1 de 10
procés català

Les protestes per la investidura fallida de Puigdemont arriben finalment a judici

Set activistes s'enfronten a penes de fins a quatre anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions pels incidents al Parc de la Ciutadella el gener de 2018

Incidents al Parc de la Ciutadella el dia de la investidura fallida de Puigdemont | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 22 de novembre de 2022 a les 07:00 |
Fa tot just un any havien d'anar a judici, però es va suspendre, amb tot el que això comporta. Els anomenats "7 del 30-G" són set encausats per les protestes del 30 de gener de 2018 al Parc de la Ciutadella, amb motiu de la investidura fallida de Carles Puigdemont després de les eleccions imposades per l'article 155. Aquest dimarts s'asseuran davant del tribunal a l'Audiència de Barcelona, acusats de delictes de desordres públics greus, atemptats a l'autoritat i lesions, amb penes que arriben als quatre anys de presó. El judici s'allargarà diversos dies.

Havien passat els moments més àlgids del procés, el govern espanyol havia suspès l'autogovern català i havia convocat eleccions pel 21 de desembre de 2017. Sota el compromís que Puigdemont tornaria si guanyava les eleccions, tot s'havia preparat per celebrar la seva investidura malgrat la pressió judicial. El dia 30, Roger Torrent va suspendre el ple que havia de restituir el president perquè no hi havia garanties que aquesta investidura pogués ser efectiva. Alguns protagonistes veuen en aquella decisió la llavors de totes les discrepàncies posteriors entre ERC i Junts.


En tot cas, hi havia convocatòries dels CDR a l'exterior del Parlament, crítiques amb la suspensió de la investidura, que van acabar amb incidents contra els Mossos. Segons relata la Fiscalia, diverses persones van forçar les cadenes que blindaven el Parc de la Ciutadella per tal de superar el cordó policial que protegia la zona. El ministeri fiscal relata enfrontaments i agressions als agents, que van respondre amb càrregues policials i cops de porra. El resultat, diu el fiscal, van ser diversos policies ferits. El testimoni dels Mossos, que no tindran acusació de la Generalitat, serà fonamental.

El judici s'havia de fer el 25 de novembre de l'any passat, però es va suspendre tot just arrencar la vista oral. El motiu? El caos que es va viure a l'Audiència de Barcelona quan la Generalitat va confirmar, en fase de qüestions prèvies, que s'apartava de la causa després de l'ordre del Departament d'Interior de retirar-se en aquells procediments sense lesions acreditades o que no se'n pogués identificar l'autor. Davant d'això, onze dels dotze agents afectats van reclamar exercir acusació particular i, per tant, la sala va acordar suspendre el judici malgrat l'oposició de les defenses.


La sessió arrencarà amb les qüestions prèvies, en què la defensa, pilotada per Alerta Solidària, denunciarà diverses irregularitats en el procediment. Una d'elles, el fet que una desena de Mossos s'hagin constituït en acusació particular un cop es va retirar la Generalitat. "No tenen legitimitat per fer-ho, perquè molts d'ells no són ni víctimes", diu l'advocat Carlos Hurtado. El judici, que abans tenia dues acusacions, ara en tindrà més, perquè hi haurà tres advocats per representar els agents personats. Un dels lletrats, el controvertit José María Fuster-Fabra, juntament amb advocats de sindicats policials.

"La Generalitat ha desmobilitzat el carrer"


En conversa amb NacioDigital ara fa un any, dos dels acusats, Josant Valverde i Abel Aguilar relataven la seva experiència, amb dures crítiques a la Generalitat. "Ha desmobilitzat el carrer", deien. Ara, els advocats de l'administració ja no exerceixen l'acusació particular en aquesta causa, però per als afectats "el mal ja està fet", perquè durant mesos van ajudar a impulsar el procediment de la mà de la Fiscalia. "La repressió la van començar els Mossos i Interior", recorda Valverde, que s'enfronta a quatre anys de presó per desordres públics i atemptat. 

A tots dos acusats se'ls va detenir en dies assenyalats. Josant Valverde va ser detingut el 25 de setembre de 2019, just dos dies després de l'operació Judes contra els CDR que va pilotar la Guàrdia Civil per un suposat delicte de terrorisme. A Abel Aguilar el van detenir el mateix dia que Tamara Carrasco, l'activista també acusada per terrorisme. No és estrany, doncs, la por que van passar en les primeres hores d'arrest. "Et posen la por al cos i ho aconsegueixen", detallava Aguilar el novembre de l'any passat. "Vaig passar molta por", afegeix Valverde.

En el darrer any des que es va suspendre, els encausats han mirat de fer vida normal, oblidant la pressió del judici. En els darrers dies, la imminència de la vista oral ha fet tornar els nervis. "És una sensació de nervis perquè hi ha el judici, però també de tranquil·litat perquè s'acaba aquest procediment", explica Valverde. La seva perspectiva no ha canviat en el darrer any i continua crític amb la cúpula política del procés, pels quals molts activistes van jugar-se el seu futur en diverses protestes contra la sentència o per defensar, en aquest cas, una investidura que mai no es va fer.

Afecta el canvi del codi penal en aquest cas?


Si el canvi de criteri d'Interior sobre les acusacions particulars va afectar de ple aquest judici l'any passat, ara el debat es troba en la reforma del codi penal, que suposa la derogació del delicte de sedició i la reforma dels desordres públics. Afectaria aquesta causa un canvi de la llei? Segons Alerta Solidària, sí. I no serviria per millorar. Els advocats apunten que en aquells casos en què hi ha desordres públics, la pena augmentaria. Això passaria si es considera que els desordres públics greus pels quals s'acusa els independentistes són també desordres públics agreujats en el nou codi penal.

La reforma pactada entre els governs català i espanyol augmenta la pena mínima pels desordres públics agreujats, però també redueix els supòsits en els quals existeix aquest tipus penal. En el cas concret, s'acusa de desordres públics agreujats pel fet que els acusats participaven d'una "manifestació o reunió nombrosa". En el nou codi penal que s'hauria d'aprovar abans d'acabar l'any, hi haurà desordres públics agreujats quan un grup de persones "el nombre, l'organització i el propòsit" del qual siguin "idonis" per "afectar greument" l'ordre públic. Si això és així, les penes podrien augmentar.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació