1 de 10
entrevista

«Escòcia ha après lliçons del cas català i no farà un 1-O»

El doctor Daniel Cetrà, expert en el cas escocès, sosté que Nicola Sturgeon queda tocada per la sentència de la Cort Suprema del Regne Unit, que pot provocar una fragmentació del moviment, amb veus més "impacients"

El doctor Daniel Cetrà, expert en el cas escocès | Cedida
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 23 de novembre de 2022 a les 16:00 |
La Cort Suprema del Regne Unit ha estat clara: Escòcia no pot organitzar un nou referèndum sense un acord previ amb Londres. La decisió, que era previsible, elimina de l'horitzó una segona votació sobre la independència escocesa de cara a l'octubre de l'any que ve, tal com pretenia la primera ministra, Nicola Sturgeon, i el seu partit, l'Scottish National Party. Un referèndum unilateral, a l'estil de l'1-O, està descartat i l'opció que s'obre pas és el de convertir les properes eleccions al Regne Unit en unes eleccions plebiscitàries per forçar una negociació amb el govern britànic. El veredicte dels cinc jutges és un revés per a l'independentisme escocès i reforça la posició dels estats, i només el pas del temps permetrà veure quines repercussions té per al moviment. Ho analitza, en aquesta entrevista amb NacióDigital, el doctor Daniel Cetrà, expert en el cas escocès.

Cetrà va fer el doctorat en estudis sobre nacionalismes a la Universitat d'Edimburg i va treballar durant set anys i mig al Centre on Constitucional Change, el principal espai de recerca sobre política escocesa. En conversa amb aquest diari, argumenta que la sentència judicial deixa tocada Sturgeon i que l'independentisme, aglutinat en l'SNP, podria fragmentar-se, amb un increment de les veus "impacients". L'investigador de la UB veu també com el cas escocès comença a desenvolupar dinàmiques que s'han viscut els darrers anys a Catalunya, però descarta que l'actual lideratge del moviment promogui un referèndum a l'estil de l'1-O, precisament perquè han parat atenció al procés català. La sentència d'aquest dimecres a Londres, en tot cas, confirma "les males sensacions de les nacions sense estat".


- La decisió del Tribunal Suprem fa impossible un referèndum a Escòcia l'any 2023? 

- Sí, totalment. El Partit Nacional Escocès va dir que respectaria i acataria la sentència i, per tant, no hi haurà referèndum l'octubre de l'any vinent. En principi, el que farà l'SNP és seguir el seu full de ruta de convertir les pròximes eleccions generals al Regne Unit en plebiscitàries, però aquesta estratègia encara no l'han detallada.


"Nicola Sturgeon surt tocada de la sentència"

- Obligarà a l'SNP, doncs, a replantejar l'estratègia en relació amb el referèndum?


- Nicola Sturgeon surt tocada de la sentència. Moltes veus l'assenyalaran, per primera vegada, per haver comès un error tàctic greu i per haver portat al terreny legal el bloqueig polític que hi havia. Veig previsible una fragmentació de l'independentisme escocès, un increment de veus impacients i radicals, que posin en dubte el lideratge de Sturgeon i de la via més pragmàtica i pausada que ha volgut liderar ella aquests últims temps. 

- Una opció que s'obre, com deia, és la de les eleccions plebiscitàries. Què se'n sap, d'això? 


- A falta de concrecions sobre la proposta, l'SNP preveu convertir les eleccions vinents en unes plebiscitàries, que el vot a l'SNP sigui un vot pel "sí" a la independència. Queda el dubte de si aquest "voteu-me a mi" vol dir només a l'SNP o a qualsevol partit independentista. En principi, l'SNP demanarà el vot per fer un molt bon resultat, i així negociar amb un futur govern laborista un suport al parlament a canvi d'un segon referèndum. És una hipòtesi, però és cap a on s'encamina el pla B de l'SNP. 

"Podem veure una fragmentació de l'independentisme escocès, amb més veus radicals"

- A Catalunya coneixem bé això de les eleccions plebiscitàries. Serien per exhibir la força de l'independentisme o per materialitzar la independència?

- Escòcia és ara Catalunya al 2014-2015. És un "voteu-me a mi per tenir un altre mandat democràtic rotund per posar pressió i iniciar el procés de negociació d'un segon referèndum". Tot això és game on, no és game over, i va per llarg. Passa que el sistema electoral a les eleccions generals és first past the post, un sistema majoritari, que distorsiona molt la relació entre vot i representant. Això fa encara més difícil llegir el resultat d'unes eleccions en clau plebiscitària. Sempre és difícil, ja ho vam veure a Catalunya. L'SNP encara no ha elaborat aquesta estratègia i un dels interrogants també és aquest: fins a quin punt es pot derivar un mandat d'unes eleccions amb un sistema electoral majoritari on es distorsionarà tant la relació vot-representant. 

- Entenc que un referèndum unilateral a l'estil de l'1-O està descartat.

- Absolutament. Com a mínim, mentre Nicola Sturgeon lideri l'SNP. Hi hauria d'haver una revolta interna que no està prevista. L'SNP sempre ha dit que respectarà la llei i no farà res que sigui unlawful, fora de la llei. Ells també han estat molt pendents de les lliçons de l'experiència catalana i han vist les limitacions de cara al reconeixement internacional de fer referèndums unilaterals, a més del problema afegit que pots tenir un boicot intern dels unionistes escocesos, que no tenen cap incentiu per participar i legitimar el vot. L'actual lideratge de l'independentisme té absolutament descartat un referèndum com el de l'1-O, el que faran és intentar un joc més a mig-llarg termini, però erosionats per la decisió del Suprem i amb veu creixents impacients o que voldran qüestionar el lideratge de Sturgeon.

