21
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:39h
El món de les criptomonedes és un gran desconegut per a la majoria de la població. La foscor que l'envolta fa que en moltes ocasions no sigui massa fiable. Un cas en aquest sentit es va viure fa uns mesos a Catalunya, quan una organització acusada d'estafar amb criptomonedes va fer un polèmic acte massiu a Badalona. Els Mossos d'Esquadra, per exemple, també adverteixen constantment d'estafes en aquest negoci.
Per tots aquest motiu, és important conèixer quines són les estafes més típiques en l'àmbit de les criptomonedes. A continuació, repassem alguns dels mètodes més habituals com l'estafa Ponzi, el phishing, el pump and dump, les aplicacions trampa, la suplantació d'identitat i els falsos comunicats de premsa.
Estafa Ponzi
És una de les estafes més clàssiques en el món de les criptomonedes. Consiteix en convèncer a les víctimes potencials perquè inverteixin en una empresa que no existeix o en un pla per fer-se ric de manera ràpida. En la realitat, però, tots els diners que s'estan teòricament invertint van a parar en mans de l'estafador. Especialment en aquest sector, els estafadors sempre parlen de noves tecnologies per atraure les potencials víctimes.
El phishing és una de les tècniques d'estafa més comuna, també més enllà del negoci de les criptomonedes. Són correuselectrònics i missatges al telèfon mòbil o a les xarxes socials que es falsifiquin de tal manera que semblen reals, provinents de l'empresa real a la qual s'està suplantant. Les empreses que se solen imitar de manera fraudulenta són bancs, caixes o entitats públiques. En aquest cas, solen demanar un pagament amb criptomonedes.
Pump and dump
Pel que fa a aquest mètode, els estafadors animen els inversors a comprar accions d'empreses que existeixen, però que són molt poc conegudes. Aprofitant aquesta situació, donen informació falsa d'aquestes empreses, les seves accions acaben apujant-se i l'estafador aprofitar per vendre les seves accions i fa perdre el valor de les de la víctima.
Aplicacions trampa
No és res nou en el món de la tecnologia i d'Internet. En aquest cas, els delinqüents busquen estafar falsificant aplicacions que realment existeixen. Quan algun usuari les veu a la botiga virtual i les instal·la al seu dispositiu, els estafadors tenen accés a les dades personals i bancàries o descarregar un virus.
Suplantació d'identitat
És segurament una de les tècniques d'estafa més antigues. Suplantar la identitat de famosos a través de comptes falsos a les xarxes socials per intentar que els seus seguidors piquin i inverteixin en criptomonedes. I malgrat que sembli improbable que milers de persones caiguin, ja hi ha un cas. Dos milions de dòlars es van endur uns estafadors que van usar la imatge de diverses personalitats, entre les quals hi havia Elon Musk, en una falsa campanya de regal de Bitcoin.
Falsos comunicats de premsa
Hi ha casos també d'estafes a través dels mitjans de comunicació. Ha passat en algunes ocasions que diaris reals han publicat comunicats de premsa sobre certs negocis que tenien la intenció d'acceptar criptomonedes com a forma de pagament. Aquestes notes eren falses, els mitjans se les van creure però els estafadors només pretenien que les seves accions guanyessin valor per vendre-les.
Quines són les típiques estafes amb les criptomonedes?
Per tots aquest motiu, és important conèixer quines són les estafes més típiques en l'àmbit de les criptomonedes. A continuació, repassem alguns dels mètodes més habituals com l'estafa Ponzi, el phishing, el pump and dump, les aplicacions trampa, la suplantació d'identitat i els falsos comunicats de premsa.
Estafa Ponzi
És una de les estafes més clàssiques en el món de les criptomonedes. Consiteix en convèncer a les víctimes potencials perquè inverteixin en una empresa que no existeix o en un pla per fer-se ric de manera ràpida. En la realitat, però, tots els diners que s'estan teòricament invertint van a parar en mans de l'estafador. Especialment en aquest sector, els estafadors sempre parlen de noves tecnologies per atraure les potencials víctimes.
El phishing és una de les tècniques d'estafa més comuna, també més enllà del negoci de les criptomonedes. Són correuselectrònics i missatges al telèfon mòbil o a les xarxes socials que es falsifiquin de tal manera que semblen reals, provinents de l'empresa real a la qual s'està suplantant. Les empreses que se solen imitar de manera fraudulenta són bancs, caixes o entitats públiques. En aquest cas, solen demanar un pagament amb criptomonedes.
Pump and dump
Pel que fa a aquest mètode, els estafadors animen els inversors a comprar accions d'empreses que existeixen, però que són molt poc conegudes. Aprofitant aquesta situació, donen informació falsa d'aquestes empreses, les seves accions acaben apujant-se i l'estafador aprofitar per vendre les seves accions i fa perdre el valor de les de la víctima.
Aplicacions trampa
No és res nou en el món de la tecnologia i d'Internet. En aquest cas, els delinqüents busquen estafar falsificant aplicacions que realment existeixen. Quan algun usuari les veu a la botiga virtual i les instal·la al seu dispositiu, els estafadors tenen accés a les dades personals i bancàries o descarregar un virus.
Suplantació d'identitat
És segurament una de les tècniques d'estafa més antigues. Suplantar la identitat de famosos a través de comptes falsos a les xarxes socials per intentar que els seus seguidors piquin i inverteixin en criptomonedes. I malgrat que sembli improbable que milers de persones caiguin, ja hi ha un cas. Dos milions de dòlars es van endur uns estafadors que van usar la imatge de diverses personalitats, entre les quals hi havia Elon Musk, en una falsa campanya de regal de Bitcoin.
Falsos comunicats de premsa
Hi ha casos també d'estafes a través dels mitjans de comunicació. Ha passat en algunes ocasions que diaris reals han publicat comunicats de premsa sobre certs negocis que tenien la intenció d'acceptar criptomonedes com a forma de pagament. Aquestes notes eren falses, els mitjans se les van creure però els estafadors només pretenien que les seves accions guanyessin valor per vendre-les.