22
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:28h
El Senat s'ha convertit aquest dimarts, una vegada més, en l'escenari de l'eixamplament de la ferida entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, entre el president del govern espanyol i el líder del PP. En un intercanvi especialment dur amb Catalunya al centre, els dos dirigents han col·leccionat retrets mutus per la gestió de la crisi catalana, per la derogació del delicte de sedició i per la política de pactes del PSOE. El líder conservador, en el tercer cara a cara amb el president espanyol des que va accedir a la cúpula del PP, ha volgut situar les eleccions municipals del 2023 com una "moció de censura" cap a un govern espanyol que està "en flames", mentre que Sánchez ha tornar a terure pit d'haver aplicat l'article 155 la tardor del 2017. Ja en el torn de Junts, el dirigent socialista ha indicat que aquest partit i el PP són "nostàlgics de la confrontació".
"Ja estan pensant en veure si sona la flauta perquè guanyin el PP i Vox i que torni la confrontació", ha remarcat Sánchez en resposta a Josep Lluís Cleries, que li ha retret la manera com s'ha reformat el codi penal, perquè interpreta que s'ha fet per obtenir l'extradició de Carles Puigdemont. La derogació de la sedició és un dels argument que han enfrontat el líder del PSOE amb Feijóo, que -en la línia del PP de Pablo Casado- ha tret a passejar el nom d'Arnaldo Otegi -aquest dimarts s'ha fet oficial un acord pels pressupostos generals de l'Estat amb l'esquerra abertzale- durant la sessió de control.
"El que ha fet ha estat intentar corrompre les institucions per posar-les al seu servei i al dels socis. Traient de la presó als condemnats pel Tribunal Suprem en contra del seu criteri i de la Fiscalia, i derogant els delictes que van cometre els qui el van fer president", ha remarcat l'expresident gallec, que ha definit el govern espanyol com el "pitjor malson" que ha tingut Espanya en les últimes dècades. Sánchez ha contraatacat amb la portada d'aquest dimarts del diari El Mundo, presidida per una informació segons la qual els dirigents del PP reclamaven a Feijóo ser dur amb el PSOE perquè era el "moment" d'arraconar-lo. "Vostè diu que és un polític previsible, i té raó: només cal llegir les portades dels mitjans conservadors per saber què farà", ha remarcat Sánchez.
L'espiral de retrets entre els dos principals dirigents estatals arriba en una setmana en què el president del govern espanyol rebrà el suport als pressupostos -per tant, gasolina per arribar fins al final de la legislatura- i arrencarà la tramitació de la proposició de llei per derogar la sedició. Els comptes rebran el suport del PDECat, del PNB i de Bildu, i el d'ERC es comença a donar per descomptat després que els republicans hagin arribat a un acord pertraspassar 900 milions d'euros a la Generalitat per executar infraestructures pendents. Els socis de la investidura, per tant, continuen fent costat al PSOE, de manera que el PP interpreta que aquesta aliança sobreviurà de cara a la propera legislatura si ells no tenen majoria.
I, en l'obtenció d'aquesta majoria, Catalunya hi té molt a veure, especialment pel paper que hi juga ERC com a ròtula. La reforma del codi penal, proposada pel PSOE i per Podem, compta amb l'aval dels republicans, malgrat les crítiques de Junts. "Vostè no té límits, però Espanya sí", ha reflexionat Feijóo. En aquest punt, Sánchez ha tret pit per haver fet costat a l'aplicació de l'article 155 després de la declaració d'independència del 2017 a Catalunya, i també d'haver desinflamat el conflicte: "Durant 40 anys, l'únic que han fet és confrontar territori per aranyar vots a la resta d'Espanya. Vol la Catalunya o Espanya del 2017 o del 2022? La majoria d'espanyol i catalans volen la del 2022". Dues posicions irreconciliables des que va fracassar la renovació del poder judicial.
"Ja estan pensant en veure si sona la flauta perquè guanyin el PP i Vox i que torni la confrontació", ha remarcat Sánchez en resposta a Josep Lluís Cleries, que li ha retret la manera com s'ha reformat el codi penal, perquè interpreta que s'ha fet per obtenir l'extradició de Carles Puigdemont. La derogació de la sedició és un dels argument que han enfrontat el líder del PSOE amb Feijóo, que -en la línia del PP de Pablo Casado- ha tret a passejar el nom d'Arnaldo Otegi -aquest dimarts s'ha fet oficial un acord pels pressupostos generals de l'Estat amb l'esquerra abertzale- durant la sessió de control.
"El que ha fet ha estat intentar corrompre les institucions per posar-les al seu servei i al dels socis. Traient de la presó als condemnats pel Tribunal Suprem en contra del seu criteri i de la Fiscalia, i derogant els delictes que van cometre els qui el van fer president", ha remarcat l'expresident gallec, que ha definit el govern espanyol com el "pitjor malson" que ha tingut Espanya en les últimes dècades. Sánchez ha contraatacat amb la portada d'aquest dimarts del diari El Mundo, presidida per una informació segons la qual els dirigents del PP reclamaven a Feijóo ser dur amb el PSOE perquè era el "moment" d'arraconar-lo. "Vostè diu que és un polític previsible, i té raó: només cal llegir les portades dels mitjans conservadors per saber què farà", ha remarcat Sánchez.
L'espiral de retrets entre els dos principals dirigents estatals arriba en una setmana en què el president del govern espanyol rebrà el suport als pressupostos -per tant, gasolina per arribar fins al final de la legislatura- i arrencarà la tramitació de la proposició de llei per derogar la sedició. Els comptes rebran el suport del PDECat, del PNB i de Bildu, i el d'ERC es comença a donar per descomptat després que els republicans hagin arribat a un acord pertraspassar 900 milions d'euros a la Generalitat per executar infraestructures pendents. Els socis de la investidura, per tant, continuen fent costat al PSOE, de manera que el PP interpreta que aquesta aliança sobreviurà de cara a la propera legislatura si ells no tenen majoria.
I, en l'obtenció d'aquesta majoria, Catalunya hi té molt a veure, especialment pel paper que hi juga ERC com a ròtula. La reforma del codi penal, proposada pel PSOE i per Podem, compta amb l'aval dels republicans, malgrat les crítiques de Junts. "Vostè no té límits, però Espanya sí", ha reflexionat Feijóo. En aquest punt, Sánchez ha tret pit per haver fet costat a l'aplicació de l'article 155 després de la declaració d'independència del 2017 a Catalunya, i també d'haver desinflamat el conflicte: "Durant 40 anys, l'únic que han fet és confrontar territori per aranyar vots a la resta d'Espanya. Vol la Catalunya o Espanya del 2017 o del 2022? La majoria d'espanyol i catalans volen la del 2022". Dues posicions irreconciliables des que va fracassar la renovació del poder judicial.