21
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:49h
Els departaments d'Interior i d'Igualtat, i els Mossos d'Esquadra, han fet balanç aquest dilluns del pla contra les violències sexuals en l'oci nocturn. Els consellers Joan Ignasi Elena i Tània Verge han comparegut acompanyats de la inspectora-portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, per aportar xifres a aquesta greu problemàtica cinc mesos d'agressions sexuals en entorns d'oci. Entre les mesures que es van adoptar hi ha un increment del patrullatge en zones concretes i una millora dels atestats policials, així com un millor acompanyament a les víctimes.
Les dades apunten que entre gener i octubre de 2022 hi ha hagut 3.204 fets relacionats amb violències sexuals, que suposen un 0,67% del total de denúncies rebudes, percentatge baix malgrat el gran impacte que suposen. Hi ha hagut un increment del 25,05% de les denúncies en aquest àmbit, i concretament durant els mesos d'estiu les denúncies van créixer un 28,6% respecte dades de 2019. La franja horària amb més fets vinculats a violència sexual és de nit i matinada, entre les 23 de la nit i les 7 del matí. Més de la meitat dels casos es produeixen al cap de setmana.
Entre gener i octubre hi ha hagut 1.130 persones detingudes, un 28% més que l'any 2019. Pel que fa als mesos d'estiu, hi ha hagut 568 persones detingudes, que suposen un increment del 25,4% respecte als mateixos mesos de l'any 2019. Al voltant d'un 80% dels fets denunciats són abusos i agressions sexuals, i la majoria, el 63,8%, han passat a Barcelona i al seu entorn metropolità. La xifra oculta -aquella que no es denuncia per diversos motius- continua sent important, tenint en compte que un 78,8% de les dones han estat víctimes com a mínim d'un fet de violència sexual des dels 15 anys, segons dades de 2019.
La immensa majoria dels agressors, un 95%, són homes, i un 60% són desconeguts, és a dir, persones amb qui la víctima no té un vincle familiar o de parentesc. Pel que fa al lloc on es produeix la violència, un 22,6% passen a la via pública i un 48,6% en un domicili. La resta, passen en altres espais. Una minoria de les violències sexuals denunciades, un 1,6%, són agressions grupals (51 casos), entre les quals s'inclouen acorralaments, tocaments, vexacions o tracte degradant amb contingut sexual, no només violacions amb penetració.
Un fenomen que va generar cert terror social els mesos d'estiu va ser el de les punxades en discoteques. Els Mossos han rebut 206 casos de punxades des del 10 de juliol, que s'han concentrat molt en els mesos de juliol i agost. El 86% dels casos són punxades a dones d'entre 10 i 19 anys. En cap dels casos s'ha pogut vincular la punxada amb agressions o violències posteriors, però des del Departament d'Igualtat s'ha volgut remarcar que la mateixa punxada ja és un acte de violència sexual, perquè pretén "restringir espais de llibertat a les dones".
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que a primers de l'any vinent es presentarà i executarà un pla global de lluita contra les violències sexuals d'àmbit general, no només a l'oci nocturn. Elena ha dit que calen polítiques valentes per fer una societat "diferent". "No pot passar que la meitat de la societat no se senti segura, perquè aleshores no hi ha llibertat", ha afirmat, i ha demanat afrontar-ho de manera "transversal". Les dones, segons les dades, senten tres vegades més inseguretat que els homes. "Tenim una societat malalta i que necessita cura", ha dit Elena, que ha assegurat que la violència que pateixen les dones és "l'expressió més crua i violenta" del patriarcat.
Què cal fer? Elena ha dit que cal, entre més, feminitzar el cos dels Mossos, i això passa per situar més dones en posicions de direcció, més dones dins del cos, nous models de comandament, prioritzant unes determinades polítiques i fent un tractament diferent de les víctimes. "La feminització dels cossos de seguretat ho necessita tot", ha resumit el conseller. Des del punt de vista de la seguretat s'han d'abordar les xacres de la seguretat, i la violència masclista n'és una.
El conseller ha admès que les violències que no es denuncien són un punt fosc, que costa de detectar. Aquesta xifra oculta, ha dit Elena, es va reduint, però encara en queda molta. Enguany hi ha un 25% més de denúncies respecte a l'any 2019. I a l'estiu, un 28,6% més, respecte del 2019. "Això té una part positiva: la convicció que les dones agredides senten que hi ha més espais possibles per fer la denúncia", ha apuntat el titular d'Interior. D'altra banda, reafirma el drama. "Les violències masclistes no cessen", ha afirmat. Interior preveu presentar i executar a principis de 2023 un pla global de lluita contra les violències sexuals a tota la societat. "Volem que la llibertat es pugui sentir i viure, i que les dones puguin viure amb llibertat", ha reblat Elena.
