC arran de la resolució 98/XII del Parlament. Aquella resolució va ser anul·lada pel TC en la sentència 98/2019, del mes de juliol d'aquell any, perquè entre d'altres carregava directament contra el rei pel seu paper en el procés i concretament en el discurs del 3 d'octubre de 2017. Parlar, debatre o criticar, conclou el TSJC, no va en contra de les resolucions del TC.
 

3. Poca claredat en les ordres del TC


La sentència també veu poca claredat en les ordres del TC, que permeten diverses interpretacions. "Falta en les provisions del TC un clar i específic mandat, essent possible més d'una interpretació derivada de les mateixes sentències del tribunal", diu la sala. Els membres de la mesa es van agafar a una interpretació dels serveis jurídics de la cambra que era diferent -tot i que també vàlida- de la que podien fer altres grups parlamentaris. La mesa va seguir les recomanacions del secretari general i el lletrat major que, precisa el TSJC, "són funcionaris objectius i imparcials".

Sense un mandat clar per desobeir, els jutges apunten també que els membres de la mesa no tenien voluntat de no fer cas de les ordres judicials. No es van negar obertament a actuar al marge de les resolucions del TC, a diferència del que va passar durant la legislatura de l'1-O, i un delicte de desobediència, diu el TSJC, no es pot cometre "per imprudència". La sala conclou que el TC no prohibeix debatre o parlar d'autodeterminació, ni tampoc impedeix la crítica a la monarquia, i que aquesta interpretació de la sentència lliga amb la jurisprudència europea, que és, de fet, la que van seguir també els membres de la mesa absolts.
 

4. La composició del tribunal


La composició del tribunal -format per Carlos Mir, Francisco Segura i Marta Pequeira- també és clau per entendre l'absolució, i més tenint en compte que la sentència s'ha adoptat per majoria, amb un vot particular favorable a la condemna subscrit per Pesqueira. Precisament perquè la qüestió, com diu la sentència, admet interpretacions diverses, un tribunal amb un altre punt de vista hauria pogut decantar-se per les tesis del vot particular. La composició del tribunal va ser posada en dubte fins a l'últim dia i no va ser fins celebrat el judici que el TSJC en va avalar els noms. 

En un principi, n'havien de prendre part Jesús María Barrientos i Carlos Ramos, dos magistrats que ja han signat sentències contràries a l'independentisme, com ara la que va condemnar la mesa de Forcadell. Aquella sentència ha estat anul·lada per part del Suprem, que ha reconegut manca d'imparcialitat en aquests dos jutges. La Fiscalia va intentar a última hora tombar la designació de Francisco Segura i situar-hi, de nou, Carlos Ramos, un magistrat que hauria pogut fer decantar la balança cap a les tesis de Pesqueira, més que no pas cap a les del president del tribunal, Carlos Mir.

5. Implicacions per a futures meses


L'independentisme ha celebrat la sentència del TSJC i Roger Torrent ha dit que tindrà implicacions per a futures meses que es trobin en aquesta situació. Ara com ara, la mesa del Parlament que fins a l'estiu presidia Laura Borràs -també l'actual, presidida per Alba Vergés- no té cap causa oberta per desobediència, tot i que hi podria haver riscos en relació amb vot delegat de Lluís Puig. En tot cas, la sentència -com va quedar clar, també, en la sentència contra la mesa de l'1-O- no blinda la immunitat dels parlamentaris, cosa que ha criticat especialment Josep Costa.

Per això, no es descarten recursos, que haurien d'anar al Suprem -que va condemnar els presos polítics i Joan Josep Nuet, membre de la mesa de l'1-O- i en darrera instància al Tribunal Constitucional, precisament el tribunal a qui els acusats haurien desobeït, segons les tesis de la Fiscalia. La defensa de Torrent i Delgado, pilotada per Andreu Van den Eynde i Olga Arderiu, estudiarà quins són els propers passos; Costa ja ha dit que presentarà recurs.
 

Sentència TSJC Torrent i Mesa by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació