21
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:07h
El 50,9% de catalanoparlants a Catalunya creu que canviar al castellà quan algú se'ls dirigeix en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català. És un dels resultats de l'11a edició de l'InformeCAT, publicada per Plataforma per la Llengua. Altres dades obtingudes són que vuit de cada deu residents a Catalunya estan d'acord amb el model escolar de vehicularitat única del català i que un de cada quatre llibres de les biblioteques públiques de Catalunya són en català.
L'InformeCAT és una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia. La més destacada d'enguany, fruit d'una enquesta encarregada per l'entitat a final del 2021 i començament del 2022, és la referent a la percepció de perill per la llengua que tenen els qui la parlen. "És imprescindible que la gent prengui consciència de la importància de fer servir el català, no només en les interaccions socials sinó també en la relació amb les empreses", destaquen des de l'entitat.
La transmissió intergeneracional del català és del 80% a Catalunya i a les Illes Balears, i del 60% al País Valencià. Aquestes dades constaten que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent que, de manera general, els catalanoparlants de l'estat espanyol la transmeten als fills. Tanmateix, si en el cas de Catalunya parlen habitualment en català el 81,9% dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant (un 92,0 % en el cas dels que tenen tres o quatre avis catalanoparlants) i a les Illes Balears ho fan el 78,6% i el 85,1%, respectivament, al País Valencià només parla català habitualment el 62,2% dels que tenen, com a mínim, un avi catalanoparlant i el 76,2% dels que en tenen tres o quatre.
Segons aquestes mateixes enquestes, la majoria de valencians, illencs i catalans saben que parlen una mateixa llengua. En concret, com es recull a l'InformeCAT, més de dues terceres parts dels catalanoparlants inicials d'aquests territoris saben que parlen la mateixa llengua, mentre que, en el cas dels castellanoparlants, el percentatge de persones que ho saben és del 64,7% a Catalunya, del 61,7% a les Illes Balears i del 55,9% al País Valencià.
Tot i això, des de Plataforma han apuntat que encara hi ha un 42,4% dels webs de l'administració de l'Estat que diferencien entre "català" i "valencià" com si fossin idiomes diferents. Aquesta és una dada pròpia de Plataforma extreta a partir d'una observació dels portals oficials de l'Estat feta durant el mes de novembre.
Tanmateix, com revela la darrera Enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, els habitants de Catalunya parlen més català amb els fills que no pas amb els pares. Així, si el 36% el fa servir amb els pares, el percentatge creix fins al 53,6% a l'hora de parlar amb el fill més gran.
Una altra dada rellevant és que 8 de cada 10 residents a Catalunya estan d'acord amb el model escolar de vehicularitat única del català. Aquesta conclusió coincideix amb les d'altres enquestes, com la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que determina que el percentatge de partidaris de la immersió és del 76,0%. Segons l'enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua al GESOP, és del 82,0%.
Per altra banda, segons el document, només l'1,9% de les grans marques fan servir el català a les publicacions d'Instagram i, en molts casos, les mateixes xarxes socials exclouen el català dels idiomes disponibles. De les 10 aplicacions més descarregades arreu del món durant el 2021, només 3 tenen una versió íntegra en català: Facebook, WhatsApp i Telegram. Així mateix, HBO no inclou la versió en català en més de 400 llargmetratges del seu catàleg que ja han estat doblats o subtitulats.
Segons l'esmentada enquesta de l’empresa GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua, només el 32,0% dels habitants de Catalunya té el mòbil configurat en català, un percentatge inferior al del total de catalanoparlants (36,0%, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2018).
La 11a edició de l'InformeCAT també recull que 1 de cada 4 llibres de les biblioteques públiques de Catalunya són en català. En concret, segons el catàleg de biblioteques Atena, que unifica el catàleg dels equipaments del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, un 24,8% dels llibres són en català, mentre que el percentatge d'obres en castellà puja fins al 63,6%. Durant el 2021 les sentències judicials en català només van ser el 6,9% del total, el percentatge més baix des del 2001.
L'enquesta que Plataforma per la Llengua va fer, a través del GESOP, a 800 professionals de l'advocacia col·legiats a Catalunya revela que hi ha un gran desequilibri entre el fet que el català és la llengua més emprada entre els advocats i el baix ús que en fan en les actuacions escrites i orals. Segons l'enquesta, el 57,3% dels advocats no presenten mai cap escrit en català i només el 21,6 % han estudiat la carrera en català.