Ha recordat que les violències masclistes són un problema social i polític, i principal problema de seguretat pública. "Erradicar les violències masclistes és un objectiu prioritari del Govern", ha dit Verge. Per això, des d'Interior i Feminismes, s'ha promogut una nova campanya institucional per impulsar la cultura del consentiment, on apareixen situacions "violentament absurdes", que passen tot sovint en el sexe. "Ens centrem en les violències sexuals perquè és la violència masclista més prevalent, invisibilitzada i naturalitzada, i que ocorre en tots els àmbits", ha explicat la consellera.
En aquest sentit, les dades de l'Enquesta de Violències Sexuals de 2019, 8 de cada 10 dones ha patit algun tipus de violència sexual. "No es denuncia per molts motius, com la por o el sentiment de culpa, per la necessitat d'oblidar o perquè l'agressor és algú del nostre entorn més proper", ha dit Verge. Les agressions sexuals, ha remarcat, les perpetren els homes del cercle més proper. "La societat ha normalitzat que les dones deixem de fer moltes coses i hàgim de tenir por en la nostra vida quotidiana", ha denunciat la consellera. El Departament va presentar la setmana passada el model d'abordatge de les violències sexuals per fer més prevenció i reparació.
"Tots els departaments de la Generalitat posarem al centre les necessitats de les dones", ha assegurat Verge, que també ha dit que cal substituir la "cultura de la violació" per la cultura del consentiment. "La prevenció que volem fer i desplegarem posarà el focus en els canvis socials necessaris per garantir la llibertat de les dones, dels quals se n'han de corresponsabilitar especialment els homes", ha dit. Per això, des d'Igualtat s'han reforçat els serveis d'atenció 24 hores i es treballa per garantir que s'acompanyen totes les violències. En total, una norantena d'accions fins a 2026, segons ha detallat Verge.
"La prevenció va molt més enllà de posar un punt lila", ha dit la consellera. Cal, doncs, un "enfocament global i comunitari", amb itineraris segurs i formació de tots els agents dels espais d'oci. Les accions en aquest àmbit seran coordinades amb Interior.
Les dades apunten que entre gener i octubre de 2022 hi ha hagut 3.204 fets relacionats amb violències sexuals, que suposen un 0,67% del total de denúncies rebudes, percentatge baix malgrat el gran impacte que suposen. Hi ha hagut un increment del 25,05% de les denúncies en aquest àmbit, i concretament durant els mesos d'estiu les denúncies van créixer un 28,6% respecte dades de 2019. La franja horària amb més fets vinculats a violència sexual és de nit i matinada, entre les 23 de la nit i les 7 del matí. Més de la meitat dels casos es produeixen al cap de setmana.
Entre gener i octubre hi ha hagut 1.130 persones detingudes, un 28% més que l'any 2019. Pel que fa als mesos d'estiu, hi ha hagut 568 persones detingudes, que suposen un increment del 25,4% respecte als mateixos mesos de l'any 2019. Al voltant d'un 80% dels fets denunciats són abusos i agressions sexuals, i la majoria, el 63,8%, han passat a Barcelona i al seu entorn metropolità. La xifra oculta -aquella que no es denuncia per diversos motius- continua sent important, tenint en compte que un 78,8% de les dones han estat víctimes com a mínim d'un fet de violència sexual des dels 15 anys, segons dades de 2019.
La immensa majoria dels agressors, un 95%, són homes, i un 60% són desconeguts, és a dir, persones amb qui la víctima no té un vincle familiar o de parentesc. Pel que fa al lloc on es produeix la violència, un 22,6% passen a la via pública i un 48,6% en un domicili. La resta, passen en altres espais. Una minoria de les violències sexuals denunciades, un 1,6%, són agressions grupals (51 casos), entre les quals s'inclouen acorralaments, tocaments, vexacions o tracte degradant amb contingut sexual, no només violacions amb penetració.
