22
de novembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:51h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat per dimarts de la setmana vinent un consell executiu extraordinari per abordar la situació del català. Així ho ha anunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de la cita setmanal del gabinet. Plaja ha ressaltat que el català és una "prioritat" per al Govern i que en la trobada del mes vinent s'hi adoptaran mesures concretes per fomentar-ne l'ús. "Són reptes que s'han d'abordar aquí i ara", ha remarcat la portaveu. Cada enquesta nova que es publica sobre usos lingüístics revela dades preocupants per a la llengua, pendent també del nou marc normatiu a les escoles i l'aplicació de la sentència del 25%. La trobada extraordinària es farà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalanes (IEC).
El pla municipal per revertir l'ús minvant del català a Barcelona, com a part del Pacte Nacional per la Llengua, va fer revifar a principis de mes les dades que expliquen la situació d'agreujament progressiu que viu la llengua cooficial del país. En aquest sentit, són clau les dades d'una enquesta feta el 2020 al jovent barceloní, que mostren com el català no arriba a ser la llengua predominant de la població a cap districte de la ciutat. De fet, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats (62,1%).
A Nou Barris, la distància és gegantina. Només el 5% dels joves d'aquesta zona tenen la llengua catalana com a recurs preferent, mentre que els que escullen el castellà són el 86%. A Sarrià-Sant Gervasi, per contra, és el lloc on més s'iguala aquest balanç. Un 45% del jovent prefereix el català, i el castellà s'imposa en el 50,4% dels casos.
Aquest retrat reforça una altra de les tendències advertides pel govern municipal, que assenyala que els barris amb les rendes més baixes tenen un ús del català molt més baix que les llars més riques. De fet, els barris amb més pobresa -on la renda familiar mitjana no arriba als 33.000 euros- set de cada deu joves parlen castellà de manera prioritària i només un 14% ho fa en català. Això passa a punts com l'eix Besòs, alguns punts d'Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris. En els barris en què la renda mitjana de les llars es troba entre els 40.000 i els 100.000 euros, en canvi, aquesta tendència s'iguala molt més. Igualment, però, s'imposa el castellà. Aquesta situació es dona a punts de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l'Eixample i Gràcia.
Més enllà del jovent, les dades són similars. La darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, feta l'any 2018, exposava que l'ús del català en el dia a dia era marginal a Barcelona en totes les franges d'edat. Així, es mostrava que només 3 de cada 10 barcelonins l'utilitzaven "molt" o força". En canvi, més de la meitat (53%) no l'utilitzava "mai" o ho feia "poc".
El pla municipal per revertir l'ús minvant del català a Barcelona, com a part del Pacte Nacional per la Llengua, va fer revifar a principis de mes les dades que expliquen la situació d'agreujament progressiu que viu la llengua cooficial del país. En aquest sentit, són clau les dades d'una enquesta feta el 2020 al jovent barceloní, que mostren com el català no arriba a ser la llengua predominant de la població a cap districte de la ciutat. De fet, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats (62,1%).
A Nou Barris, la distància és gegantina. Només el 5% dels joves d'aquesta zona tenen la llengua catalana com a recurs preferent, mentre que els que escullen el castellà són el 86%. A Sarrià-Sant Gervasi, per contra, és el lloc on més s'iguala aquest balanç. Un 45% del jovent prefereix el català, i el castellà s'imposa en el 50,4% dels casos.
Aquest retrat reforça una altra de les tendències advertides pel govern municipal, que assenyala que els barris amb les rendes més baixes tenen un ús del català molt més baix que les llars més riques. De fet, els barris amb més pobresa -on la renda familiar mitjana no arriba als 33.000 euros- set de cada deu joves parlen castellà de manera prioritària i només un 14% ho fa en català. Això passa a punts com l'eix Besòs, alguns punts d'Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris. En els barris en què la renda mitjana de les llars es troba entre els 40.000 i els 100.000 euros, en canvi, aquesta tendència s'iguala molt més. Igualment, però, s'imposa el castellà. Aquesta situació es dona a punts de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l'Eixample i Gràcia.
Més enllà del jovent, les dades són similars. La darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població, feta l'any 2018, exposava que l'ús del català en el dia a dia era marginal a Barcelona en totes les franges d'edat. Així, es mostrava que només 3 de cada 10 barcelonins l'utilitzaven "molt" o força". En canvi, més de la meitat (53%) no l'utilitzava "mai" o ho feia "poc".