El futur de Puigdemont: tres escenaris possibles després de Luxemburg

La decisió que prengui la justícia europea sobre la immunitat de l'expresident serà determinant a l'hora d'afrontar un possible retorn a Catalunya, que no estarà exempt de riscos

Puigdemont i Comín amb Turull a Brussel·les
Puigdemont i Comín amb Turull a Brussel·les | Junts
25 de novembre del 2022
Actualitzat el 28 de novembre a les 8:16h
Quan Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van poder accedir, no sense dificultats, al Parlament Europeu com a eurodiputats de ple dret, els seus advocats ja pensaven en el proper escenari. Hi hauria un suplicatori, que molt probablement tiraria endavant, es presentaria un recurs i la justícia europea s'hauria de pronunciar sobre la immunitat. Ara, els tres parlamentaris de Junts són en aquest punt: aquest divendres, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha abordat la demanda d'anul·lació del suplicatori que va aprovar l'Eurocambra el març de 2021. Es tracta d'una peça clau de l'estratègia de l'exili, juntament amb les qüestions prejudicials de Pablo Llarena, pendents de sentències al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

En la causa pel suplicatori, l'equip de defensa de Puigdemont ha denunciat irregularitats en el procediment que va aixecar la immunitat als tres eurodiputats independentistes. L'advocat Gonzalo Boye també ha traslladat al tribunal que el Comitè d'Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI) va actuar sense imparcialitat i també ha qüestionat la competència del Tribunal Suprem per demanar la retirada de la protecció del Parlament Europeu. En el fons, els advocats volen provar que existeix una persecució política i per això també han utilitzat els canvis en el codi penal i les declaracions de ministres espanyols justificant que la reforma s'ha fet amb la vista posada a l'extradició dels exiliats. Els lletrats de l'Eurocambra han posat en dubte la legalitat de l'escó de Puigdemont.

Les sentències d'aquestes peces fonamentals estan previstes, a tot estirar, per al març de l'any que ve, i determinaran el futur de Puigdemont, Comín, Ponsatí i també de Lluís Puig, que no és eurodiputat i té una decisió judicial ferma contra la seva extradició. En el cas del suplicatori, hi podria haver recurs, que ho allargaria tot més mesos. Quins són els tres escenaris possibles que es poden obrir a partir d'aquestes resolucions europees? Com poden afavorir el retorn de Puigdemont a Catalunya? Detallem tres opcions: un escenari en què Luxemburg no dona la raó als exiliats; un segon en què els dona la raó sense entrar al fons; i un tercer en què dona per acreditada la persecució política.

 

1. Derrota a Europa: euroordres amb noves condicions


Aquesta seria la pitjor situació: la justícia europea no dona la raó als exiliats ni en la qüestió del suplicatori ni en les prejudicials. La decisió que prengui el TGUE es podrà recórrer al TJUE abans que sigui ferma -durant aquest període, els eurodiputats continuarien tenint immunitat-, però situant-nos en l'escenari que cap de les dues instàncies dona la raó als exiliats en relació amb la immunitat -és a dir, conclou que el suplicatori es va fer correctament-, els dirigents independentistes es trobarien en un escenari incert, tot i que per això encara falten molts mesos. El Tribunal Suprem podria dictar noves euroordres (les quartes), però ho hauria de fer amb noves condicions, adaptades al nou codi penal, que tot just aquesta setmana s'ha començat a tramitar al Congrés.

No es podria demanar l'extradició per sedició, delicte que quedarà derogat amb la reforma legislativa. En aquest cas, serà important també què passi al TJUE amb les prejudicials. De moment, les conclusions de l'advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, no conviden a l'optimisme. El seu informe no és vinculant, però sí que acostuma a marcar la línia que seguirà el tribunal en sentència, que difícilment en aquest cas podrà ser per unanimitat. Situant-nos en el pitjor dels escenaris, si el TJUE segueix la línia marcada per l'advocat De la Tour, el marge de maniobra de la justícia belga per rebutjar l'extradició de Puigdemont quedaria més limitat.

El procediment tornaria a començar, però això no vol dir que Bèlgica, ara sí, hagi d'acceptar l'extradició de Puigdemont a Espanya. "L'important són els fets i els fets no són delicte", insisteix Gonzalo Boye quan se li pregunta per com pot afectar la derogació de la sedició a les ordres d'extradició. La defensa no veu possible una extradició per desordres públics, perquè s'ha d'aplicar el codi penal del moment dels fets -tal com va quedar clar en el cas de Valtònyc-, i tampoc té clar que tingui recorregut l'acusació per malversació. Sense extradició, Puigdemont tindria certa tranquil·litat a Bèlgica, però hi hauria risc si viatgés a altres països. Una situació similar a la d'abans de convertir-se en eurodiputat (tot i que amb més pronunciaments judicials favorables). 


