La Generalitat només aporta una quarta part dels pisos socials que li pertoquen a Barcelona

Entre 2016 i 2022, l'executiu català ha disposat únicament 340 habitatges a la Mesa d'Emergència, mentre que l'Ajuntament n'ha habilitat 1.066

Imatge d'arxiu d'una dona en un pis social
Imatge d'arxiu d'una dona en un pis social | Adrià Costa
27 de novembre del 2022
Actualitzat el 29 de novembre a les 19:24h
Després d'anys de discursos, les dades finalment han aparegut. Un informe de l'Ajuntament de Barcelona detalla quina administració ha aportat cadascun dels pisos de lloguer social facilitats a les famílies de la Mesa d'Emergència barcelonina, el mecanisme amb el qual es dona una alternativa d'urgència a les persones que no tenen habitatge ni recursos econòmics per tenir-lo. Les famílies desnonades. I aquestes xifres exposen que, amb els números actuals, la Generalitat només ha posat a disposició de les famílies pobres un de cada quatre pisos que li pertocarien. De fet, entre el 2016 i el 2022, l'executiu català n'ha disposat 340. En el mateix període, el consistori barceloní ha habilitat 1.066 habitatges

El greuge comparatiu que expliquen aquests números s'explica perquè el funcionament de la Mesa d'Emergència estableix que la Generalitat aportaria el 60% dels recursos i l'Ajuntament, el 40% restant. A partir d'aquest principi, i amb els pisos socials desplegats pel govern d'Ada Colau, l'informe municipal al qual ha tingut accés NacióDigital concreta que l'administració catalana deu 1.259 pisos per equilibrar els percentatges. Si això passés, s'acabaria amb la llista d'espera actual (639 famílies) i es tindrien recursos pels casos d'emergència social que acompanyaran l'actual crisi, resol el document.

Evolució dels pisos aportats a la Mesa d'Emergència barcelonina entre 2016 i 2021
Xifres absolutes dels habitatges socials desplegats per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per a famílies desnonades
 


Els números responen a situacions personals de màxima necessitat. Moltes de les famílies que esperen un pis perquè ha quedat acreditada la situació d'urgència social sovint acaben vivint a pensions, en condicions precàries, o ocupant. Ho explicava aquesta mateixa setmana l'Andrea, que va sortir al carrer per solidaritzar-se amb una altra família que afrontava un desnonament al barri del Poble-sec. "Porto dos anys amb l'expedient aprovat i no hi ha cap novetat. És desesperant", mantenia aquesta veïna.

Com la de l'Andrea hi ha 2.500 famílies més a Catalunya i 638 a Barcelona. No són totes les famílies en situació d'exclusió residencial ja que hi ha certs col·lectius, com els migrants en situació administrativa irregular -o sensepapers- que directament no poden formar part d'aquest mecanisme d'emergència.

Sigui com sigui, a la capital catalana les administracions han disposat una mitjana anual de 220 nous pisos socials per a aquestes persones, els últims sis anys. Tanmateix, s'ha fet d'una manera desigual. Mentre l'executiu de Colau i Jaume Collboni s'ha carregat amb el 76% dels esforços, el govern català s'ha fet càrrec únicament del 24% dels casos. El punt culminant d'aquesta relació desequilibrada va ser el 2020, quan la Generalitat únicament va aportar un de cada sis pisos socials, i l'Ajuntament se'n va encarregar de la resta. Per contra, l'any que les polítiques de Palau han estat més efectives en aquesta matèria va ser el 2017, quan van arribar a posar-hi un 32% dels recursos, tot i quedar lluny del 60% requerit.

El nou Govern, predisposat a canviar


Les xifres aclareixen un escenari que fa temps que el consistori barceloní, i especialment el sector dels comuns, s'ha encarregat de recordar. Sobre aquesta tendència, el nou conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernàndez, va assegurar recentment en una entrevista a NacióDigital que desconeixia aquestes dades. Tanmateix, va apuntar que "no hauria de ser així" i que caldria veure com "solucionar-ho". 

Igualment, va mostrar-se indulgent amb les anteriors polítiques d'habitatge del Govern i altres administracions, al marge de les xifres exposades. "Davant l'habitatge tothom ha intentat fer tot el que pot: la Generalitat, els ajuntaments i segur que l'Estat a la seva manera també", va expressar. 

L'etapa comparada, entre la inversió municipal i catalana, aplega situacions polítiques diferents també: d'una banda, els dos mandats de Colau -amb presència intermitent dels socis socialistes- i, de l'altra, diversos canvis de Govern a Palau. Des de la legislatura liderada per Carles Puigdemont fins al pas de Quim Torra per la presidència, la intervenció estatal amb el 155 o la nova etapa amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat, amb una trencadissa de Govern de coalició inclosa.

El govern estatal: l'altre gran focus


Mentre els pressupostos per l'any vinent a la Generalitat segueixen sense tenir un rumb clar, i per tant la inversió del Govern no quantifica encara el salt en polítiques d'habitatge, l'altre gran focus sobre l'emergència habitacional és a Madrid. Per diversos motius, d'una banda, perquè el govern estatal encara no s'ha posicionat sobre la moratòria de desnonaments que finalitza, sobre el paper, el pròxim 31 de desembre, després d'haver estat activa des de la irrupció de la pandèmia de la Covid. A més, però, queda resoldre el futur immediat dels lloguers. 

D'una banda, la pressió per congelar els preu dels arrendaments com a mesura d'urgència per la crisi de la inflació és cada vegada més gran. De fet, fins i tot el PSC de Barcelona s'ha posicionat explícitament a favor d'aquesta possibilitat aquest divendres, després de mantenir una línia discursiva ambigua fins al moment. El regidor socialista Joan Ramon Riera també ha obert la porta a una regulació dels lloguers sense ubicar-ho en l'actual context de crisi.

Així i tot, els màxims representants socialistes a l'executiu de Pedro Sánchez, de moment, s'han mantingut impassibles davant les peticions d'Unides Podem i les entitats socials per agilitzar una llei estatal d'habitatge que permeti, finalment, la regulació de lloguers. Sigui com sigui, la finalització imminent d'alguns puntals de l'escut social en matèria d'habitatge obligarà el govern espanyol a posicionar-se aviat.