22
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:05h
L'Audiència de Barcelona ha deixat fora del judici un dels set independentistes acusats d'aldarulls en la manifestació del 30 de gener del 2018 al parc de la Ciutadella a favor de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Aquest acusat va ser incorporat a la causa quan ja havia començat i el tribunal considera que se l'ha de jutjar en un altre procediment.
Per a la resta sí que continuarà el judici fins al 30 de novembre, després que fa un any la Generalitat es retirés com a acusació particular i una dotzena de mossos d'esquadra afectats es busquessin un advocat particular. Les defenses han protestat perquè consideren que els advocats dels Mossos no estaven correctament personats en la causa.
Es jutgen els incidents per la investidura fallida de Puigdemont. Havien passat els moments més àlgids del procés, el govern espanyol havia suspès l'autogovern català i havia convocat eleccions pel 21 de desembre de 2017. Sota el compromís que Puigdemont tornaria si guanyava les eleccions, tot s'havia preparat per celebrar la seva investidura malgrat la pressió judicial. El dia 30, Roger Torrent va suspendre el ple que havia de restituir el president perquè no hi havia garanties que aquesta investidura pogués ser efectiva. Alguns protagonistes veuen en aquella decisió la llavors de totes les discrepàncies posteriors entre ERC i Junts.
En tot cas, hi havia convocatòries dels CDR a l'exterior del Parlament, crítiques amb la suspensió de la investidura, que van acabar amb incidents contra els Mossos. Segons relata la Fiscalia, diverses persones van forçar les cadenes que blindaven el Parc de la Ciutadella per tal de superar el cordó policial que protegia la zona. El ministeri fiscal relata enfrontaments i agressions als agents, que van respondre amb càrregues policials i cops de porra. El resultat, diu el fiscal, van ser diversos policies ferits. El testimoni dels Mossos, que no tindran acusació de la Generalitat, serà fonamental.
El judici s'havia de fer el 25 de novembre de l'any passat, però es va suspendre tot just arrencar la vista oral. El motiu? El caos que es va viure a l'Audiència de Barcelona quan la Generalitat va confirmar, en fase de qüestions prèvies, que s'apartava de la causa després de l'ordre del Departament d'Interior de retirar-se en aquells procediments sense lesions acreditades o que no se'n pogués identificar l'autor. Davant d'això, onze dels dotze agents afectats van reclamar exercir acusació particular i, per tant, la sala va acordar suspendre el judici malgrat l'oposició de les defenses.
En conversa amb NacioDigital ara fa un any, dos dels acusats, Josant Valverde i Abel Aguilar relataven la seva experiència, amb dures crítiques a la Generalitat. "Ha desmobilitzat el carrer", deien. Ara, els advocats de l'administració ja no exerceixen l'acusació particular en aquesta causa, però per als afectats "el mal ja està fet", perquè durant mesos van ajudar a impulsar el procediment de la mà de la Fiscalia. "La repressió la van començar els Mossos i Interior", recorda Valverde, que s'enfronta a quatre anys de presó per desordres públics i atemptat.
A tots dos acusats se'ls va detenir en dies assenyalats. Josant Valverde va ser detingut el 25 de setembre de 2019, just dos dies després de l'operació Judes contra els CDR que va pilotar la Guàrdia Civil per un suposat delicte de terrorisme. A Abel Aguilar el van detenir el mateix dia que Tamara Carrasco, l'activista també acusada per terrorisme. No és estrany, doncs, la por que van passar en les primeres hores d'arrest. "Et posen la por al cos i ho aconsegueixen", detallava Aguilar el novembre de l'any passat. "Vaig passar molta por", afegeix Valverde.
En el darrer any des que es va suspendre, els encausats han mirat de fer vida normal, oblidant la pressió del judici. En els darrers dies, la imminència de la vista oral ha fet tornar els nervis. "És una sensació de nervis perquè hi ha el judici, però també de tranquil·litat perquè s'acaba aquest procediment", explica Valverde. La seva perspectiva no ha canviat en el darrer any i continua crític amb la cúpula política del procés, pels quals molts activistes van jugar-se el seu futur en diverses protestes contra la sentència o per defensar, en aquest cas, una investidura que mai no es va fer.
Si el canvi de criteri d'Interior sobre les acusacions particulars va afectar de ple aquest judici l'any passat, ara el debat es troba en la reforma del codi penal, que suposa la derogació del delicte de sedició i la reforma dels desordres públics. Afectaria aquesta causa un canvi de la llei? Segons Alerta Solidària, sí. I no serviria per millorar. Els advocats apunten que en aquells casos en què hi ha desordres públics, la pena augmentaria. Això passaria si es considera que els desordres públics greus pels quals s'acusa els independentistes són també desordres públics agreujats en el nou codi penal.
La reforma pactada entre els governs català i espanyol augmenta la pena mínima pels desordres públics agreujats, però també redueix els supòsits en els quals existeix aquest tipus penal. En el cas concret, s'acusa de desordres públics agreujats pel fet que els acusats participaven d'una "manifestació o reunió nombrosa". En el nou codi penal que s'hauria d'aprovar abans d'acabar l'any, hi haurà desordres públics agreujats quan un grup de persones "el nombre, l'organització i el propòsit" del qual siguin "idonis" per "afectar greument" l'ordre públic. Si això és així, les penes podrien augmentar.
