23
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
12:11h
L'absolució de Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa del Parlament -Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado- ha agafat el conseller d'Empresa i expresident de la cambra assegut a l'hemicicle mentre es produïa la sessió de control al Govern. Visiblement satisfet, ha rebut l'aplaudiment dempeus de la majoria independentista i, un cop aturada la sessió, ha comparegut en roda de premsa acompanyat de Delgado i dels advocats Andreu Van den Eynde i Olga Arderiu. "Estem satisfets que s'hagi fet justícia. Avui no podem fer altra cosa que mostrar la nostra satisfacció. No tant en termes personals, malgrat que ens traiem un pes de sobre. Sinó perquè té una lectura de caràcter institucional: la sentència és bona pel Parlament i per causes que encara estan obertes, i també per futures meses", ha ressaltat Torrent.
El conseller ha apuntat que el procés "no s'hauria d'haver produït mai". "Defensem la desjudicialització de la política, i que la mesa del Parlament, pel sol fet d'haver permès debats, que és el que ha de fer, no hagi de passar mai per un procés com el que hem passat nosaltres. El que podem dir és que es preserva la llibertat d'expressió del Parlament. Ens hi refermem: en aquesta casa, s'hi pot parlar de tot", ha apuntat el dirigent d'ERC. L'òrgan rector de la cambra, ha dit, no pot actuar com a "censor". "No podem prejutjar qualsevol iniciativa parlamentària. Hem de protegir que pugui fer el seu periple, i en això ens refermem", ha insistit el conseller d'Empresa i Treball.
La sentència, de 105 pàgines, conclou per majoria que no hi ha delicte de desobediència perquè les ordres del TC no eren prou clares. La subscriuen els magistrats Carlos Mir, president del tribunal, i Francisco Segura, a qui la Fiscalia va intentar apartar fins a última hora per col·locar-hi el magistrat Carlos Ramos. Compta amb un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que sosté que els quatre acusats haurien d'haver estat condemnats. Ara, es pot recórrer al Tribunal Suprem, que podria revertir l'absolució de Torrent i els membres de la mesa.
El TSJC considera que les providències que va dictar el TC el 10 i 16 d'octubre de 2019 en què s'ordenava a la mesa del Parlament que impedís la tramitació de determinades iniciatives no eren prou específiques i permetien més d'una interpretació. La sentència també considera que no es pot acreditar que els quatre membres independentistes de la mesa tinguessin voluntat de desobeir els mandats del TC i que en tot moment van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del lletrat major.
La sentència diu que el que estava prohibint el TC era continuar el procés polític que havia començat després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament, i voler materialitzar o exercir el dret d'autodeterminació i rebutjar Felip VI pel discurs del 3 d'octubre arran dels fets de l'1-O. Res d'això, conclou el TSJC, és el que feia la mesa permeten la tramitació de les resolucions que han estat jutjades. "Senzillament, només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura que res tenia a veure amb l'anterior", ressalta el veredicte del tribunal.
L'independentisme ha celebrat la decisió dels jutges. Al Parlament, la presidenta en funcions, Alba Vergés, ha fet una breu declaració davant de l'hemicicle per reivindicar la cambra com a "baluar de la democràcia" i la majoria dels diputats s'han aixecat per aplaudir Torrent, que hi era present per la sessió de control al Govern, i la resta d'absolts. A través de Twitter, el conseller d'Empresa i Treball ha reivindicat la sentència és una bona notícia per a la llibertat d'expressió i ha reivindicat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot allò que interessi a la ciutadania.
Josep Costa ha celebrat també la victòria que suposa la sentència contra la Fiscalia i el TC, però ha avisat que la recorrerà perquè el veredicte no defensa la inviolabilitat parlamentària. "Tampoc no reconec l'autoritat del TSJC per absoldre'ns, el fet d'haver promogut i celebrat el judici ja és un atemptat contra la democràcia i la separació de poder, per això recorreré i la sentència", ha dit a través de Twitter.
El conseller ha apuntat que el procés "no s'hauria d'haver produït mai". "Defensem la desjudicialització de la política, i que la mesa del Parlament, pel sol fet d'haver permès debats, que és el que ha de fer, no hagi de passar mai per un procés com el que hem passat nosaltres. El que podem dir és que es preserva la llibertat d'expressió del Parlament. Ens hi refermem: en aquesta casa, s'hi pot parlar de tot", ha apuntat el dirigent d'ERC. L'òrgan rector de la cambra, ha dit, no pot actuar com a "censor". "No podem prejutjar qualsevol iniciativa parlamentària. Hem de protegir que pugui fer el seu periple, i en això ens refermem", ha insistit el conseller d'Empresa i Treball.
La sentència, de 105 pàgines, conclou per majoria que no hi ha delicte de desobediència perquè les ordres del TC no eren prou clares. La subscriuen els magistrats Carlos Mir, president del tribunal, i Francisco Segura, a qui la Fiscalia va intentar apartar fins a última hora per col·locar-hi el magistrat Carlos Ramos. Compta amb un vot particular de la magistrada Marta Pesqueira, que sosté que els quatre acusats haurien d'haver estat condemnats. Ara, es pot recórrer al Tribunal Suprem, que podria revertir l'absolució de Torrent i els membres de la mesa.
El TSJC considera que les providències que va dictar el TC el 10 i 16 d'octubre de 2019 en què s'ordenava a la mesa del Parlament que impedís la tramitació de determinades iniciatives no eren prou específiques i permetien més d'una interpretació. La sentència també considera que no es pot acreditar que els quatre membres independentistes de la mesa tinguessin voluntat de desobeir els mandats del TC i que en tot moment van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del lletrat major.
La sentència diu que el que estava prohibint el TC era continuar el procés polític que havia començat després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 amb la resolució 1/XI del Parlament, i voler materialitzar o exercir el dret d'autodeterminació i rebutjar Felip VI pel discurs del 3 d'octubre arran dels fets de l'1-O. Res d'això, conclou el TSJC, és el que feia la mesa permeten la tramitació de les resolucions que han estat jutjades. "Senzillament, només es volia parlar de l'autodeterminació com a mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la en una nova legislatura que res tenia a veure amb l'anterior", ressalta el veredicte del tribunal.
L'independentisme ha celebrat la decisió dels jutges. Al Parlament, la presidenta en funcions, Alba Vergés, ha fet una breu declaració davant de l'hemicicle per reivindicar la cambra com a "baluar de la democràcia" i la majoria dels diputats s'han aixecat per aplaudir Torrent, que hi era present per la sessió de control al Govern, i la resta d'absolts. A través de Twitter, el conseller d'Empresa i Treball ha reivindicat la sentència és una bona notícia per a la llibertat d'expressió i ha reivindicat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot allò que interessi a la ciutadania.
Josep Costa ha celebrat també la victòria que suposa la sentència contra la Fiscalia i el TC, però ha avisat que la recorrerà perquè el veredicte no defensa la inviolabilitat parlamentària. "Tampoc no reconec l'autoritat del TSJC per absoldre'ns, el fet d'haver promogut i celebrat el judici ja és un atemptat contra la democràcia i la separació de poder, per això recorreré i la sentència", ha dit a través de Twitter.