 

2. Luxemburg manté la immunitat sense entrar en el fons


Un escenari probable és que el TGUE anul·li el suplicatori del Parlament Europeu sense entrar al fons de la qüestió, argumentant que no hi va haver imparcialitat per part del Comitè d'Afers Jurídics -de motius, n'hi ha: el president de JURI és un eurodiputat de Ciutadans i el ponent, un eurodiputat ultra del mateix grup parlamentari que Vox. Seria una victòria parcial, però celebrada per les defenses, que tenen com a objectiu central tombar el suplicatori sigui com sigui. S'obriria, en tot cas, la porta a un recurs al TJUE per mirar de reforçar o aprofundir en els criteris del tribunal de primera instància de Luxemburg sobre la qüestió (que al maig ja van posar en dubte la imparcialitat d'algunes de les peces clau de JURI).

En aquesta situació, seria necessari tornar a començar el procediment del suplicatori, però amb nous membres de JURI. Suposaria un revés per al Parlament Europeu, perquè la justícia europea hauria posat en dubte el seu procediment per aixecar la immunitat d'alguns dels seus membres. L'equip de l'expresident sosté que, en aquest escenari, la posició espanyola podria perdre suports, també després dels pronunciaments del govern espanyol en què es reconeixen maniobres per aconseguir l'extradició. En suplicatori del març es va aprovar amb uns resultats més ajustats del que es preveien (400 vots a favor; 248 en contra) i un revés judicial a Europa podria fer créixer els suports contraris al suplicatori si el Suprem considera convenient enviar-ne un de nou.
 

Gonzalo Boye, divendres, abans de la vista al TGUE sobre la immunitat de Puigdemont Foto: ACN


3. La justícia europea blinda la immunitat i veu persecució política


Un tercer escenari possible, però poc probable, almenys ara com ara, és que el TGUE anul·li el suplicatori i analitzi el fons de la qüestió, i acabi concloent que existeix fumus persecutionis, és a dir, indicis de persecució política contra els eurodiputats independentistes. És el que ha denunciat Boye aquests dies a Luxemburg. Això seria una victòria clara per als independentistes i una derrota per als interessos de les autoritats espanyoles, i podria tenir conseqüències més enllà d'aquesta causa en la situació dels exiliats. En aquest cas, seria determinant veure en quins termes es pronuncien els jutges sobre les immunitats, però, en tot cas, seria pràcticament inviable reactivar el suplicatori i Puigdemont quedaria protegit, almenys mentre sigui eurodiputat.

En tot cas, si el TGUE anul·la el suplicatori, Puigdemont, Comín i Ponsatí mantindrien la seva immunitat arreu d'Europa i no es podria reactivar el procediment d'extradició a Bèlgica. Això seria així independentment del que passi amb les qüestions prejudicials de Llarena, que resoldrà el TJUE de cara a principis de l'any vinent. Encara que perdin aquesta partida, si els eurodiputats continuen protegits per la immunitat, el risc d'extradició desapareix. En funció dels termes d'aquesta immunitat, quedarien més o menys protegits a Espanya i es podria abordar el retorn de Puigdemont. En aquest escenari, amb una victòria clara contra l'Estat, Puigdemont tindria prou arguments per -assumint riscos, que n'hi continuaria havent- trepitjar de nou Catalunya.

La Junta Electoral contra el món


En tot aquest trenca-closques hi ha una altra carpeta que espera resolució. La Junta Electoral Central (JEC), sortint el camí marcat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, pel Parlament Europeu i pel Tribunal Constitucional, es va negar fa uns dies a acreditar Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats. L'organisme electoral, al marge de la jurisprudència europea, insisteix que han de passar per Madrid a acatar la Constitució, tot i que el TJUE va dir fa tres anys que això no era necessari. A hores d'ara, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, estudia aquest informe de la JEC per veure quin impacte pot tenir això en la situació dels eurodiputats independentistes (i la seva immunitat). No hi haurà decisió fins que els serveis jurídics de la cambra s'hagin pronunciat i la presidenta podria esperar que es resolguin les carpetes europees dels afectats.
Arxivat a