Per a la resta sí que continuarà el judici fins al 30 de novembre, després que fa un any la Generalitat es retirés com a acusació particular i una dotzena de mossos d'esquadra afectats es busquessin un advocat particular. Les defenses han protestat perquè consideren que els advocats dels Mossos no estaven correctament personats en la causa.
Es jutgen els incidents per la investidura fallida de Puigdemont. Havien passat els moments més àlgids del procés, el govern espanyol havia suspès l'autogovern català i havia convocat eleccions pel 21 de desembre de 2017. Sota el compromís que Puigdemont tornaria si guanyava les eleccions, tot s'havia preparat per celebrar la seva investidura malgrat la pressió judicial. El dia 30, Roger Torrent va suspendre el ple que havia de restituir el president perquè no hi havia garanties que aquesta investidura pogués ser efectiva. Alguns protagonistes veuen en aquella decisió la llavors de totes les discrepàncies posteriors entre ERC i Junts.
En tot cas, hi havia convocatòries dels CDR a l'exterior del Parlament, crítiques amb la suspensió de la investidura, que van acabar amb incidents contra els Mossos. Segons relata la Fiscalia, diverses persones van forçar les cadenes que blindaven el Parc de la Ciutadella per tal de superar el cordó policial que protegia la zona. El ministeri fiscal relata enfrontaments i agressions als agents, que van respondre amb càrregues policials i cops de porra. El resultat, diu el fiscal, van ser diversos policies ferits. El testimoni dels Mossos, que no tindran acusació de la Generalitat, serà fonamental.
El judici s'havia de fer el 25 de novembre de l'any passat, però es va suspendre tot just arrencar la vista oral. El motiu? El caos que es va viure a l'Audiència de Barcelona quan la Generalitat va confirmar, en fase de qüestions prèvies, que s'apartava de la causa després de l'ordre del Departament d'Interior de retirar-se en aquells procediments sense lesions acreditades o que no se'n pogués identificar l'autor. Davant d'això, onze dels dotze agents afectats van reclamar exercir acusació particular i, per tant, la sala va acordar suspendre el judici malgrat l'oposició de les defenses.
"La Generalitat ha desmobilitzat el carrer"
En conversa amb NacioDigital ara fa un any, dos dels acusats, Josant Valverde i Abel Aguilar relataven la seva experiència, amb dures crítiques a la Generalitat. "Ha desmobilitzat el carrer", deien. Ara, els advocats de l'administració ja no exerceixen l'acusació particular en aquesta causa, però per als afectats "el mal ja està fet", perquè durant mesos van ajudar a impulsar el procediment de la mà de la Fiscalia. "La repressió la van començar els Mossos i Interior", recorda Valverde, que s'enfronta a quatre anys de presó per desordres públics i atemptat.
A tots dos acusats se'ls va detenir en dies assenyalats. Josant Valverde va ser detingut el 25 de setembre de 2019, just dos dies després de l'operació Judes contra els CDR que va pilotar la Guàrdia Civil per un suposat delicte de terrorisme. A Abel Aguilar el van detenir el mateix dia que Tamara Carrasco, l'activista també acusada per terrorisme. No és estrany, doncs, la por que van passar en les primeres hores d'arrest. "Et posen la por al cos i ho aconsegueixen", detallava Aguilar el novembre de l'any passat. "Vaig passar molta por", afegeix Valverde.
En el darrer any des que es va suspendre, els encausats han mirat de fer vida normal, oblidant la pressió del judici. En els darrers dies, la imminència de la vista oral ha fet tornar els nervis. "És una sensació de nervis perquè hi ha el judici, però també de tranquil·litat perquè s'acaba aquest procediment", explica Valverde. La seva perspectiva no ha canviat en el darrer any i continua crític amb la cúpula política del procés, pels quals molts activistes van jugar-se el seu futur en diverses protestes contra la sentència o per defensar, en aquest cas, una investidura que mai no es va fer.
Afecta el canvi del codi penal en aquest cas?
Si el canvi de criteri d'Interior sobre les acusacions particulars va afectar de ple aquest judici l'any passat, ara el debat es troba en la reforma del codi penal, que suposa la derogació del delicte de sedició i la reforma dels desordres públics. Afectaria aquesta causa un canvi de la llei? Segons Alerta Solidària, sí. I no serviria per millorar. Els advocats apunten que en aquells casos en què hi ha desordres públics, la pena augmentaria. Això passaria si es considera que els desordres públics greus pels quals s'acusa els independentistes són també desordres públics agreujats en el nou codi penal.
La reforma pactada entre els governs català i espanyol augmenta la pena mínima pels desordres públics agreujats, però també redueix els supòsits en els quals existeix aquest tipus penal. En el cas concret, s'acusa de desordres públics agreujats pel fet que els acusats participaven d'una "manifestació o reunió nombrosa". En el nou codi penal que s'hauria d'aprovar abans d'acabar l'any, hi haurà desordres públics agreujats quan un grup de persones "el nombre, l'organització i el propòsit" del qual siguin "idonis" per "afectar greument" l'ordre públic. Si això és així, les penes podrien augmentar.