21
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:59h
La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (CEAQUA) que persegueix els crims del franquisme ha rebut aquest dilluns el 37 Premi Internacional Alfonso Comín en un acte a l'Ajuntament de Barcelona, sota la presidència de l'alcaldessa Ada Colau La coordinadora aplega tots els col·lectius que fan costat a l'actuació engegada per la jutgessa María Servini contra una vintena d'exdirigents del règim dictatorial.
Tot l'acte, celebrat al Saló de Cent, ha girat entorn el tema de la memòria democràtica. Maria Lluïsa Oliveres, presidenta del patronat que atorga el guardó i vídua del polític i intel·lectual Alfonso Carlos Comín, ha intervingut breument per afirmar que fa 47 anys de la mort del dictador, però que tot i així "no s'ha viscut una democràcia plena sinó un postfranquisme del que hem girat full".
Roser Rius, una activista que va ser torturada, ha parlat en nom de la coordinadora CEAQUA. Ha explicat la feina feta per donar suport a la jutgessa Servini, iniciada l'any 2010. Ha qualificat d'"immodèlica" la Transició. Rius ha recordat que un dels policies que la va torturar era Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, ja desaparegut. Ella també va poder escoltar el que altres policies repetien als presoners quan els deien que ells eren uns "professionals" que continuarien treballant quan vingués la democràcia.
L'historiador i professor de la UAB David Ballester s'ha referit al model espanyol d'impunitat, comparant-lo amb altres exemples, com el mateix cas argentí, on la dictadura militar va durar menys i va generar menys tragèdies que l'espanyola i, en canvi, els seus responsables foren jutjats. Ballester ha definit la lluita per la memòria a Espanya com a "justa i desigual", i ha explicat els elements essencials del règim, on el delicte de tortura no existia en el codi penal. L'historiador ha criticat "una sacralitzada Transició" i ha subratllat la paradoxa d'unes víctimes que han hagut de reclamar a la justícia argentina el que se'ls ha negat al seu país.
Per simbolitzar la continuïtat dels aparells policials repressius de la dictadura a la democràcia, Ballester ha esmentat alguns noms representatius de la maquinària dictatorial, com Sebastián Trapote, un policia forjat durant el franquisme que era cap superior a Barcelona durant l'1-O. O el comissari Martínez Torres, antic torturador nomenat pel govern socialista comissari general d'informació.
L'alcaldessa Ada Colau ha refermat el compromís del consistori contra la "impunitat" que encara hi ha amb els crims franquistes, i ha esmentat algunes iniciatives dutes a terme en aquest àmbit, com la creació del Memorial del Camp de la Bota, amb el nom de totes les víctimes afusellades. Colau ha reclamat "que s'acabin les excepcionalitats" que fan que Toni Comín, fill d'Alfonso Comín, no hagi pogut ser present. L'alcaldessa ha aprofitat per condemnar que els Mundials de Futbol se celebrin en una "dictadura" com Qatar, qualificant-lo de "Mundials de la vergonya".
Tot l'acte, celebrat al Saló de Cent, ha girat entorn el tema de la memòria democràtica. Maria Lluïsa Oliveres, presidenta del patronat que atorga el guardó i vídua del polític i intel·lectual Alfonso Carlos Comín, ha intervingut breument per afirmar que fa 47 anys de la mort del dictador, però que tot i així "no s'ha viscut una democràcia plena sinó un postfranquisme del que hem girat full".
Roser Rius, una activista que va ser torturada, ha parlat en nom de la coordinadora CEAQUA. Ha explicat la feina feta per donar suport a la jutgessa Servini, iniciada l'any 2010. Ha qualificat d'"immodèlica" la Transició. Rius ha recordat que un dels policies que la va torturar era Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, ja desaparegut. Ella també va poder escoltar el que altres policies repetien als presoners quan els deien que ells eren uns "professionals" que continuarien treballant quan vingués la democràcia.
L'historiador i professor de la UAB David Ballester s'ha referit al model espanyol d'impunitat, comparant-lo amb altres exemples, com el mateix cas argentí, on la dictadura militar va durar menys i va generar menys tragèdies que l'espanyola i, en canvi, els seus responsables foren jutjats. Ballester ha definit la lluita per la memòria a Espanya com a "justa i desigual", i ha explicat els elements essencials del règim, on el delicte de tortura no existia en el codi penal. L'historiador ha criticat "una sacralitzada Transició" i ha subratllat la paradoxa d'unes víctimes que han hagut de reclamar a la justícia argentina el que se'ls ha negat al seu país.
Per simbolitzar la continuïtat dels aparells policials repressius de la dictadura a la democràcia, Ballester ha esmentat alguns noms representatius de la maquinària dictatorial, com Sebastián Trapote, un policia forjat durant el franquisme que era cap superior a Barcelona durant l'1-O. O el comissari Martínez Torres, antic torturador nomenat pel govern socialista comissari general d'informació.
L'alcaldessa Ada Colau ha refermat el compromís del consistori contra la "impunitat" que encara hi ha amb els crims franquistes, i ha esmentat algunes iniciatives dutes a terme en aquest àmbit, com la creació del Memorial del Camp de la Bota, amb el nom de totes les víctimes afusellades. Colau ha reclamat "que s'acabin les excepcionalitats" que fan que Toni Comín, fill d'Alfonso Comín, no hagi pogut ser present. L'alcaldessa ha aprofitat per condemnar que els Mundials de Futbol se celebrin en una "dictadura" com Qatar, qualificant-lo de "Mundials de la vergonya".