«Les xarxes socials serioses col·laboren raonablement bé amb la Fiscalia»

L'aterratge massiu de les xarxes socials en el dia a dia de la societat ha comportat l'aparició de nous comportaments nocius i, de retruc, nous delictes als quals cal donar una resposta també judicial. És el cas del ciberassetjament o ciberbullying, l'assetjament a través de les noves tecnologies i d'internet. Davant d'aquest fenomen, la Fiscalia de Barcelona té una persona responsable dels delictes informàtics, el fiscal Roberto Valverde.

- Com actua la Fiscalia davant d'un cas de ciberassetjament escolar?

- El normal és que vagi a la Fiscalia de menors. El tractament acaba sent com al bullying de tota la vida: veiem què està passant i quina és la forma més adequada d'operar. Si des d'un àmbit intern, sobretot fins a determinades edats, o si és una cosa que va més enllà i entra en l'àmbit penal. Amb el codi penal a la mà podem anar des de conductes que no són tan greus com perquè hi hagi una intervenció del dret penal, i més en l'àmbit de menors en què el principi d'oportunitat té certa rellevància, i deixar-ho estar sense criminalitzar ningú, o bé valorar que s'està cometent algun tipus d'infracció penal. Des de les injúries fins als delictes contra la integritat moral, passant per l'assetjament pròpiament dit, en funció de quin tipus d'atac s'està fent i quines formes de contacte s'estan fent servir. L'actuació depèn del cas concret, igual que l'encaix penal.

- Vostès entren quan qui comet el delicte és un adult que està assetjant un nen?

- Tant si és un adult assetjant un nen com si és un adult assetjant un altre adult, una situació que ens trobem moltíssimes vegades, ja que el ciberassetjament no només es produeix entre nens. Per exemple, dos adults que es coneixen mitjançant una xarxa social i que després es dediquen a assetjar-se l'un a l'altre. Com a fiscal de delictes informàtics de la Fiscalia de Barcelona, portaria directament els casos en què sigui un adult qui assetja. En tot cas, independentment de qui sigui el responsable del cas, hi ha una unió constant entre els fiscals per donar-nos suport sempre que calgui.

- Si l'assetjament es produeix des d'un perfil fals, podeu demanar a la xarxa social la informació personal? Hi ha col·laboració entre les xarxes i la Fiscalia?

- Les xarxes, si són serioses, les de tota la vida, com Instagram, Facebook o Twitter, col·laboren raonablement bé, tenint en compte que allò que els demanem és una col·laboració voluntària. Si hem de fer una cooperació estrictament en termes formals, anant a una comissió rogatòria entre les autoritats espanyoles i les autoritats nord-americanes, i que al seu torn ells passin la petició de dades a la companyia, això ja és més feixuc. Faria que moltes vegades, quan rebéssim la informació, ja aniríem tard.

- En tot cas, si la petició és de col·laboració voluntària, la relació funciona més o menys bé.

- Si el que fem és demanar la col·laboració voluntària i directa a la xarxa, ens solen contestar raonablement bé si parlem de determinades categories de delicte. Per exemple, si en lloc d'estar parlant d'assetjament, tinguéssim un cas de delicte d'odi, com que als EUA la llibertat d'expressió no priva aquestes conductes, no col·laborarien voluntàriament. De tota manera, és important remarcar que són col·laboracions voluntàries i que no hi estan obligats, ja que són empreses americanes treballant als Estats Units i a qui han d'obeir és a les lleis i jutges americans.

- La legislació europea no afecta les empreses americanes que operen en territori europeu?

- No hi ha una llei digital europea com a tal. És cap aquí per on van els trets de la col·laboració i dels convenis que s'estan formalitzant. Mitjançant el segon protocol addicional de la convenció de Budapest celebrada el maig passat, que està en procés de firma, una de les coses que podrien passar és que les autoritats espanyoles es poguessin dirigir directament a les empreses americanes per demanar-los les dades. Una altra qüestió és que ells imposin l'obligació a l'empresa de col·laborar: la legislació americana hauria d'obligar l'empresa americana a complir aquestes peticions. Si se signa això, passaríem ja a dir que el govern americà s'implica per posar ponts entre les empreses i els governs d'estats europeus. A més, dins de la Unió Europea també es desenvolupa un reglament amb la mateixa finalitat: per exemple, que les autoritats espanyoles puguin demanar dades a les xarxes socials franceses directament. Avui dia, aquesta norma que a tots ens agradaria -i que faria que una empresa com Facebook, que opera a Espanya, hauria d'estar obligada a seguir la legislació espanyola- no existeix.

- Segons Save the Children, en el cas del ciberassetjament hi ha diversos delictes dels quals es podria acusar l'assetjador, com ara els delictes contra l'honor, d'injúries i calúmnies. Com els identifiquem?

- El delicte d'injúries és una expressió que suposa un atac a l'honor d'una persona. En el cas de les calúmnies, seria l'atribució a algú de la comissió d'un delicte, és a dir, anomenar-lo delinqüent per haver comès aquest delicte. Segons si el que es fa és insultar atacant l'honor i prou o atacant l'honor titllant algú d'assassí, estaríem parlant d'injúries o de calúmnies.

- Quan el jutge sentencia que hi ha delicte de ciberassetjament, quines penes pot rebre l'assetjador?

- Depèn de com hagi estat de dolent! Com que el ciberassetjament té un marge tan ampli, des d'una cosa que ni tan sols és matèria penal fins al més greu, que pot induir al suïcidi, les penes poden variar. Hi ha delictes contra la integritat moral, que poden suposar entre dos i tres anys de presó; si baixem a delicte d'assetjament, un parell d'anys de presó, o un delicte d'injúries, només seria la multa corresponent. El rang de penes que poden caure és molt obert perquè són molts els delictes que es poden estar cometent. L'assetjament és plantejat des del punt de vista de l'atac a la vida tranquil·la d'una persona. I el ciberassetjament, al final, és el nom que posem a qualsevol conducta que es dugui a terme a través de xarxes socials o tecnologies de la informació i la comunicació per fer-li la vida impossible a algú.