L'InformeCAT és una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia. La més destacada d'enguany, fruit d'una enquesta encarregada per l'entitat a final del 2021 i començament del 2022, és la referent a la percepció de perill per la llengua que tenen els qui la parlen. "És imprescindible que la gent prengui consciència de la importància de fer servir el català, no només en les interaccions socials sinó també en la relació amb les empreses", destaquen des de l'entitat.
La transmissió intergeneracional del català és del 80% a Catalunya i a les Illes Balears, i del 60% al País Valencià. Aquestes dades constaten que una de les principals fortaleses de la llengua continua sent que, de manera general, els catalanoparlants de l'estat espanyol la transmeten als fills. Tanmateix, si en el cas de Catalunya parlen habitualment en català el 81,9% dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant (un 92,0 % en el cas dels que tenen tres o quatre avis catalanoparlants) i a les Illes Balears ho fan el 78,6% i el 85,1%, respectivament, al País Valencià només parla català habitualment el 62,2% dels que tenen, com a mínim, un avi catalanoparlant i el 76,2% dels que en tenen tres o quatre.
Segons aquestes mateixes enquestes, la majoria de valencians, illencs i catalans saben que parlen una mateixa llengua. En concret, com es recull a l'InformeCAT, més de dues terceres parts dels catalanoparlants inicials d'aquests territoris saben que parlen la mateixa llengua, mentre que, en el cas dels castellanoparlants, el percentatge de persones que ho saben és del 64,7% a Catalunya, del 61,7% a les Illes Balears i del 55,9% al País Valencià.
Tot i això, des de Plataforma han apuntat que encara hi ha un 42,4% dels webs de l'administració de l'Estat que diferencien entre "català" i "valencià" com si fossin idiomes diferents. Aquesta és una dada pròpia de Plataforma extreta a partir d'una observació dels portals oficials de l'Estat feta durant el mes de novembre.
Tanmateix, com revela la darrera Enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, els habitants de Catalunya parlen més català amb els fills que no pas amb els pares. Així, si el 36% el fa servir amb els pares, el percentatge creix fins al 53,6% a l'hora de parlar amb el fill més gran.
Suport ampli al model d'escola catalana
Una altra dada rellevant és que 8 de cada 10 residents a Catalunya estan d'acord amb el model escolar de vehicularitat única del català. Aquesta conclusió coincideix amb les d'altres enquestes, com la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que determina que el percentatge de partidaris de la immersió és del 76,0%. Segons l'enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua al GESOP, és del 82,0%.
Per altra banda, segons el document, només l'1,9% de les grans marques fan servir el català a les publicacions d'Instagram i, en molts casos, les mateixes xarxes socials exclouen el català dels idiomes disponibles. De les 10 aplicacions més descarregades arreu del món durant el 2021, només 3 tenen una versió íntegra en català: Facebook, WhatsApp i Telegram. Així mateix, HBO no inclou la versió en català en més de 400 llargmetratges del seu catàleg que ja han estat doblats o subtitulats.
Segons l'esmentada enquesta de l’empresa GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua, només el 32,0% dels habitants de Catalunya té el mòbil configurat en català, un percentatge inferior al del total de catalanoparlants (36,0%, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2018).
El català a les biblioteques
La 11a edició de l'InformeCAT també recull que 1 de cada 4 llibres de les biblioteques públiques de Catalunya són en català. En concret, segons el catàleg de biblioteques Atena, que unifica el catàleg dels equipaments del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, un 24,8% dels llibres són en català, mentre que el percentatge d'obres en castellà puja fins al 63,6%. Durant el 2021 les sentències judicials en català només van ser el 6,9% del total, el percentatge més baix des del 2001.
L'enquesta que Plataforma per la Llengua va fer, a través del GESOP, a 800 professionals de l'advocacia col·legiats a Catalunya revela que hi ha un gran desequilibri entre el fet que el català és la llengua més emprada entre els advocats i el baix ús que en fan en les actuacions escrites i orals. Segons l'enquesta, el 57,3% dels advocats no presenten mai cap escrit en català i només el 21,6 % han estudiat la carrera en català.