Un fenomen que va generar cert terror social els mesos d'estiu va ser el de les punxades en discoteques. Els Mossos han rebut 206 casos de punxades des del 10 de juliol, que s'han concentrat molt en els mesos de juliol i agost. El 86% dels casos són punxades a dones d'entre 10 i 19 anys. En cap dels casos s'ha pogut vincular la punxada amb agressions o violències posteriors, però des del Departament d'Igualtat s'ha volgut remarcar que la mateixa punxada ja és un acte de violència sexual, perquè pretén "restringir espais de llibertat a les dones".
Nou pla global contra les violències sexuals el 2023
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que a primers de l'any vinent es presentarà i executarà un pla global de lluita contra les violències sexuals d'àmbit general, no només a l'oci nocturn. Elena ha dit que calen polítiques valentes per fer una societat "diferent". "No pot passar que la meitat de la societat no se senti segura, perquè aleshores no hi ha llibertat", ha afirmat, i ha demanat afrontar-ho de manera "transversal". Les dones, segons les dades, senten tres vegades més inseguretat que els homes. "Tenim una societat malalta i que necessita cura", ha dit Elena, que ha assegurat que la violència que pateixen les dones és "l'expressió més crua i violenta" del patriarcat.
Què cal fer? Elena ha dit que cal, entre més, feminitzar el cos dels Mossos, i això passa per situar més dones en posicions de direcció, més dones dins del cos, nous models de comandament, prioritzant unes determinades polítiques i fent un tractament diferent de les víctimes. "La feminització dels cossos de seguretat ho necessita tot", ha resumit el conseller. Des del punt de vista de la seguretat s'han d'abordar les xacres de la seguretat, i la violència masclista n'és una.
El conseller ha admès que les violències que no es denuncien són un punt fosc, que costa de detectar. Aquesta xifra oculta, ha dit Elena, es va reduint, però encara en queda molta. Enguany hi ha un 25% més de denúncies respecte a l'any 2019. I a l'estiu, un 28,6% més, respecte del 2019. "Això té una part positiva: la convicció que les dones agredides senten que hi ha més espais possibles per fer la denúncia", ha apuntat el titular d'Interior. D'altra banda, reafirma el drama. "Les violències masclistes no cessen", ha afirmat. Interior preveu presentar i executar a principis de 2023 un pla global de lluita contra les violències sexuals a tota la societat. "Volem que la llibertat es pugui sentir i viure, i que les dones puguin viure amb llibertat", ha reblat Elena.
Posar les necessitats de les dones al centre
Ha recordat que les violències masclistes són un problema social i polític, i principal problema de seguretat pública. "Erradicar les violències masclistes és un objectiu prioritari del Govern", ha dit Verge. Per això, des d'Interior i Feminismes, s'ha promogut una nova campanya institucional per impulsar la cultura del consentiment, on apareixen situacions "violentament absurdes", que passen tot sovint en el sexe. "Ens centrem en les violències sexuals perquè és la violència masclista més prevalent, invisibilitzada i naturalitzada, i que ocorre en tots els àmbits", ha explicat la consellera.
En aquest sentit, les dades de l'Enquesta de Violències Sexuals de 2019, 8 de cada 10 dones ha patit algun tipus de violència sexual. "No es denuncia per molts motius, com la por o el sentiment de culpa, per la necessitat d'oblidar o perquè l'agressor és algú del nostre entorn més proper", ha dit Verge. Les agressions sexuals, ha remarcat, les perpetren els homes del cercle més proper. "La societat ha normalitzat que les dones deixem de fer moltes coses i hàgim de tenir por en la nostra vida quotidiana", ha denunciat la consellera. El Departament va presentar la setmana passada el model d'abordatge de les violències sexuals per fer més prevenció i reparació.
"Tots els departaments de la Generalitat posarem al centre les necessitats de les dones", ha assegurat Verge, que també ha dit que cal substituir la "cultura de la violació" per la cultura del consentiment. "La prevenció que volem fer i desplegarem posarà el focus en els canvis socials necessaris per garantir la llibertat de les dones, dels quals se n'han de corresponsabilitar especialment els homes", ha dit. Per això, des d'Igualtat s'han reforçat els serveis d'atenció 24 hores i es treballa per garantir que s'acompanyen totes les violències. En total, una norantena d'accions fins a 2026, segons ha detallat Verge.
"La prevenció va molt més enllà de posar un punt lila", ha dit la consellera. Cal, doncs, un "enfocament global i comunitari", amb itineraris segurs i formació de tots els agents dels espais d'oci. Les accions en aquest àmbit seran coordinades amb Interior.