"Escòcia ha vist les limitacions de fer referèndums unilaterals de cara al reconeixement internacional"

- Per què el Suprem no permet un referèndum consultiu a Escòcia? 

- El Suprem pren una decisió sobre un esborrany de la llei, i hi havia veus que deien que el tribunal podria no haver pres cap decisió fins que hi hagués una llei aprovada. Escòcia, però, volia claredat davant d'una llei de referèndum, perquè no volien fer una llei sobre com organitzar un referèndum sense saber si es pot fer un referèndum legal. La decisió que pren el Suprem és taxativa: diu que el parlament escocès, dins de les competències que té pel seu autogovern, no pot fer un referèndum sobre un tema reservat -la Unió- a Londres, encara que sigui consultiu. Escòcia deia que el referèndum era consultiu, sense implicacions legals, i per això podia entrar dins de l'autogovern, perquè no xoca amb el fet que la Unió és matèria reservada a Londres. 

- Els jutges no han comprat l'argument. 

- No, era difícil de vendre. Hi ha precedents i jurisprudència consolidada que diu que els referèndums al Regne Unit no són legalment vinculants, però de facto tenen conseqüències políticament. El referèndum del Brexit no era vinculant, podrien no haver-lo aplicat, però políticament era inviable. En el cas d'Escòcia, una votació sobre la independència, encara que no sigui vinculant, té unes conseqüències polítiques i constitucionals evidents que topen de ple amb una matèria reservada a Westminster. El parlament escocès no pot legislar sobre reserved matters, com el tema de la Union. El 2014, Escòcia va poder fer un referèndum perquè Londres va fer una transferència temporal d'aquesta competència perquè el parlament escocès pogués organitzar la votació. 

"El cas escocès comença a desenvolupar dinàmiques de Catalunya"

- És a dir, en tots els casos és perquè Londres dona el vistiplau. 

- Sí, en tots els casos, i això ara ha quedat per escrit i de manera taxativa. Això té implicacions polítiques importants, perquè suposa un greuge per al moviment independentista.

- Com ara quines?

- En teoria, el Regne Unit és una unió voluntària i Escòcia és un equal partner, però la sentència diu que no hi ha una via legal cap a la independència sense permís de Londres. Això és un greuge molt fort que el moviment utilitzarà. Alhora queda clar que el marge de maniobra és molt limitat. Cada vegada Escòcia s'assembla més a Catalunya, o el conflicte allà comença a desenvolupar les dinàmiques d'aquí: judicialització, enduriment de posicions, dificultats per buscar estratègies per exercir l'autodeterminació quan el govern central diu que no, l'Estat s'enforteix perquè els tribunals diuen que la nació sense estat no té competència per fer referèndums... No acaba res, la sentència té implicacions fortes però no tanca ni resol la demanda política de fons d'una nació sense estat per fer un referèndum.

- Les relacions entre Londres i Escòcia, doncs, queden tocades. En principi és una unió voluntària, però el Suprem diu que Escòcia no pot marxar sense l'autorització de Westminster.

- Nicola Sturgeon ja ha dit que és un greuge, perquè Londres ven que el Regne Unit és una unió, i l'unionisme sempre diu que és una unió voluntària de diferents entitats. En els últims temps ja hem vist un discurs del conservadorisme unionista anglès que és més dur, com el de Boris Johnson o Liz Truss. I ara, a més, hi ha una cort britànica que estableix taxativament que no hi ha una via legal cap a la independència sense l'autorització de Londres. Això, segons les tesis independentistes, confirma que això no és una unió voluntària sinó una gàbia. 

Ara bé, ho ha fet bé Nicola Sturgeon portant al terreny legal un bloqueig polític? Ha aconseguit alguna cosa l'independentisme escocès o ha estat un error tàctic? Haurem de veure si el greuge fa augmentar el suport a la independència o si es posa en qüestió el lideratge de Nicola Sturgeon i comencem a veure divisió interna que a Catalunya coneixem bé. 

"La sentència de la Cort Suprema reforça la posició dels estats i confirma les males sensacions de les nacions sense estat"

- La sentència també suposa un cop per a l'independentisme català i les nacions sense estats. Al final, nega el dret a l'autodeterminació. 

- Sí, ho interpreto així. És una sentència que reforça la posició dels estats, de les institucions centrals i de la necessitat d'arribar a un acord amb el centre. Cada context és diferent, però confirma les dificultats d'exercir l'autodeterminació quan el centre diu que no. El cas del Regne Unit, on no hi ha una constitució escrita com a tal, on hi ha convencions, té molts elements a favor però no s'ha d'idealitzar des de Catalunya. S'ha parlat molt de l'ADN democràtic dels britànics, però això no és precís. Hem de recordar el comportament del Regne Unit amb Irlanda, que tractava pràcticament de colònia, o els excessos militars a Irlanda del Nord, o demandes anteriors i actuals d'Escòcia que van ser negades. David Cameron va ser una excepció el 2012 amb l'acord d'Edimburg.

Al Regne Unit hi ha coses que són comparativament millors per als nacionalismes sense estat: hi ha un reconeixement nacional, l'unionisme és diferent del nacionalisme d'estat, etc. Però no és la panacea que, des de Catalunya, a vegades s'ha volgut vendre. En els darrers anys hi ha hagut un enduriment de l'unionisme britànic (muscular unionism) i la decisió del Suprem elimina ambigüitats i és prou dura, no deixa marge a pràcticament res més, no hi ha apel·lacions a buscar solucions polítiques. Confirma les males sensacions per a les nacions sense estat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació